La majoria silenciosa / Okupes a la Conselleria

La majoria silenciosa és aquella que, composta de gent normal, intenta viure una vida normal, feliç, plena, en un país normal; la que no cerca problemes ni en vol, en defuig, gira coa i arronsa les espatles davant les complicacions, amb un “què hi farem”, i se’n va per una altra banda on no li compliquin l’existència. És la majoria, i a Mallorca molt més encara, que es queixa en silenci, al bar o a un banc de la plaça, o quan va al mercat a comprar el lluç que va a bon preu: “estam ben arreglats”, “sí, ja ho pots ben dir”, “ja ho veurem, idò”, “idò sí, salut!”, “salut”, i segueix trescant.

És la majoria que pateix les injustícies que cada dia el sistema li planteja, però que no sap ben bé com arreglar-les, potser temorosa que intentant-ho en podria sortir escaldada, o amb maldecaps, i el seu petit redol de felicitat, construït a base de petites imperfeccions i frustracions quotidianes, assumides amb normalitat, es podria veure greument amenaçat: “no val la pena”, pensa, “ja ho arreglaran”. Ja ho veurem, que va dir un mut a un cec, i que passin els dies.

És entre la normalitat d’aquest silenci que ressona encara més fort la “minoria” que cada dia creix més, com una bolla de neu, a cada poble que visita el president. Ell diu “això és la minoria renouera” -ho diu en castellà-, i no en fa cas: “s’ha de respectar el resultat de les eleccions, libertad de elección, visca la libertad, repeteixen els seus: diputats del Parlament, membres del Consell, alts càrrecs del Govern, tots amb bon sou i poca feina, a la vista dels resultats; gent d’allò més normal, amb feines normals, vaja, com tothom en aquesta illa.

I la majoria silenciosa, en la seva normalitat, en silenci, ha triat: per una escola normal, l’ús normal de la llengua. La tria normal d’un país normal -la llegua pròpia del país- com no som encara, però no hi som tan enfora. Qui sí que està enfora, lluny, molt lluny, de la majoria silenciosa no són els manifestants dels pobles, ni els 50.000 mallorquins que hagueren de sortir al carrer per demanar al Govern que es comportàs com un govern normal; no: qui està a anys llum de la majoria social, silenciosa i normal d’aquest nostre país és el propi govern, president, parlament i partit que l’aguanta.

Perquè la gent normal no és racista, ni homòfoba, ni xenòfoba: no té problemes ni veu diferències amb els qui són com ells, mallorquins d’origen o no, tots comparteixen, compartim, els mateixos problemes, la mateixa misèria que el Govern ultra-minoritari ens imposa. A Mallorca en català, això és el més normal del món, sense problemes.

Libertad, proclamen: queda proclamat, idò, que el Govern de les Illes Balears, que de la llengua n’ha fet una guerra, només representa un 10% de la població, la minoria ultra-fanàtica, racista i xenòfoba, ben acomodada; la minoria renouera, barroera, grossera, emparada per la policia i mitjans de comunicació, tot molt de gent normal, però que la majoria silenciosa ignora, de manera tranquil·la, passiva, però contundent.

Vivim idò, en un estat d’excepció, on el 10% fanàtic governa per damunt del 90%, cercant problemes on no n’hi ha, fent allò que la gent no vol: qui són, per tant, els okupes a les conselleries?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s