La segona vegada que surt a “El Mundo”

Avui és la segona vegada en ma vida que surt a la portada d’El Mundo de Balears. La primera, em feren servir d’excusa per atacar l’aleshores just estrenat secretari general del PP Balear, el nostre company regidor de Bunyola Guillem Estarellas, en explicar jo que aquell havia volgut pactar amb Esquerra-Bunyola, en temps d’aquelles bregues tan xules que tenien per l’època els del PP. Avui, l’argument som jo: poques coses deu tenir aquest diari a dir si ha d’omplir una pàgina (!!!) amb mi, que no som ningú; ve veres que ahir no va passar res més interessant a Mallorca que això?

Admir la capacitat del tal Daniel Álvarez, qui firma l’article, de dir les coses sense afirmar-les. Tot se li entèn, encara que no ho diu, i si qualcú hagués de resumir breument la informació de la notícia, supòs que diria això: “Amadeu Corbera va rebre 9000 euros en beques de departaments del Bloc perquè era militant d’Esquerra Republicana; i ara, fa la potadeta perquè ja no li donen res els del PP”.

En tot cas, no tenc per què perdre el temps amb dois així: jo no m’amag de res, i igual que han fet els redactors d’El Mundo, tothom pot llegir el blog i rastrejar part de la meva vida. Des d’aquest punt de vista, té ben poc mèrit la notícia, ja que és un simple “copiar-aferrar” del que hi ha escrit aquí des de ja fa uns quants anys.

Però ja que s’hi han molestat, jo m’hi molest també, en aclarir un parell de coses de les publicades, i com que els redactors d’aquest diari són lectors d’aquest blog, segur que ho veuran i tendran la mateixa amabilitat en publicar-ho.

1. El Mundo diu que jo som “algo más” que “un profesor de música o un joven mallorquín“: no és pot ser tot a la vegada? Som professor de música, de piano, compromès amb el català. És incompatible? I a més, certament, som afiliat a Esquerra, a l’OCB, a el GOB, i a la SIbE. I més culé que en Guardiola. No acab d’entendre que tot això sigui acumulatiu –i que puguis ser “algo más” cada vegada-.

2. Certament, l’acció no era en nom de ningú més que de nosaltres quatre mateixos. Jo, com a ciutadà, no represent a cap partit, i en tot cas, és el meu partit que, quan actua, diu o fa, em representa a mi. No necessit demanar permís a ningú per fer res. I el fet d’estar afiliat a un partit no invalida la meva opinió i actuació com a ciutadà.

3. També diu l’article: “ha sido beneficiado con la concesión de becas que otorgaban departamentos dirigidos por la ya desaparecida coalición del Bloc, de la que formaba parte su partido“. Aquí hi ha una errada. Quan em vaig presentar a les dues convocatòries, la de la Fundació Casa Museu Pare Ginard primer, i la dels Ciutat de Palma després, Esquerra-Illes ja havia pres la decisió d’abandonar els seus càrrecs als governs de progrés i sortir del Bloc (any 2009). Jo em vaig presentar a la convocatòria de les beques de la Casa Museu de l’any 2010, i a la dels Ciutat de Palma del mateix any (però que s’entregaven ja dins l’any 2011). El jurat, tan en una convocatòria com en l’altra, tenia molt de perfil tècnic i molt poc de polític -només un representant-, i en canvi, amb les males relacions que hi havia aleshores entre PSM i Esquerra, la meva filiació m’hauria pogut perjudicar. Com sí que pot passar a partir d’ara…

4. “Durante la pasada legislatura, ingresó al menos 9.000 euros al obtener dos becas de investigación en áreas en manos del Bloc“. Això sí que és mentida, veurem què hi podem fer, pura i dura difamació, que respon just a la mala fe: jo no he ingressat tal quantitat! És més, crec que no n’he vists mai tants de junts…! Les beques, com s’explica molt bé a les bases -basta llegir-les, no són tan llargues-, es paguen a mesura que s’entrega la feina. De la de la Casa Museu (3.000 €), les partides estaven desglossades en 700+1.250+1000, i només la primera es donava com a premi; les altres, en base a la feina entregada. Fa poc vaig entregar el treball complet (es pot llegir aquí), i encara estic pendent de cobrar la darrera partida -que per tant, no he ingressat-.

De la beca de l’Ajuntament, dels “Ciutat de Palma”, en vaig cobrar la primera meitat al cap de quatre mesos de concedir-me-la, 2.500 €, tal com s’estipulava, i l’altra meitat (2.500 € més) la cobraré quan entregui el treball, dins aquest any 2012. Vaja, que a aquests serà el PP qui me’ls pagarà… Serà portada, també?

5. Pel que fa a les xerrades del Consell sobre el Cant de la Sibil·la de l’any passat, tots els cinc coautors del DVD formàrem part del grup de conferenciants -DVD que per cert, fou fet i pagat en temps d’UM al Consell, amb na Dolça Mulet de Consellera-, amb més gent, com en Xavier Carbonell o en Joan Parets. És lògic, trob, que els qui hem fet un dels treballs d’investigació més notables sobre aquest cant -treball que es va aportar a la UNESCO per la candidatura a Patrimoni de la Humanitat- siguem també convidats a fer aquestes conferències divulgatives.

(Per cert que al blog, que el tal Daniel és segur que llegeix, hi ha un altre treball penjat sobre la Sibil·la a Menorca, i que posats a ressenyar-me els treballs, m’hagués agradat que m’hagués citat aquest, del qual n’estic ben orgullós.)

Un pensa, amb tot això, si per tenir filiació política no pot presentar-se a concursos d’investigació. Després s’escolten queixes que els polítics no estan preparats, que només volen viure de la política, etc. Jo no em consider polític, no en el sentit professional del terme -però sí en el de la militància activa-, i intent llaurar-me una carrera professional i investigadora fora de la política: perquè crec que és sà i honest, però sobretot, perquè m’agrada i m’apassiona la Musicologia i la música en general. Però després, ja ho veim, per això mateix, som castigat i escarnit públicament per un pamflet espanyolista: potser perquè espanyolisme i coneixement, Espanya i cultura, són purament incompatibles.

Per la resta, finalment, és ben cert: anim i torn a animar als joves mallorquins a seguir pitjant i estrenyent el cercle sobre aquesta tropa d’antimallorquins, que no estiguin tranquils, que se vegin assetjats, pels que només volem allò tan senzill com és viure en pau i normalitat.

P.D.: I una reflexió més. L’acció del Teatre Principal els degué tocar especialment la pera, si han hagut de fer perdre el temps i el paper al tal Daniel Álvarez i als seus lectors en general com a represàlia… Visca Mallorca!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s