Terra de bombes

Entre la corrupció espanyola, la independència catalana, la farmàcia de Bauzá i el Madrid-Barça d’aquesta setmana, una notícia -que poster en èpoques més calmades hauria tengut el ressò merescut- ha passat una mica desaparcebuda: l’admissió a tràmit d’una denúncia contra els bombardeigs de Barcelona per part de l’aviació i l’armada italianes durant la Guerra Civil Esapanyola. La notícia, a més, pràcticament ha coincidit en el temps en la commemoració del 75è aniversari dels bombardeigs de la plaça de Sant Felip Neri de la capital catalana (30 de gener de 1938), que deixaren 210 morts, entre ells, els infants d’una guarderia que hi havia a la plaça.

Potser Itàlia, l’exèrcit italià, haurà de passar comptes i demanar perdó. Però potser no basta. Potser hem oblidat, potser no es recorda tan sovint com caldria -potser perquè convé, potser per vergonya- que la base operativa de l’exèrcit italià era Mallorca, terra de bombes; que des de Son Bonet i el Port de Pollença s’enlairaven els avions que destrossaren de mort la costa catalana i valenciana. Però sobretot, recordar que aquells avions no s’enlairaven sols. Els feixistes italians, des de la seva arribada l’octubre de 1936, amb el Conde Rossi al davant, trobaren aliats i còmplices entre els mallorquins: empresaris, militars, capellans, polítics de la dreta i falangistes exaltats a tots els pobles i barris.

Així com m’ho explicava la meva padrina, del Vivero de tota la vida, ho record, de quan s’instal·laren a Son Bonet els soldats de Mussolini. De com una dona del Pont d’Inca, la mare d’una coneguda seva, botava d’alegria en veure’ls arribar: “què bé!”, deia aquella, “ja arriben ets italians i arruixaran es rotjos”. Una desgraciada, una víctima, de fet, de la misèria moral i intel·lectual de Mallorca transmesa fervorosament per capellans i monges durant segles: l’alegria li va durar el temps que tardaren els italians en violar la seva filla -de l’edat de la meva padrina, uns 16 anys- i deixar-la embarassada. 

Però com aquella desgraciada, a centenars, de mallorquins còmplices, animadors, justificadors, col·laboradors o subordiants dels comandaments italians que ordenaven bombardejar Barcelona. L’anticatalanisme, el fanatisme, la cultura de l’odi al diferent, de la ignorància, de l’estupidesa, era el que els movia. 75 anys i encara cova l’ou de la serp.

Ara, per tant, que començarà el procés per depurar les responsabilitats d’Itàlia en els bombardeigs, seria el moment de depurar també les nostres. Exigir responsabilitat a qui la tenia aleshores -l’autoritat militar, és a dir, l’exèrcit espanyol-, però també, per la part que ens toca, afegir-nos, com a poble, des de les institucions que ens representen, al record -i qui sap si a la denúncia formal- i a la condemna d’aquells assassinats, massius i mecànics, ideats i executats gràcies, també, a les autoritats mallorquines, i amb l’ajuda i la complicitat de moltíssims mallorquins, dels quals la història i les seves víctimes exigeixen saber-ne els noms i els llinatges. 

One thought on “Terra de bombes

  1. Pocs records ting de les memories que la meva familia explicava de la guerra civil a Barcelona, pèro si que un d’ells va ser el bombardeig aèri. De com les bombes havien caigut d’una manera geomètricament calculada segons el recorregut dels avions i de com la bomba que li tocaba caure a sobre del edifici de casa dels meus pares, per sort no va arribar a exclatar. He vist fotos a on es veu aquest recorregut vist desde el aire de com queien regularment les bombes i anaven exclatant. Esfereidor.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s