Codolada des president

Perdonau s’atreviment

de sa primera vegada,

que faci una codolada

sobre es nostre president.

 

Sa mare era forastera

i son pare un militar,

i a ell li agrada entrar

per sa porta de darrera

 

perquè és discret de raó

i que tot quan fa ho amaga

manco sa seva obsessió

amb sa llengo catalana.

 

Mirau si discret ho és

que en fer-li una pregunta

a n’es Parlament, s’assusta

i mai sap contestar res.

 

Només té clara una cosa

sa que el té més preocupat

ja que sempre ho ha trobat

que es català és una nosa.

 

Que si no hi ha feina enlloc

que sa gent no té doblers,

ell ja en té a fotimers,

tot això li importa poc.

 

Un pis nou, que era seu,

no tenia es permisos:

els va fer arregladissos

es seu bon amic Mateu.

 

Sempre fa el que ha de fer

perquè va dir que ho faria

per això està tot lo dia

fent-ho, i si no, també.

 

Talment com si a un mul

el tractassin a potades

ell se pensa mil putades

per donar-mos tots pes …

 

Però sa gent ha dit basta

és hora de reaccionar

ja no podem aguantar

un govern d’aquesta casta.

 

Ara que és temps de matanaces

haurem de ser matancers:

de tots aquests forasters

n’haurem de fer sobrassades.

 

Ja no tenim paciència

ja no hi estam disposats

a sofrir sa penitència

d’aguantar més desbarats.

 

T’ho dic amb educació

t’ho dic, Bauzá, a la cara,

que de porc i de senyor

se n’ha de venir de casta.

 

I tu just ets apotecari

amb un títol de Madrid

que te’l donaren a dit

per ton pare es mercenari.

 

Mallorquins i mallorquines

no vos deixeu enganar,

enviem ja a filar

es venedor d’aspirines.

 

Mallorca no deixarà

que un malanat com tu

un fantasma, un noningú,

mos prohibeixi es català.

 

Perquè som gent amb orgull

i tenim sa lliçó apresa:

defensarem amb fermesa

sa llengo d’en Ramon Llull.

 

Perquè som gent de la terra

perquè som nascuts aquí

tot es poble mallorquí

està ja en peu de guerra.

 

Sant Antoni de Viana,

Sant Antoni gloriós

arruixau aquests senyors

i es qui de Madrid els mana.

 

Ja no volem pus infantes

ni cunyats poca-vergonyes:

tallarem tantes corones

com paparres aferrades.

 

Que pareix que ho fan aposta

d’enriure-se’n de sa gent,

fins i tot es president

mos vol fer estranys a ca nostra!

 

I tanmateix no podrà

tanmateix no ho podrà fer;

si dins es mateix PP

hi ha qui no ho consentirà!

 

Mallorquins s’hora ha arribat

que facem força comuna

i anem tots a la una

per sobreviure es combat.

 

I aquí acaba sa cançó

i aquí acaba sa glosa

perdonau qualsevol cosa

o si hi trobau qualque error.

 

Arruix a tal president,

que no mos vol deixar viure

Que Visca Mallorca Lliure,

i visca sa seva gent!

One thought on “Codolada des president

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s