Moral de victòria

Ahir va ser, certament, un dia difícil per la bona gent d’aquestes illes, per la cada dia manco silenciosa i més animada majoria social d’aquesta terra. El primer debat de la nova Llei de la Funció Pública va ser duret: dur, perquè és dur que al teu -el nostre- Parlament t’insultin i t’escupin a la cara, que te compixin dins ca teva, es caguin amb tu, i no hi puguis fer res més que aguantar, i acumular odi en silenci i resignació. Aguantar que un engominat pugui bramar, al teu Parlament, que el català “complica la vida a la gent” és dur: molt dur. I ho diu un d’un partit que es dedica sistemàticament a complicar la vida a mestres, funcionaris, metges i personal sanitari, pensionistes, persones a l’atur, pares d’alumnes, la UIB, estudiants, investigadors, becaris i treballadors en general; però és “el català” el que complica la vida… I que sigui al teu parlament que s’institueixi la xenofòbia legal contra la teva gent, tu, els nostres: tots, sense que, de moment, ho puguem impedir, és francament dur.

És dur, però ja ho sabíem. Des del mateixa nit que el PP balear va tornar a guanyar les eleccions, sabíem que aquest dia  arribaria, que serien quatre anys molts durs. Per dur que sigui, no ens pot sorprendre. I per això mateix, per dur que sigui, no ens pot desmoralitzar, perquè és això, precisament, el que pretenen: la deserció, la rendició. El pessimisme. Ahir, les xarxes socials bullien de comentaris “de dol”: d’un dia trist, del dia que ens comencen a esborrar de la història, etc. És una manera de veure-ho, però també podem pensar que ahir va ser el dia, per primera vegada en molts d’anys, que el mateix PP es va xapar com mai s’havia xapat –i encara no sabem de quina magnitud és el xap-, per un tema sobre el qual molts, jo el primer, pensàvem que mai es xaparia: potser perquè hi ha línies vermelles que fins i tot per segons quina gent són infranquejables. Potser ahir vàrem començar, la bona gent d’aquestes illes a escriure la nostra pròpia història.

Ahir, idò, va ser dur. Però som dels que pensa que el que, a partir d’ara, el que ha de ser dura és la resistència: dura com la pedra. En el context on ens trobam, resistir serà guanyar. La deserció de mallorquins, de balears, de catalans, que promou el govern de Bauzá, no és nova, fa 300 anys que Espanya ho intenta, per la via pacífica o violenta, política o militar, que ens rendim, que desertem, que renunciem a ser mallorquins, sense èxit. Bauzá i els seus 33 engominats són, en aquest sentit, poc originals, i és més que això: són grollers, maleducats, pretensiosos. La seva grosseria ha despertat com mai la bona gent de Mallorca, la majoria tranquil·la, i cada dia manco silenciosa i més animada. Ahir en tenguérem la prova: la nostra duresa ha pogut més que la duresa del mateix PP, i ja veurem fins on arriba el trau.

Ara per tant, tenim un mes, fins que s’aprovi la llei, per fer grossa la ferida. I quan s’aprovi, si s’aprova, hem de tenir una ràpida resposta, dura i contundent, contra aquest insult: ja està bé de deixar-nos insultar. Més que lamentacions, necessitam estratègia, i a part del dol, necessitam ànims i moral: moral de victòria. Són 300 anys d’inculcar-nos la moral de derrota, no serà fàcil, però hem de canviar el xip, assumir que serà complicat,  però sobretot, assumir que més tard o més prest, si no defallim, guanyarem.

Ahir va ser un dia dur, i més durs que en vendran, segur. Però si vénen temps durs, tenguem-ne la convicció de fer-ho possible, que siguin per en Bauzá i els seus: la nostra alegria, la seva ràbia, la nostra força, la seva debilitat.

Que el nostre somni sigui el seu pitjor malson.

One thought on “Moral de victòria

  1. La meva solidaritat i el meu suport des de Girona. Però no perdeu l’optimisme: es pot perdre una batalla, però no la guerra, perquè la veritat i el sentit comú estan de la vostra part. La feina callada i oculta però persistent de tantes persones que estimen les seves arrels i que defensen la seva identitat no pot quedar en va. Amunt i crits!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s