Necessitarem organització

Vaig passar la mitja nit electoral a la seu del PSM de Menorca: com que no podia de nirvis, vaig pensar que allà, entre gent de la causa (no entrarem ara en matisos) la passaria una mica més tranquil -com a mínim, consolant-nos els uns als altres-. Quan me’n vaig anar cap a casa, el PSMe tenia 5 regidors a Ciutadella, 2 diputats al Parlament i 2 consellers electes, i fins ahir no vaig saber que havien quedat amb un electe manco a cada banda, això sí, amb més vots que mai. No són, vist així, uns mals resultats pel PSMe, si només es miren números, però al detall, són una mica més inquietants: l’opció nacionalista d’esquerres de Menorca ha fracassat a Maó, on ha quedat defora, i ha baixat a es Castell, Sant Lluís, Mercadal i Ferreries (encara que aquí ja se preveia), i ha estat per  la molt bona feina de l’equip municipal de Ciutadella que s’han aconseguit arrossegar suficients vots perquè, en conjunt, el PSMe hagi batut el seu rècord.

Passat el tsunami, la calma: un PSOE enfonsat, decapitat a totes les illes, sense referents ni líders nous i bons a curt o mitjà termini, sense rumb ni timó; i la coalició del PSM que, a Mallorca, ha aguantat bastant bé l’envestida, i tot i que ha perdut uns pocs vots, conserva diputats i empenta, i fins i tot, millora molt els resultats a Palma: estam d’enhorabona. Certament, ara, existeix una referència clara, i sobretot, una oportunitat d’or per menjar terreny a l’esquerra espanyola, i fins i tot, somiar amb el diputat a Madrid; treure’l seria, d’aquí a manco d’un any, un cop d’efecte a tots els nivells: una fita història que permetria, per primera vegada, explicitar que el conflicte polític amb Espanya també existeix a les nostres illes, i que, internament, en Bauzá trobarà una resistència ben organitzada, forta i preparada per plantar-li cara als seus plans genocides. Seria, en general, una injecció de moral immensa.

Per fer-ho, necessitarem organització, coordinació. I alguna cosa més que mesclar sigles, pens jo: mesclar voluntats i il·lusions, quelcom que encara no hem fet mai. Segur que existirà la temptació -ja existia abans, ara amb més raó- d’exigir unitat nacional supeditada a un projecte polític concret, en aquests cas, al del PSM. Tanmateix, el mapa municipal mallorquí d’avui és més equilibrat que els resultats autonòmics, com per plantejar exigències d’aquest tipus, o d’aquesta manera. I sense dubte: tot i la pallisa socialista, excepte en alguns casos puntuals com Santa Maria, Campanet, Esporles, Petra o Bunyola -tots pobles petits-, l’esquerra nacional sempre està per darrera l’espanyola.

Els resultats d’Esquerra a nivell autonòmic no han estat, que diguem, bons. I caldrà fer-ne un anàlisi del perquè. Però a nivell municipal, no es pot dir que hagin estat dolents: regidors a Manacor, Pollença, Banyalbufar (l’únic d’esquerres), Binissalem, Alaró, Vilafranca, Santanyí -deixant defora el PSM-, Son Servera, i dos a Bunyola; i no oblidant el regidor de Sant Josep de sa Talaia, a Eivissa, l’únic càrrec electe nacionalista ara mateix a la Pitiüsa. A molts d’aquests pobles, la suma d’Esquerra i PSM hauria donat, quasi segur, un regidor més, o s’hi hagués fet a prop (Alaró, Pollença, Manacor), i a d’altres on només n’ha entrat un dels dos, també (sa Pobla, Marratxí).

No són pocs regidors: Entesa per Mallorca, per exemple, que és segur que continuarà aliat amb el PSM, “només” en té a Muro, Campos, Bunyola, Vilafranca (diria que 2), Sóller (2) i Santa Eugènia (també 2, crec); Inicitiva Verds, l’altre soci de la coalició, si no m’equivoc només en té a Palma i Artà.

A part d’això, hem de comptar amb altres partits independents que podrien ser perfectament enquadrables dins un projecte d’esquerra nacional, però que ara mateix, van per lliure o sense una vinculació directa, com els Independents de Santa Margalida, els de Búger, Valldemossa o els de Consell, per dir-ne alguns.

I tot, sense comptar la gran diversitat de sigles diverses i coalicions amb noms diferents segons el poble: Esquerra Oberta de Bunyola, Campos pel Canvi, + Vilafranca, La Valldemossa que Volem, Esquerra de Santa Maria, Santa Margalida pel Canvi, Agrupació Deià, etc: massa noms que no ajuden a relacionar una candidatura municipal amb un referent insular o autonòmic; impossible de cara a una candidatura a les generals sinó és amb un gran acord.

