Quan el mestre supera l’alumne

Jaume Isern Lladó, del PP i batle de Bunyola, es puja el sou un 400% d’un dia per l’altre, segurament, batent el rècord de polítics desvergonyits que s’aprofiten del càrrec per enriquir-se, no per la quantitat, sí per la magnitud de la proporció. No hem sentit que en Bauzá li hagi dit res ni fet cap comentari al respecte -però tan grossa va la cosa, que en una fita històrica, fins i tot El Mundo ha tret en portada la denúncia d’EOB-. N’Isern fa feina a la presó, de mestre. Ha de ser per força agraït fer feina envoltat d’amics i antics companys: Javier Rodrigo de Santos, Antònia Ordinas, Francisco Gosálbez, etc., gent amb molta més experiència que ell en el camp de la política i del partit, i que segur que entre lliçó i lliçó, tenien temps per comentar, xerrar i explicar-se la vida. Avui, 2.900 € mensuals més tard, podem assegurar, com si diguéssim, que el mestre ha superat l’alumne. I potser per això, hem sabut, fa poqueta estona, que en senyor Jaume Isern abandona, definitvament, el curs. Ara ja ho sap tot.

Tremolem idò, bunyolins, ja que per justificar els 2.900 € al mes que pot arribar a cobrar en Jaume Isern, haurà de fer moltes hores per l’Ajuntament, però que moltes. De doblers, n’hi ha: fa anys que els pressuposts es liquiden amb superàvit, els mateixos que fa que les entitats culturals del poble no reben subvencions o les cobren tard i malament; que els aparcaments públics es degraden sense que s’hi faci res; que el fems hagi envaït els carrers o que l’escola de la vila es desfaci a trossets -ara una persiana, ara unes teules, o un tros de sòtil-. Anys fa, també, que el nostre ajuntament apareix com un dels més endeutats, que com afirmen de vegades els del PP, tenen problemes per pagar els sous als funcionaris que hi treballen o les factures d’EMAYA o d’Endesa. Problemes econòmics que tothom lamenta en època de crisi, però el que ningú recorda, o pareix voler recordar, és que el PP ha governat a Bunyola els 12 dels darrers 16 anys: qualque responsabilitat deu tenir en l’immens deute acumulat.

Però de doblers n’hi ha. N’hi ha per mantenir un bon nivell de vida pel senyor Isern, ara que ha sortit de la presó, i que tendrà dedicació exclusiva, i per mantenir un també excel·lent nivell de vida del seu soci d’AVI (“los vecinos“, es fan dir) Ildefonso Blázquez, el segon tinent de batle més ben pagat de Mallorca, a 30.000 € l’any i sense cap dedicació coneguda. De doblers n’hi ha com per carregar-se un festival de música amb prestigi, ben subvencionat i a preus populars per convertir-lo en un de gratuït i sense patrocini ni subvencions, màgia financera. O per tenir unes festes patronals patrocinades per Trui Espectacles, el propietari del qual, senyor Miquel Jaume, no nota mai cap crisi econòmica ni que hagi de pagar fiances per no dormir a cobert, i que des del primer any de batlia del senyor Isern, és habitual veure’l per l’Ajuntament, retranques a la vista, sobretot d’ençà que és veïnat del municipi en uns terrenys rústics reconvertits en una confortable mansió a la vista de tothom que hi passi. Segur que el nostre batle trobarà molts de motius per reunir-s’hi.

El setembre per tant, comença una nova etapa en la vida del nostre batle. Diuen que la presó suposa tota una experiència; ell que en ve ple, la podrà dedicar tota a administrar el nostre Ajuntament. I formant equip amb la insubstituïble i inqualificable feina del senyor Blázquez, és impossible que en surtin malparats. Tenim sort els bunyolins.

2 thoughts on “Quan el mestre supera l’alumne

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s