Viure o morir

553813_454799984582106_1458992804_n

Ell era n’Alpha. La foto és del seu FB.

Alpha Pam tenia la meva edat i és mort. De tuberculosi, tossint i escupint sang, sol, a ca seva. Com la d’ell, les històries de les famílies mallorquines estan plenes de padrins a qui germans, pares i fills se’ls morien de tuberculosi, tísics, tossint i escupint sang, vuitanta anys enrera, quan Mallorca era terra de fam, misèria i emigració. Molt sovint era la manera que tenien els pobres de morir-se.

Tenc la certesa crua que jo, a Mallorca, no moriré mai de tuberculosi. Alguna cosa em diferencia de n’Alpha Pam, però no arrib a entendre el què: dos joves de la mateixa edat, que vivíem allà mateix, que segurament ens agradaven molts coses semblants, amb interessos que per edat podien ser més o manco comuns. Què idò és aquest abisme, aquesta diferència bestial, la de viure o morir a la Mallorca d’avui, entre ell i jo: és el seu color de pell, els seus papers, la seva nòmina, la meva PUTA NACIONALITAT, la SEVA? ÉS AIXÒ?

Ha de ser això. Tenir més o manco números del sorteig de la supervivència, a Mallorca, va en funció no d’allò que fas, sinó d’allò que ets, d’allò que et diuen que ets, de com et classifiquen: si ets espanyol, vius; si no, intenta-ho; si ets blanc, millor que si ets negre; si cobres poc, t’esperes o t’aguantes. Viure, sobreviure, a Mallorca, és idò una qüestió de categories, un tràmit burocràtic, va en funció dels requisits: complir-ne més o manco augmenta o disminueix les teves possibilitats.

N’Alpha tenia poques paperetes: immigrant, negre, no gaire ric, segurament. Què hagués passat si, en lloc d’un jove africà, el malalt hagués estat un resident d’un país nòrdic, Suïssa, Dinamarca, Noruega, amb un xalet a Portals o el port d’Andratx? També hagués mort tot sol a ca seva, desatès?

En un informe de fa uns mesos, l’ONG Metges del Món denunciava que, de les autonomies espanyoles, la de Balears s’havia decantat “[…] por la posibilidad más dura y desprotectora hacia las personas más vulnerables” en l’aplicació de la reforma sanitària del govern central. El nostre govern autonòmic, el de Bauzá, Sansaloni, Gómez, Camps, és l’avantguarda d’aquest nou purisme administratiu, que és la forma postmoderna del racisme més clàssic: que ningú que no compleixi escrupulosament els requisits pugui rebre atenció mèdica decent. Tot, amb l’excusa de retallar la despesa sanitària; i total, els negres no van a la farmàcia.

Bauzá, Sansaloni: el seu “sí a la vida” que tant alaben els grupuscles d’extrema dreta, és en realitat un “sí a la mà d’obra barata”, i que una vegada utilitzada, perd l’interès. La vida, a Mallorca, torna a ser, com fa vuitanta anys i més, com en l’època dels nostres padrins, un valor relatiu, mercantil, i classificable en funció de certs paràmetres, avaluable en termes de cost i benefici per qui cerca obtenir pocs costs i molts de beneficis. La mort del jove Pam és només una xifra, una dada més, quantificable en termes estadístics als comptes de la Conselleria de Salut: tants negres morts, tants en queden, i un número seguit d’uns quants zeros a la casella d’estalvi sanitari. El dolor, la pena terrible, l’agonia de morir sol escupint sang a ca teva, la misèria moral, la vergonya humana, la infàmia de tot plegat no consta als registres del conseller.

Tenim un govern, un president, uns consellers, uns autèntics fanàtics sortits del túnel del temps, de 1938 o 39, que ens duen a una Mallorca i unes Balears duals, de castes i privilegis, com en l’època dels nostres padrins: ciutadans discriminats per raó de la seva llengua -la nostra-, pacients discriminats en funció del seu origen o la seva condició laboral. Són escòria.

Viure o morir, és la diferència entre n’Alpha i jo: teníem la mateixa edat i vivíem allà mateix, però ell complia massa pocs requisits.

P.D: La periodista Merche Negro ha escrit aquest magnífic article on explica a la perfecció tot el cas: http://www.pintiparada.com/2013/05/05/alpha/

2 thoughts on “Viure o morir

  1. Gràcies per aquest post carregat de sentiment. Ens agradaria publicar-lo, amb el teu permís, al web de la coordinadora d’ONGD i aMS de Lleida. Una salutació

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s