30 anys i una revolució tranquil·la

Mon pare va imaginar la llibreria abans que imaginar-me a jo. Abans que imaginar-se a ell en el futur, abans d’imaginar-se casat, amb fills, amb un ca i un grapat de moixos. Abans d’imaginar-se treballant a la UIB o a qualsevol altra banda, vivint a Bunyola o a un altre lloc: va imaginar-se Quart Creixent abans que qualsevol cosa.

Poques coses deuen ser més perilloses que un llibre. Ho saben tots els règims feixistes; ho saben José Ramón Bauzá i María Salom, també. Per això enguany no hi ha Setmana del Llibre en Català: perquè és en català, però sobretot, perquè són els llibres els que s’hi mostren. Llibres, cultura, ciència i coneixement: és perillós posar-ho a l’abast de la gent, podrien reflexionar, i pensar, i actuar.

Feia poc que havia tornat de Barcelona l’any 82, mon pare, d’estudiar i d’aprendre, amb el cap ple d’idees, i s’imaginava un país diferent: se l’imaginava culte i lliure, just i net. Se l’imaginava diferent de com és ara, però aleshores -i com ara-, tenia l’esperança de canviar-lo. Calia d’actuar: un país, una societat justa, no es construeix només de somnis i imaginació. Necessita també una infraestructura, uns espais, un punt de partida.

Per a voler ser lliures, hem de poder primer tastar la llibertat, mostrar-la, fer-ne venir ganes a qui ens acompanya i ens observa. Construir un model a petita escala d’allò que volem, d’allò que mon pare volia: i això és la llibreria Quart Creixent. Un petit espai de llibertat, on impregnar-s’hi de cultura, en català -és clar!-, de coneixement i d’amistats. On sempre hi trobaràs, bé el llibre que cerques, bé la companyia desitjada, la conversa que tenies pendent o el regal que et faltava. La idea, imaginada ara fa 30 anys, d’un lloc on és possible que hi neixi la revolució tranquil·la, agraïda, sensata i autènticament transformadora: perquè són els llibres els que ens canvien la vida, i una a una, la de tots.

I un petit temple de Cultura Catalana en majúscules, això també ha estat Quart Creixent: des de Joan Brossa a Jaume Cabré, Maria-Mercè Marçal, Jaume Vidal Alcover, Maria Aurèlia Campany, Josep Lluís Carod-Rovira, Guillem Frontera, Joan Miquel Oliver, Josep Maria Llompart, Francesc de Borja Moll, Damià Jaume, Biel Mesquida, Enric Casasses, Jaume Arnella o Biel Majoral, per dir-ne només alguns, són noms il·lustres de la llengua, la cultura i l’art que, d’una manera o altra, tenen el seu racó a la memòria de Quart Creixent.

Mon pare ens va voler educar ja de petits, a la meva germana i jo, dins el seu esperit revolucionari; però lluny de voler-nos adoctrinar, ell el que feia era dur-nos a la llibreria, a passar-hi dematins de dissabtes o horabaixes d’entre-setmana: perquè llegíssim. Així hem sortit. Avui, que Quart Creixent comença a celebrar 30 anys, crec que tots dos podem estar ben contents de l’herència que hem rebut, una petita part, compartida amb els nostres amics, els fills dels sis socis de la petita llibreria.

Però, i sobretot, hem heretat la capacitat d’imaginar com és la llibertat, i l’esperit d’una revolució tranquil·la i inacabable per fer-la possible, que brolla de qualsevol lloc, com és ara una llibreria. I és d’això que n’estarem, sempre, orgullosos.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s