Contra el TIL. Contra el trilingüisme

El TIL ha mort. El Titànic del PP, el projecte estrella del Govern -què més ha fet?-, l’obsessió personal del president, s’ha enfonsat al primer viatge, i amb el TIL, tot el govern, tota la legislatura i tot el partit. Més tocat que mai, el PP, amb més majoria que mai, és avui extremadament dèbil, amb un president malalt i entotsolat, plagat de rates que abandonen el vaixell mentre el director de l’orquestra intenta que soni la música -ningú l’escolta, ja- enmig de l’enfonsament general. El desgovern general de Bauzá es pot resumir en un gran fracàs a les ordres d’un paranoic, i els vuit mesos que queden seran com aquells temps afegits quan l’equip ha perdut per golejada: d’agonia i escarni.

El TIL ha mort. Ara falta rematar també el trilingüisme. Perquè de tota aquesta batalla sembla que en queda la idea subjacent que sí, que el TIL era un desastre, però el tringüisme ja no tant. Anem-ho a veure.

Facem memòria: el programa trilingüe va ser un invent a darrera hora del Govern en descobrir horroritzat que la immensa majoria de les famílies s’encabotava en educar els seus fills en català. Fins al moment ningú no n’havia parlat. El TIL neix, per tant, de la concepció racista que té Bauzá de la societat balear, basada en la idea que tots els no nascuts al territori o que no tenen el català com a llengua materna l’odiaran, prenent com a única experiència el seu propi odi. Fracassat l’intent de crear guettos de mallorquins i forasters, el mantra a repetir aleshores fou “com més llengües millor”, és a dir, totes les que facin falta per tapar la nostra.

És difícil argumentar, en un debat tan crispat i tens com el que hem viscut, contra el fet que aprendre “com més llengües millor” és bo: ja ens tenen la trampa ideològica muntada. El TIL ha mort, però el trilingüisme (= quantes més llengües millor, necessàries per tapar la nostra) encara no, i es corre el perill que el Govern acabi sent com el Cid Campeador, que guanyi la batalla després de mort. No li donem el gust.

1. El mite de l’anglès. I escric això des d’Irlanda. Ningú pot negar avui en dia la importància de la llengua anglesa a nivell internacional; i baldament no fos així, saber anglès, o qualsevol altra llengua, és una porta a l’accés d’un nou món cultural, literari i de comunicació diferent del propi. Una riquesa. Dit això, avui en dia, als països no anglo-saxons (que són la majoria) es viu, vivim, en una “febre de l’anglès”, induïda sobretot pel colonialisme cultural i l’imperialisme econòmic i militar de les potències occidentals (EUA, Canadà, UK). La imposició de l’idioma anglès com a estàndard de comunicació internacional no es fa amb la bona voluntat de permetre als estudiants de tot el món llegir Shakespeare, Wilde, Seamus Heaney o Emma Goldman -no precisament-, sinó per reforçar les estructures de poder de l’imperi en el camp econòmic, militar i sobretot cultural (que és on es duu a terme la nova guerra freda, sobretot davant l’amenaça dels BRICS). “The impact of English increases the influence of the major English-speaking academic systems, particularly of the United States and the United Kingdom“, diu Philip G. Altbach (2007), i afegeix que ” […] These factors lead to homogenizing knowledge worldwide. Not only is English the dominant language, but its relationship with the controlling trends in international science and scholarship is a powerful combination of forces contributing to decreasing diversity of themes and methodologies.” És a dir: que l’ús acadèmic de l’anglès va lligat al control que exerceixen sobre la ciència i el coneixement els centres acadèmics, científics i econòmics del món anglo-saxó, imposant el seu punt de vista. També ho denuncia el lingüista espanyol J. Moreno Cabrera (2005, p. 50-51): “[…] se presenta el inglés […] como la lengua de la ciencia, del progreso, de la comunicación, de la integración quedando las lenguas pequeñas asociadas con la pobreza, el retraso económico y social, el radicalismo y la exclusión. […] La extensión del inglés como lengua de la modernidad y la globalización se basa en una concepción fetichista propiciada por el poderío económico y político de los países de habla anglosajona.” Un exemple curiós i sobradament conegut d’això és la polèmica de la definició de Plutó entre la UAI i els astrònoms nord-americans.

