Violència

Violència és pegar, agredir. És el que acostuma a fer la policia o la xurri –cap de gabinet, en diuen- d’en Rafael Bosch. La resta, estructural o no, són accepcions recurrents per denunciar situacions que hom consideri injustes, denunciables, germen, precisament, de la violència comunament reconeguda com a tal.

Ja ho sabem, que pel PP tot és violència: avortar és violència, xiular és violència, manifestar-se és violència, dur caputxa és violència, quedar pel Facebook és violència, entrar en un edifici públic també és violència. De pervertir el llenguatge, en són hereus d’una tradició literària que es remunta a l’Alemanya dels anys 40, la de l’Arbeit macht frei i altres frases afortunades per a la història.

Res agradaria més al PP que la contundent resposta social dels mallorquins contra la seva línia política derivàs en violència, la de veres, la que fa mal quan et toquen. Per exemple, que rebés en Rafael Bosch: de portes endins, al PP ho rebrien com un favor, estaria de baixa i se’l llevarien de damunt; de portes enfora, tendrien una víctima per idolatrar -per molt que ara el tenguin per un 0 a l’esquerra dins el partit-.

Tot i les mentides repetides mil vegades, tanmateix, aquí no hi ha violència. I això ho hauria de saber, potser, el PP més que ningú: quants dels seus companys del País Basc i Navarra han estat, efectivament, víctimes de la violència? Cada “condemna de la violència” sobre els incidents d’aquí, és un insult a la memòria dels militants del PP basc víctimes d’una autèntica violència. Tothom sap el poc respecte que acostuma a tenir el PP amb les víctimes de la violència, feixista, monàrquica, policial o masclista, però no em pensava mai que el seu menyspreu per la dignitat de les persones arribaria a menystenir i ridiculitzar la magnitud de la tragèdia d’haver de viure enmig d’un conflicte violent.

El PP balear no sap què és la violència, i esper jo, no ho deu voler saber. Aquí, tot i la insistència del PP, de violència ni en tenim ni en tendrem, almanco no per part nostra, de la bona gent de Mallorca. Perquè amb la raó per davant, que la tenim, no necessitam pegar a ningú: pegar, i pegar per darrera, i davant les càmeres de TV, és d’idiotes, de policies, o de caps de gabinet del Conseller, no de gent honesta i valenta, que estudia o treballa, honradament i de manera intel·ligent.

Manifestar-se amb imaginació. Perquè la -ara sí- violència estructural del PP contra tot allò que fa olor de país normal (llengua pròpia, serveis públics, paisatge i territori, economia rendible, drets socials) ens ha fet canviar de paradigma. Seva és la frase de “a les manifestacions no n’hi ha cap dels nostres ” -cosa que, ara ja, no és així-; són ells que converteixen les manifestacions multitudinàries en inútils, ens aboquen a noves formes de resistència -mai de violència!-. Okupar, boicotejar, reinventar l’alternativa, oferir la resistència: plantar cara, a la cara, a qui ens vol mal, per dir-li ben clar, “Visca Mallorca!”

I al contrari, denunciarem els violents i els agressors, els macarres bruts i cans de brega dels seus amos; tenen un nom, cal conèixer-los: la primera de la llista, Ana Maria Rodríguez Arbona.

One thought on “Violència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s