Passarem comptes

Ma mare ha duit nervis fins ahir -i segur que les altres mares també-: de si ens podien imputar qualque cosa, si ens podria caure un paquet, si la Guàrdia Civil s’inventaria proves o testimonis per inculpar-nos qualque delicte. Ahir va fer un alè, i me va telefonar per dir-m’ho. Ja està millor, ja està més tranquil·la.

És gràcies, idò, a les mentides de la Guàrdia Civil, que els meus pares i els pares dels meus companys, les nostres famílies, han hagut d’aguantar quatre mesos de nirvis i inquietud; la imatge, que tenen gravada enmig del cervell, com jo l’hi tenc també encara, de veure’ns als seus fills engrillonats i maltractats, a dormir a un calabós de merda com un macarró qualsevol de barri xino. I tot eren mentides. Mentides, com que vàrem cridar “GORA ETA” davant ells i mentre se’ns enduien; mentides com que els insultàvem; mentides, com que en Joan va mossegar un dels agents; mentides, com que incitàvem a la violència contra els guàrdies, quan l’única violència va ser la seva. I tot això, de mica en mica, va quedant aclarit.

S’acosta idò l’hora de passar comptes, amb tots aquests farsants, mentiders i abusadors del seu poder que, tot i que sovint s’oblida, és una delegació del poder popular: el poder és de la gent. I és només exercint-lo que podem tombar aquesta farsa construïda amb mentides i violència. Quan tot s’aclareixi, haurem de passar comptes amb els fatxendes que ens emmanillaren, amb els que ens insultaren -“me follo a tu madre“, me deia un-, amb el que va esclafar el cap d’en Joan contra el vidre de la finestra del jeep, amb el que m’estrenyia les manilles tot i les marques vermelles que tenia als canells, amb el que va agafar en Toni pel coll, amb els que tengueren na Roser aïllada i separada de nosaltres tota la nit i tot el dematí -per què?, perquè era dona?-; amb el que va cridar “¡Ahora!” sense motiu ni explicació per detenir-nos.

Però tots aquests només són uns manats, cans de presa enviats per qualcú altre, a les ordres de qualcú altre. Del Delegat del Govern d’aquells mesos, que just un dia abans vaticinava que hi hauria detencions -“las habrá, seguro“, deia-. Li haurem de demanar, idò, que ens expliqui els secrets d’aquest do seu de futuròleg. Però també haurem de demanar explicacions a tots els que ens acusaren de violents, pseudo-terroristes, delinqüents i altres perles, que s’ompliren la boca d’insults contra nosaltres, començant pel batle de Bunyola i acabant per na Mabel Cabrer, i tota la cadellada de les Noves Generacions, amb el pamflet d’El Mundo: amb ells també, haurem de passar comptes.

No s’acabarà per ara la història, encara tenim unes multes per pagar. Sé del cert que també quedaran en res, perquè res vàrem fer. Com els companys de Felanitx, de Palma, de Manacor, d’arreu de Mallorca: pagam el preu de ser mallorquins i bona gent, pacífics però insubmisos. Amb la raó per davant, i la convicció d’haver fet sempre les coses bé, no hem de passar pena. Potser pagam ara, però ho rescabalarem més endavant.

I quan arribi aquest moment, haurem de passar comptes.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s