#Primaveramenorquina

ImatgeSis rotondes elevades entre Maó i Alaior, i sis més entre Ferreries i Ciutadella; en total: dotze rotondes de pisos per 23 km de carretera. La revisió desenvolupista del Pla Territorial Insular. Abocament de fangs contaminats a la mar. Homenatges vintage a la bandera espanyola i l’exèrcit, temporada 1939-1940. ‘Xiringuitos’ i bars a les platges verges. L’espanyolització definitiva del nom de Maó. Militars ocupant càrrecs públics. -i tot això, sense comptar el que ja fa el Govern: retallades en sanitat i educació, segregacionsime lingüístic, etc.- Què passa a Menorca?

Em fa pensar que, després de tants d’anys a l’oposició, sense rascar bolla, el PP de Menorca ha entrat a les institucions com un elefant en una cristalleria: a les totes i a les males, amb la divisa de “ara veureu el que és bo”.No és que a Mallorca les coses siguin diferents, la veritat. Però, sorprenentment per tothom, resposta a tot això ha estat fabulosa. Mai com ara, la societat mallorquina havia estat tan mobilitzada, tan activa i tan creativa pel que fa a les formes de protesta i a la generació d’alternatives. La “revolta dels enllaçats”, com ho titula un llibre escrit recentment per Tomeu Martí, ha suposat el cicle de mobilitzacions més llarg, més popular i més important de la història de l’illa, a favor de la llengua; la llista és llarga: una manifestació multitudinària avui fa un any, protestes massives i pacífiques a cada poble on José Ramón Bauzá posava els peus, de gent diversa i de totes les edats; la campanya de llaços per la llengua que s’ha estès com una taca d’oli per tots els centres educatius, alguns ajuntaments i que ara s’ha adoptat com a senyal reivindicatiu a tots els territoris dels Països Catalans; i fins i tot, una valenta vaga de fam. El món educatiu i cultural també ha respost de manera massiva, no només amb els llaços, sinó organitzant-se en assemblees participatives com la Plataforma Crida que va mobilitzar més de 100 centres educatius el passat 28 de novembre contra les retallades; el Gremi de Llibreters ha aconseguit burlar el boicot de les institucions en matèria cultural auto-organitzant la Setmana del Llibre en Català amb el suport de l’OCB, amb un considerable èxit de públic i vendes -molt més que l’any passat-. Un bon nombre d’ajuntaments, per la seva banda, han constituït la Xarxa Ramon Llull de municipis per la Llengua, per integrar-se a la fundació de l’Institut Ramon Llull i aixi evitar que les Balears quedin fora de l’IRL. I s’ha posat en marxa una campanya popular per crear Ona Mediterrània, una nova emissora de ràdio en català.

Pel territori, el GOB ha liderat les protestes massives contra els nous projectes d’urbanització i la importació de fems de fora, involucrant cada vegada més gent i amb més protagonisme mediàtic -la campanya d’àmbit internacional #Mallorcablackout presentada a la ITB de Berlín amb Miquel Barceló n’és el darrer exemple- I contra les retallades, les fortes protestes de treballadors i societat civil en general aconseguiren aturar el tancament dels hospitals General i Joan March: una victòria que dóna ànims a seguir lluitant.

Ara mateix una estampa tan decadent i casposa com la de l’ajuntament d’Es Castell amb la bandera seria impensable de fer a Mallorca. I no per falta de ganes d’alguns, n’estam convençuts, sinó perquè la resposta seria massiva, contundent, pacífica i exitosa.

La #primaveramallorquina de l’any passat va florir amb força a tots els pobles de Mallorca, d’una manera mai vista, desbordant i exhuberant. Tots els colors de la protesta, el verd, el vermell, el groc, el negre, el lila, són ara un mosaic que conforma la majoria social que està texint l’alternativa que el 2015 s’ha d’acabar de confirmar.

Però necessitam també una #primaveramenorquina. Reneixi aquella força que va aconseguir, en bona part, salvar Menorca de la balearització, ara però, contra l’espanyolització: rojigualdas, militarum, cotaminació, ciment i asfalt, segregacionisme, apartheid, l’ombra del franquisme. Que l’esquerra, la llengua i el país recuperin la iniciativa: als espais públics, als mitjans; que els joves -i no tan joves- tornin a sortir al carrer, oficialitzar la dissidència, la desobediència, l’inconformisme. És tot el que està en perill: llengua, territori, drets socials, democràcia.

Necessitam que Menorca torni a tenir la voluntat de ser un exemple, un model a seguir, per la resta, per fer unes illes diferents a les que tenim i patim. La protesta contra Bauzá del dia de Sant Antoni és un bon començament.

Aquell era un dia d’hivern, feia fred, mal temps, però tot això ja ha passat: surt el sol, i el temps ens convida a viure el dia amb més intensitat. Amb més força, amb més il·lusió.

És ara quan tot rebrota amb més força i color, que la grisor desapareix i les males boires s’escampen. Arruix el mal temps i que florexi idò la #primaveramenorquina!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s