Crònica d’un judici, d’un ridícul, o d’una pèrdua de temps

Idò sí: ahir érem jutjats, na Yanhire, en Christian, en Dídac i jo mateix, pels fets del Principal del gener passat. La cosa ja no hauria d’haver arribat mai a judici, però quatre policies espavilats i molt possiblement qualque cap del PP municipal sí que ho volia; “se van a enterar“, devien pensar, “estos polacos“. “Mos pagaran ses vacances”, se degueren imaginar els quatre policies espavilats.

Ens acusaven de desordre públic, resistència a l’autoritat amb “bastante resistencia física” i tot això, agravat amb una suposada lesió (?) i la seva baixa corresponent, de 15 dies (!!!), a un peu d’un dels policies, un professional de la seguretat, gros i fort, que -supòs- entrena periòdicament precisament per actuar en casos com el nostre: idò va i se lesiona. I jo no. L’informe de la lesió, fet a les urgències de la Clínica Juaneda, és de 4 dies després dels fets.

Ens havien citat a les 11 del dematí: no podem deixar de donar les gràcies a tothom que va venir a la porta de Via Alemanya i als que ens feren companyia fins i tot dins la sala. A les 11 estàvem citats, i fins a les 12:30 no entràrem, i gràcies als policies espavilats i a qui fos que ho mogués des de Cort, perdérem el dematí pels passadissos del jutjat, puta manera de perdre el temps; ells no, perquè crec que cobren per testificar com si fossin hores extres. Enhorabona per ells.

Vaig sentir vergonya pels quatre policies. Vergonya aliena, vull dir. De fer el ridícul públicament, en una sala del judici petitíssima, on només hi havien entrat família i amics, pocs, i molts mitjans de comunicació. Potser també vergonya de tenir una policia així, que ni mentir sap fer bé, quedant en escandalosa evidència davant el jutge i davant tothom: pobrets! Explicant la seva incompetència, com bé ho va dir un, quan contà com ens havia estat vigilant durant una hora -el que estava assegut devora nosaltres-, havia vist com manipulàvem la pancarta, i així i tot, no va ser capaç d’aturar-nos, i és més: va indicar a en Dídac per on havia d’agafar l’escala.

La resistència:

– [el nostre advocat] es varen resistir?

– [policia lesionat] Bé, va ser una “resistència passiva”.

Ahà. És diferent (o no, segons el ministre d’Interior)

A la vista de la foto d’aquí dalt:

– [advocat] es pot identificar, vostè?

– [policia lesionat] Som el qui ajuda (sic.) a aixecar-se a aquest senyor [jo].

– [advocat] Es va identificar, vostè?

– [policia] Bé, no, és que tot va ser molt ràpid… Després…

– però la denúncia diu que va ser abans.

– Bé, sempre duim una xapa… Després ens vàrem identificar…

També és diferent.

Per rematar-ho:

– [policia lesionat]: Vull dir que crec que no me varen lesionar aposta, que no tenien intenció de fer-ho.

I què te pensaves?

– [segueix] I vull dir que renuncïi als doblers de la indemnització de la baixa, però que si me’ls donen, no els vull per jo, els donaré a una ONG (sic.).

Al Círculo Balear?

No sabíem si riure o plorar. El jutge mateix el fulminava amb la mirada, i el fiscal no sabia què dir.

Total: absolució d’en Dídac i d’en Christian, de tot. I per na Yanhire i jo, un màxim de 60 € de multa per fer renou -haurà sortit més car fer el judici que la multa-; i ni resistència ni violència ni cap de les mentides que quatre policies espavilats, empesos des de dalt, no saberen ni defensar.

Conclusions. Aquest tipus de repressió xusquera de peperos exaltats i policies espavilats només es pot respondre amb intel·ligència, i som, en general, més espavilats que ells. Persegueixen la dissidència, però tenim la raó de la nostra part i la consciència ben tranquil·la de fer les coses bé. Cap multa no ens pot assustar: 60 € és un preu mínim per defensar el que ens queda de país, i no callarem ni cedirem.

Ahir érem nosaltres quatre, d’aquí a un mes i mig són els companys d’Endavant que s’hi juguen la presó. Però estic segur que en sortiran bé, perquè són intel·ligents i han actuat amb serenitat. Cap repressió no ens aturarà, i des d’aquí, només em queda demanar que, a més repressió, més atacs, més dissidència, més desobediència. Amb la raó per davant, la victòria és segura.

Tanmateix guanyarem. Visca la terra!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s