El panorama a Mallorca és clar: Esquerra emergeix com una petita força municipal (més que la Lliga d’en Font, per exemple) que recull les aspiracions d’una part, si es vol petita, del nacionalisme d’esquerres, però en cap cas menyspreable, i manco en les condicions que ens tocarà viure: una petita força que ha de ser tenguda en compte. Obviar-ho o menysprear-ho seria estúpid i suïcida: i ja tenim -i tendrem- qui ens vol mal.

A Eivissa, el panorama és potser una mica més desolador: el referent del PSM, ENE, ha quedat desfet i sense cap representació, i ara mateix, en tota l’illa només hi ha un electe nacionalista, a Sant Josep -sense comptar que alguns independents de GxE també ho puguin ser-.

Tot plegat, mereix una reflexió: general. Per molt que els resultats de la coalició PSM-IV-ExM siguin bastant bons, al detall són una mica més freds; a Menorca, Ciutadella ha compensat de llarg uns resultats que s’inclinaven a la baixa a la resta de l’illa. Esquerra no ha aconseguit rendibilitzar la crítica al Pacte, però en canvi, ha guanyat un pes i un capital humà als pobles que no hauria de ser menystengut, i a Eivissa, ara mateix, és l’únic referent nacional amb presència i bàsic per començar a reconstruir aquest espai.

En conjunt, no hem aprofitat l’esfondrada socialista per créixer; sols per mantenir-nos -que ja és molt-. Però sí que és possible fer-ho en un futur, i d’exemples en tenim a balquena: NaBai, Bildu, el BNG al seu moment, bons exemples de treball conjunt de les forces sobiranistes que han aconseguit ser una referència, i no només un complement, de l’esquerra al seu país. Així per tant toca sumar: no sigles, sinó voluntats. Tocarà repantejar-se esquemes perquè els vigents potser ja no dónen més de sí; i sense deixar ningú de banda ni ningú pel camí, posar les bases per nous models de participació política, més permeables i actius, més directes,  que superin la sopa de lletres de partits, per amarar-se de forces en un moment que en necessitarem més que mai; i sobretot, tot i atenent-se al context propi de cada una de les quatre illes, no deixar-se endur per un insularisme que cada vegada difumina més el sentit nacional del nostre projecte; al cap i a la fí, entenc, se tracta de fer país i no de fer-ne quatre.

I tanmateix, les agressions espanyolistes, d’en Bauzá o de Madrid, ens afectaran a tots per igual.

4 thoughts on “Necessitarem organització

  1. Amadeu, tant de bo hi hagi més reflexions com les teves que convidin a sumar i no a competir pel mateix espai.

    Rectificaré el que dius de la presència municipal d’IniciativaVerds: hem aconseguit regidors en solitari a Lloret (2) i Artà (1). En coalició amb el PSM, aconseguim representació a Palma, Marratxí, Sóller (cap de llista) i Manacor (1/2 legislatura).

    També estam present de diferent forma a candidatures que han tret representació: Santa Maria, Santa Margalida, Bunyola, Pollença, Felanitx, Inca, Alcúdia, Campanet, Deià, Mancor i Porreres.

    Salut!

    • Tant de bo teguis raó tu, també! Perquè algunes que he llegit de moment (com aquesta: http://tonialorda.balearweb.net/post/101540) no són precisament, en aquest sentit, engrescadores… Però esperarem, i confiem que el seny i les ganes s’imposin.

      Pel que em dius dels regidors, queda anotada la correció. La veritat és que, amb tanta sopa de lletres diferent a cada poble, feia mal saber si no tens uns apunts a mà. La regidora de Sóller, per exemple, no sabia exactament de quin partit era; i tampoc sabia que un dels dos de Marratxí fos d’IV. El que dic: massa noms diferents, massa sigles.

      Així són alguns més del que em pensava. I jo em deman: si sumàssim tots els regidors -amb carnet, eh?, o bé com a independents dins llistes associades- de PSM, IV, Entesa i Esquerra, més les de candidatures locals afins (Santa Margalida pel Canvi, Independents de Son Servera, de Consell o de Búger, per exemple), quants en sortirien? Més que el PSOE, potser? O quasi. Tendríem molta més força, i coordinats, més encara. Mira tu si perdem temps i esforços…

  2. Molt bé Amadeu per aquesta reflexió, ets com un granet d’esperança dins aquest panorama que comença. Escrius molt bé, millor que el teu pare, ets de veritat un talent desaprofitat. Emigra.

    Una besada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s