Un relat nou per unes festes de sempre

Començaré amb una anècdota. Fa uns anys tornava de Menorca cap a Barcelona, a desmuntar el pis d’estudiants on vivia -ja era hora d’acabar aquella deliciosa etapa-, passat Sant Joan. Acabades les festes, havia fet un parell de dies amb uns vells amics que acabava de conèixer -això també és Sant Joan-, per les caletes menorquines, i així vaig agafar l’avió, amb la roba de circumstàncies encara posada. Em va tocar seure devora dues al·lotes catalanes, una mica més joves que jo, i que, elles sí, anaven més arreglades. Vaig sentir que comentaven de les festes, i els ho vaig demanar:

– Que heu anat a Sant Joan?

– Sí. -em respongueren- Ens ha agradat molt.

– I què és el que més vos ha agradat? El caragol del Born, el de Santa Clara, la convidada…?

– Ui, no: res d’això -em contestaren, alhora, les dues.- No hem vist res d’això. És que no ens agrada el folklore.

Vaig quedar ben sorprès:

– Idò, a què heu vengut? -em miraren com si fos un extaterrestre. I exclamaren:

– A les discoteques del pla!

El fet és prou il·lustratiu del que és Sant Joan per molts, si no ho és per la majoria, de visitants de fora de Menorca que vénen els dies de les festes. Allò que en aquell moment en va sorprendre tant, ara, que ho he observat i estudiat un mica, ja no em sorprèn gens: hi ha dos santjoans, el que es fa i es viu a baixamar els vespres -i que només puja per llançar-se avellanes com a excusa per fotre la mà per on es pugui- i el que es viu a dalt, pels carrerons, pels caragols. Són dos models festius molt diferents, i que com sabem, sovint friccionen més que no conviuen. I és aquest segon model de festa, de rave, i no el primer, el tradicional, l’autòcton, el que atreu la gentada que cada any ve, per una senzilla raó: és el que es ven, el que es difon, el que és més popular fora de Menorca. És el relat, la idea, que es té sobre Sant Joan de Ciutadella fora de l’illa.

Arran dels greus incidents de les festes d’enguany, l’opinió més extesa que es pot escoltar i llegir a la xarxa és que hi ha un problema de massificació, de massa gent: massa vaixells, massa avions, etc. La massificació, és cert, és un problema -sempre és un problema, en qualsevol circumstància-, però no crec que sigui el problema principal de les festes. De fet, geogràficament, la festa està prou repartida entre baixamar i el poble. El problema és, per tant, de missatge: com es ven Sant Joan, com arriba als milers de visitants, quines expectatives es generen al seu voltant, i per tant, quines actituds -quins límits estan permesos i quins no- i quins valors s’han de tenir per a una bona socialització. Dins aquests paràmetres de rave, per tant, els límits són molt més difusos: l’alcohol, les drogues, la sexualitat, la tolerància envers el bé comú… Molts dels joves que arriben a Sant Joan ja s’han fet unes expectatives de desfassar-se, per una banda -una actitud totalment diferent de la que tendrien a ca seva-, i de tenir relacions sexuals, per l’altra. El problema és, idò, de relat: el relat de Sant Joan, la història, l’argument, que atreu la majoria de visitants, no és la d’una tradició centenària, que passa de pares a fills, la quintaessència dels ciutadellencs, la paràbola del bon ciutadellenc; aquesta només és útil, i ha tengut rellevància fins al dia, només portes endins, i fins ara, com a mecanisme legitimador d’una altra sèrie de valors (les festes sempre són portadores d’uns valors o uns altres) i d’unes relacions de poder que es remunten a 1939 . Reincidir, per tant, en aquest mateix relat, en la paràbola del bon ciutadellenc, per trobar remei als mals que castiguen la festa, no servirà de res, perquè a la gent que ve a desfassar-se, tanmateix, no li sabrà greu ser ni bon ni mal ciutadellenc, per la senzilla raó que ells no són ciutadellencs, i ja procuraran de ser bona gent a ca seva. Sant Joan és, en alguns aspectes, com Magaluf: Everything that happens in Magaluf stays in Magaluf, diuen algunes camisetes de turistes quan arriben a l’aeroport; en català, se’n poden llegir de semblants per Sant Joan.

El problema real, per tant, és d’expectatives. Molta de la gent -jove- que ve de fora no li interessa el folklore. No saben què hi ha o què és Sant Joan. La seva idea de la festa és radicalment diferent de la dels ciutadellencs -i vos ho dic jo, que cada any agaf el vaixell, que som mallorquí i que tots els meus amics i coneguts hi vénen-. Als vaixells, carregats, no hi ha cap indicació, cap anunci, cap follet, res, que expliqui què és Sant Joan. Pels ciutadellencs, Sant Joan és tradició i cultura: per molts de visitants, simplement una rave amb un toc de folklorisme i moltes facilitats per tenir relacions sexuals.

