Cançons de Nadal i músiques que fan mal

Nadal, que ja el tenim aquí, és a la música el que les plujes als bolets: en fa brotar d’allà on no n’esperes. De música, en una societat complexa i diversa com la nostra, n’hi ha arreu i per tot i a tota hora; però per Nadal, tot això s’exagera en un gran fluxe de “nadalitat” sonora: tot sona a Nadal, i per tot ressona. No te’n pots escapar.

El consumisme ha disparat la “Nadalitat” en les darreres dècades, fins a avorrir. Vas pel carrer, i miris on mirirs, tot és nadalenc: un fotimer de gent vestit de Papá Noel a les portes dels grans magatzems, els carrers adornats, els mostradors engalanats, i música:molta de música, la que retrona, i molt sovint és la mateixa, des dels interiors dels centres comercials.

Fins aquí, tot normal. Però a Ciutadella han tengut encara una idea millor, i no és nova d’enguany; passa que jo no ho havia vist mai. A falta de grans magatzems que facin sonar nadales, ho fa l’ajuntament, amb la instal·lació d’uns altaveus per les cantonades dels carrerons del centre històric de la ciutat, petit, senzill, però d’una bellesa molt fina; que repeteixen, quan enfosqueix -i ara ja fa fosca de prest-, la mateixa nadala, cantada pel mateix cor de nins que la canten sempre a qualsevol Corteinglés de qualsevol part de la Península Ibèrica.

En una època, l’actual, en l’individualisme té en la reproducció musical el seu màxim exponent, i és possible sel·leccionar tants tipus de música diferents, i reproduir-la amb l’ordre que es vulgui on i com es vulgui, no deixa de ser paradoxal que aquí, a Ciutadella, els capvespres de Nadal sigui impossible circular pel carrer exercint aquesta pròpia individualitat, com a mínim, la de les orelles que cada individu té, individualment, a banda i banda del cap. D’aquest fet, d’aquestes músiques que enveeixen el nostre espai sonor sense haver-ho nosaltres demanat, un professor meu, en Josep Martí, en deia i en diu “músiques invisibles”. Val la pena llegir el seu article per entendre-ho bé.

Però en aquest cas ciutadellenc, no és “invisible”, no, la música, sinó massa present, i la tranquil·litat del centre de Ciutadella -amb gent o sense, la sensació sempre és d’una gran calma- queda completament interrompuda per un escàndol en castellà, de “campanas de Belén” i altres herbes suades que t’acompanya, irremeiablement, des de la Plaça de ses Palmeres fins al Born. I diu en Martí, precisament, que aquestes músiques ambientals pretenen “representar” l’espai per on sonen… I jo, quan pas, per davall les voltes gòtiques, o per l’arcada del carrer de s’Arc, o el de Sant Antoni, o pel del Roser, no entenc ben bé què representa aquell escàndol.

Ciutadella, segur que no.

One thought on “Cançons de Nadal i músiques que fan mal

  1. Retroenllaç: “Cançons de Nadal i músiques que fan mal” | Ciències de la Música

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s