Alliberem el caixer senyor

Fa uns dies, per encalentir la campanya de les properes eleccions europees (si és que realment es poden encalentir), el PP de Menorca organitzà un míting, amb en Bauzá, na Rosa Estaràs i el president del Consell de Menorca, en Tadeo, i uns tres-cents militants. Normalment, els actes de partits polítics es fan, o bé als locals propis o bé a un espai públic -que l’ajuntament crec que té l’obligació de cedir si se li ho demana-, o bé el partit lloga un espai -un teatre privat, una carpa, una sala, etc.-. A Menorca no. No aquesta vegada. A Menorca, l’espai triat va ser, ni més ni manco, que les esplèndides cases del lloc de Lluriac, cedides per l’ocasió pel seu propietari, José María de Olivar Ordis, Baró de Lluriach, la casa noble més antiga de Menorca.

Que la sang blava sigui del PP no hauria d’estranyar, però, què vols que et digui, la imatge té un cert aire d’antic caciquisme, d’allò tan de l’època de la restauració que una mà renta l’altra… El PP té recursos de sobres per pagar els locals que vulgui per fer-hi els actes que vulgui; no necessita la caritat de ningú, per fer mítings electorals. Però així i tot, gràcies al baró, el PP s’ha estalviat uns quants milers d’euros (el que sol costar muntar un acte així), no molts: però bons són! No ens equivocarem, idò, si feim observar que l’acte de precampanya va ser-ho també de finançament del partit en espècies. Talment com fan els 700 comerços de la llista.

Que a cal Baró siguin de dretes, com dic, entra dins la lògica: com aquell que diu, de qui havien de ser, si no? El que potser no hi entra tant és que siguin d’en Bauzá. A diferència d’altres nobles de Ciutadella, que just hi van per Sant Joan, don José María de Olivar viu al palau del carrer de Santa Clara, enmig del poble, és educat, cortès, amable, amb bona planta i catalanoparlant: tot el contrari que el president Bauzá. Ignora o desconeix, idò, tot el que passa al seu voltant? Difícil de creure. S’identifica amb la política agressiva, intolerant, homòfoba, racista, supremacista, grollera, bastarda i reaccionària del govern d’en Bauzá? Em dol, però hauré de creure que sí, i que a més, li plau finançar el partit perquè continui fent-ho. Està d’acord el baró amb l’actitud dels menorquins del PP, com el diputat Camps o la consellera d’Educació, que dia sí i dia també insulten de la manera més xabacana, grossera i barroera els mestres, pares, i gent descontenta amb el govern? Sembla, idò, que sí.

Tanmateix, tot això no vendria al cas si no fos pel rol del Baró de Lluriach, i de totes les famílies nobles de Ciutadella, durant les festes de Sant Joan, festes que, com sabem, més enllà de l’espectacle visual que ofereixen, des de la postguerra són l’escenificació del model social que tot bon ciutadellenc ha d’acceptar, una espècie de piràmide on la base la compon la ciutadania, i la cúspide, és clar, el reduït conjunt de la mitja dotzena de famílies nobles. Enguany, li pertoca al casal de Lluriach presidir la festa, i en serà el representant el nebot de don José María, Borja Morgades de Olivar, nascut a Barcelona i notari de Manresa; sí, sí, sí, Sant Joan és així: als defensors de lo nostro no els han sentit remugar encara de dictadura catalanista per tenir un català que no sap fer l’article salat comandant i presidint ses mellores festes del món. A la cúspide de la piràmide no hi ha conflictes lingüístics.

Borja Morgades de Olivar, expliquen, va convidar en Bauzá a passar les festes amb ell, a ca seva. Ja ho deu saber, que el president no pot anar enlloc perquè allà on va, triomfa, siguin insults, siguin xiulades. Una cosa és la cortesia de saludar-lo i de passar-hi l’estona, i una altra de molt diferent, de convidar-lo essent ell el president de la festa, ser el representant de tot allò que aquesta festa significa, i que sortosament, no significa el mateix per tothom: una cosa és ser el baró i una altra hauria de ser ser el caixer senyor; encara veurem el farmacèutic al balcó!

Quan el caixer senyor, és a dir, l’amic del president Bauzá, que li finança les animalades en espècies, surti al balcó, a rebre aplaudiments, com ens hem de sentir? Com creu que se sentiran els mestres, pares, professionals de la sanitat, aturats, estudiants, etc., a qui el president o els seus subordinats han insultat, vexat, assetjat laboralment i professional, humiliat i perseguit? Com o per què hem d’aplaudir a qui es presta a fer d’escut social, aprofitant-se d’un càrrec i una responsabilitat que li ve per designació divina/biològica, d’un president impopular i rebutjat? Magre favor li fa a la festa i a la tradició, enguany, el caixer senyor.

I, no obstant, don Borja Morgades no ha fet res més que fer el que fan tots els ciutadellencs aquests dies, que és convidar els seus amics a passar les festes amb ells. El problema és que ell no és un ciutadellenc qualsevol: és el caixer senyor, hauria de representar quelcom més que a ell mateix. Potser la qüestió és haver dipositat una càrrega de representativitat a unes persones determinades, sempre les mateixes, fins a confondre la persona amb el personatge. Potser és hora, pobres nobles, pobra gent!, d’alliberar-los d’aquesta càrrega.

Lliures de tota responsabilitat, representativitat o poder, aleshores no hi hauria cap problema perquè convidassin tants de Bauzás com els donàs la gana.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s