L’Ajuntament de Ciutadella, per la seva banda, ha renunciat a construir una nova narració de les festes, per por d’interferir o modificar la paràbola del bon ciutadellenc i per tant, alterar els valors tradicionalistes que consagren l’estatus vigent del poder i l’ordre social. En part, es podria entrendre tot el que passa en el seu conjunt: siguin pocs o molts -la gentada és irrellevant, en aquest cas- com que Sant Joan és només pels bons ciutadellencs, els que no són tan bons, o no són ciutadellencs, com que no hi poden participar, es fan la seva festa, a part; coincideix en espai i temps, però res més.

A l’article que la revista El Iris em va demanar per l’especial de Sant Joan d’enguany, apuntava la Patum de Berga com a model a seguir en alguns aspectes: el del relat n’és un. Potser la Patum s’hauria pogut convertir en el desfassament de molts joves barcelonins, però al contrari, des de Berga han sabut convertir en una celebració referent de la cultura catalana d’arrel tradicional, liderant i controlant el missatge que es venia a l’exterior a través de fòrums participatius de tota la ciutadania, i on els visitants hi van a conèixer i a contemplar el que les al·lotes catalanes que vaig topar en deien folklore, amb un respecte absolut cap a la festa: a Berga, aquest folklore és l’argument principal; a Ciutadella, és l’excusa.

L’Ajuntament de Ciutadella és qui hauria de liderar la creació d’aquesta nova marca de Sant Joan, com a Berga, canalitzant la participació ciutadana -i no deixant-ho en mans de particulars a les xarxes socials- i creant eines per la seva difusió -una bona pàgina web, promoure la investigació, etc.-. Mentre, com fins ara, hi renuncïi per no interferir en el poder i el monopoli narratiu de la Junta de Nobles i el seu relat tradicionalista, res no podrà canviar: la rave seguirà venint cada any, i cada any hi haurà problemes.

En canvi, si el missatge és el d’un Sant Joan com una festa d’arrel tradicional però participativa, on és possible passar-ho bé alhora que conèixer i reivindicar la cultura pròpia -com passa, per exemple, en les celebracions de Sant Antoni a Mallorca-, que generi per tant unes expectatives diferents -i d’uns valors i actituds diferents-, i això es dóna a conèixer, la rave tendirà a desaparèixer, o en tot cas, a minimitzar-se: les expectatives seran unes altres, les de conèixer i participar de Sant Joan, els comportaments també. Ja no vendran milers de joves a desfassar-se a l’arena del pla durant tres dies, sinó que potser en seguiran venint a milers -i potser menys i tot!-, però a gaudir de la festa, a conèixer el país que els acull i que també és el seu. Nous valors, noves actituds, un nou relat: plural, integrador, arrelat al país.

8 thoughts on “Un relat nou per unes festes de sempre

  1. només una cosa, les relacions de poder són anteriors a 1939. La festa en si mateixa és classista des de que se’n tenen dades.

  2. Hola.
    Yo creo que el problema radica:
    1) en la incultura. La gente no quiere saber nada, no tiene tiempo para leer, lo querie todo inmediato
    2) Moda. Falta de originalidad. Todo el que hoy en día va a San Joan es perfectamente consciente de lo masificado que está, y aun así, deciden ir. Ir al lugar que está de moda aunque no quepa ni un alma más.
    La masificación atrae a más masa aun. Una vez leí “el individuo es inteligente; la masa es estúpida” y a tenor de esta afirmación, no es extraño este comportamiento

    Por otro lado, comparto la idea de que desde el ayuntamiento de San Joan, no den un mensaje más tradicional, pero claro, es como en el resto de Baleares, queremos vender turismo de calidad pero los que mandan son los hoteleros y touroperadores y ellos deciden qué clientes quieren atraer con el mensaje que crean oportuno para ello. Dudo que en Ciutadella sean una excepción….

    Saludos

  3. No dic que l’Ajuntament no hi hagi d’intervenir, però el ”relat tradicionalista” es fonamental i aqui es on està el problema… Estaria be poder sabre realment la quantitat de gent que es troba al born dia 23 i al pla dia 24. Tant de bo es redueixques el nombre d’assistentes i el caragaol del born o els jocs del pla es poguessin viure una mica millor.

    Però sobretot, i totalment evitable, l’existència de baralles i gent que no hi te cap paper a les festes de sant joan. Realment si es trobes una mesura per limitar la festa al pla del vespre potser s’arreglaria tot, perque els que sobren son els que només volen això que ho poden trobar a tot areu.

  4. Si els jocs des Plà comencessin ara, no es donaria permís sense unes mesures de seguretat que es demanen per qualsevol acte amb un risc semblant.

  5. molt d’acord amb tu… tb en tenc una d’anècdota… jo sola escoltant es darrer toc, perquè ses akgues s’estimavem més estar a un bareto des port… va ser un vespre de soledat i alhora màgic.. me vaig perdre pels carrers i vaig anar trobant un trui trnaquil, dels que m’agraden. El que sí que està clar és que si ets de fora i no coneixes ningú costa viure es sant joan tradicional… però sí que he de dir que jo he tengut accés a fulletons, però els has de voler llegir, clar. En qualsevol cas, serà que só de caràcter prudent, però quan veig es caragol i es jocs des pla plens de gent gata ke no s’aguanta dreta… men faig enfora i per avall, ho vist en la distància.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s