A misses dites

Fa una setmana, més o manco, que la Directora General de Política Lingüística sortia a comparèixer -quants de pics ho ha fet, aquesta legislatura?-, alarmada, per una enquesta que posava el català a les nostres illes en mínims històrics. Primera conclusió: si l’ús del català està pitjor ara que fa quatre anys, quan va assumir el càrrec, qualque cosa ha fet -o no ha fet- ella, com a responsable política encarregada del tema, perquè això sigui així. En qualsevol altre àmbit, això voldria dir (pèrdues continuades durant quatre exercicis), o bé dimissió, o bé destitució.

Però no siguem mesquins: evidentment que la culpa no és seva. I una dona tota sola no pot lluitar contra un estat espanyol sencer. I tanmateix, no obstant, sí que li hem de demanar responsabilitats polítiques: a ella, al seu partit, i al govern que representa. O no era un deure, un compromís, d’aquest Pacte, el signat fa quatre anys, augmentar les partides i les polítiques per a la normalització del català? Quasi un lustre després, el resultat, en termes sociolingüístics, és pitjor, i l’increment pressupostari, una mentida.

El primer que em vaig demanar quan vaig llegir la notícia va ser “i per què no es va fer aquesta enquesta a principis de legislatura?”, és a dir: un anàlisi de com estava el panorama per poder començar a treballar en la línia encertada. Ara a misses dites, poc podrà fer. Lluny d’això, no sabria dir, a dia d’avui, en quines línies ha treballat l’àrea de Política Lingüística del Govern a part de les subvencions i els cursos de català -ep!, que hi han de ser i s’han de fer-. Llei del Cinema? Compliment del Decret de Mínims i la Llei de Normalització? Aplicació de la Llei de Comerç? Posada en marxa del Pla de Normalització? I més enllà: noves iniciatives legislatives, normatives, etc.? On és la política?

Però no siguem mesquins: ni una, ni dues, ni tres persones, poden canviar la dinàmica de tres-cents anys enrere. Ni tan sols ho pot fer el Govern, però és que en el cas de la legislatura que s’acaba, ni ho ha intentat. Això sí: patrioterisme barater entre Sibil·la i crítiques al PP, però res més. Sense negar-los, a PSOE i PSM, que en efecte, el govern que ja s’esgota ha canviat radicalment el missatge envers el català, en positiu. Però substancialment, el fet segueix sent el mateix: el català es mor, i ningú no fa res per evitar-ho.

El PP ho intenta, i ho tornarà intentar, de matar-lo tant com pugui. I el Pacte… ai, deixar que es mori sense patir gaire, com un defalliment per extenuació, com els exploradors enmig del gel, que senten com la son els envaeix i els tapa, per no despertar-se mai més. Idò: per la via ràpida o per la lenta i suau? Un matís, al cap i a la fí, la mort és igual per tothom, i l’execució, la mateixa.

2 thoughts on “A misses dites

  1. La nostra llengua no passa bons moments enlloc. Entenc perfectament que a les Balears tot el tema legislatiu sigui menys abundant que al Principat. De totes maneres, això tampoc garanteix res. A hores d’ara, al Principat, mentre el Tribunal Constitucional Espanyol pretén que el català deixi de ser llengua vehicular de l’ensenyament -com si no ho hagués deixat d’ésser a fora als passadissos ja, en molts d’indrets-, tenim una llei del cinema que posa el català a la mateixa alçada, ha vençut el termini d’adaptació de les grans empreses per etiquetar els productes en català, i ara s’anuncia que el requisit màxim d’adaptació per a un immigrant serà certificar el seu coneixement de la llengua. Tot això són bones notícies, sí, però NO n’hi ha prou amb això.

    La normalització lingüística -i per tant la perpetuació- depenen també d’un factor molt important: la consciència lingüística: és a dir, la fidelitat dels parlants. Quan un catalanoparlant abandona la seva llengua assíduament,… poc hi tenim a fer.
    Només un exemple: Bielorússia és un Estat independent des del 1991, i, tot i que en principi s’hi va establir el bielorús com a única llengua oficial, de seguida s’hi varen fer cooficials el bielorús i el rus. La presència de molts russòfons al país -que no parlen bielorús-, la poca fermesa dels bielorussòfons i la semblança entre totes dues llengües, fan que el futur del bielorús, a hores d’ara, no estigui gens assegurat… i és un Estat!

    O sigui que el que cal treballar sobretot és la consciència lingüística. La importància i el tresor que és per a nosaltres tenir una manera pròpia i particular de veure, entendre i descriure el món, que es diu “català”.

  2. Retroenllaç: Pacte de buidor « Notes i apunts

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s