Visca el boicot!

I ara ens xerra de boicot qui va boicotejar el metro de Palma des del començament i per sempre, Mabel Cabrer, i ens amolla, que s’han de condemnar accions com les nostres perquè “passen de la retxa”; i mira n’hi va haver un del seu partit que es va passar d’unes quantes retxes, i encara no l’hem sentida condemnar-lo mai, que diguem. Tan amics que devien ser, a més.

I ens amolla, na Cabrer, que a l’acció de dissabte hi va haver “un cert grau de violència”, i té raó! Com la té que tot plegat va ser prou “desagradable”: a mi em copejaren les costelles, a ella se li degué córrer el rímel. Però ni els meus companys ni jo de l’acció de dissabte, ni els centenars de joves poblers, ni els companys felanitxers d’El Coso, hem generat aquest “grau de violència”. No som nosaltres, mallorquins, qui tenint la pella hem decidit rebentar la pau social i crear un clima de crispació francament prou desagradable, tot plegat, per tapar amb una gran cortina de merda la summa incompetència de la peperada major per trobar remei a la crisi.

Na Cabrer, idò, es queixa que les protestes no siguin com sempre han estat. Tampoc la seva política és com sempre ha estat: és pitjor -i ja és dir-. Si ells tenen idees noves, també les tendrem nosaltres: i què es pensaven, que els mallorquins érem idiotes? Potser és culpa nostra, per haver-los donat motius durant anys per pensar-ho, però potser també, no ho veuen, ara ells s’han passat de la rexta.

Idò, és hora del boicot. I anim, en nom meu i dels meus companys boicotejadors, a dur els boicots i les protestes fins on calgui i poguem, sense cap grau de violència, ni poc ni gens, però sense por a deixar-los en evidència: que la única violència és la que practica l’estat espanyol, el PP, contra els mallorquins que defensam allò tan normal, i tan poc radical, de poder viure tranquil·lament en català a ca nostra, de fer de la nostra llengua la normal a Mallorca, a Menorca, a Eivissa i a Formentera. De poder viure en pau al nostre país, de gaudir del paisatge que coneixem i volem fer conèixer; de, com en totes les societats modernes i avançades, tenir una vida digne, amb uns sous dignes i uns drets dignes. De viure com tothom ho voldria fer.

Protestarem si ens dóna la gana. Defensar Mallorca no és cap delicte.

Tenir polítics com aquesta sí que ho hauria de ser…!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s