Tornant al tema, per tant, i sense qüestionar la bondat de saber anglès, convé plantejar-se si l’obsessió per introduir l’anglès a l’escola -i què passa amb les altres llengües? Francès? Italià? Alemany? Portuguès? Àrab?-, fent servir els “paquets metodològics” proporcionats convenientment per organitzacions nord-americanes i britàniques (AICLE/CLIL) no és més que convertir els centres el primer estadi d’aprenentatge i instrucció del bon capitalista, on els infants i joves en sortiran preparadíssims per a consumir subproductes de consum estil Disney en versió original i, en el millor dels casos, per seguir alimentant la maquinària de supremacia cultural i científica (i això també implica militar i econòmica) d’Occident. Això sí que és pur adoctrinament. És el que volem per les nostres escoles?

2. El mite del trilingüisme. Hi havia un conseller del Govern balear que afirmava haver vist un nin que no sabia castellà, però ningú no l’ha vist mai més, ni al nin ni al conseller. Pot existir tal cosa? Intants monolingües, en ple segle XXI, a les Illes Balears? Impossible!

La idea que els nins aprenen a l’escola és profundament falsa. Tot i que el sistema educatiu actual sí sembla partir d’aquesta base, els al·lots no són contenidors buits i sense idees ni bagatge cultural propi als qual cal omplir de saviesaconeixement, amb una llarga llista de conceptes que hauran de memoritzar durant anys en seccions compartimentades i degudament classificades (Matemàtiques”, “Coneixement del medi”, “Música”, “Llengua”, etc.). Els joves, en entrar a l’escola, ja saben, i en sortir-ne, cada dia, no desconnecten el seu procés d’aprenentatge, sinó continuen aprenent, en un altre entorn, a través d’uns altres processos, molt més enxarxats i socialment horitzontals -multidireccionals- que la verticalitat unidireccional i jeràrquica mestre-alumne que sovint s’estableix als centres educatius. El TIL, i amb ell, el mite del trilingüisme, tanmateix, parteix aparentment d’aquest supòsit: que els nins han d’aprendre tres llengües. Però… quantes llengües saben, els nins de les Balears? Quantes llengües es parlen a les escoles de les Illes?

El Grup de Recerca Sociolingüística de les Illes Balears (GRESIB), de la Universitat de les Illes Balears, en un estudi publicat el 2010 [aquí en una altra versió], va documentar que a les Balears s’hi parlaven entre 150 i 170 idiomes diferents, sense comptar el català i el castellà. Una diversitat lingüística per habitant i km2 realment extraordinària: som la pàtria del multilingüisme. Nins trilingües? És una broma! Els infants d’origen magrebí, per exemple, és senzill que vénguin de ca seva amb coneixements d’àrab, amazigh i francès abans d’aprendre català i castellà; molts dels nins nordeuropeus saben anglès a més de la seva llengua; alguns llatinoamericans és possible que coneguin quetxua o aimara a més de castellà; molts de xinesos potser també saben cantonès a part del mandarí. Per no parlar dels al·lots de l’Àfrica negra o l’Índia que fàcilment puguin expressar-se amb dos o tres tipus de parla a més de la llengua colonial de torn (anglès o francès), i si són musulmans, probablement també saben un poc d’àrab. I tot això, si no comptam altres formes comunicatives que és possible que hagin arribat a les Illes de forma passiva -és a dir, que no es dóna el context perquè es mostrin, però que poden ser conegudes per alguns dels nostres habitants-, com les llengües xiulades [i aquí], fetes a través d’instruments musicals, certes formes d’escriptura, etc.

Un altre dada interessantíssima de l’estudi del GRESIB és l’alt coneixement de català entre les persones d’origen estranger menors de 20 anys, aquelles que han passat per l’escola, que és d’un 75%; per tant, el sistema educatiu en català a les escoles de les Illes Balears ja ha aconseguit formar amb èxit persones trilingües. Però no totes.

El problema, idò, és en no aprofitar aquesta riquesa plurilingüe i pluricultural, i en canvi cenyir-se només a l’anglès, partint com ja hem dit del programes dissenyants des de les estructures del poder dominant, i amb la finalitat última per part del Govern d’arraconar el català de l’escola. Cada infant amb cada llengua o llengües és un mestre per als seus companys de classe, siguin els altres nins o mestres. Aprofundir en un plurilingüisme que no estàs segrestat per l’anglès-AICLE, sinó per la intercomuniació de totes les llengües i formes de comunicació de l’aula, a través de tots els recursos possibles (música, plàstica, història oral i escrita, etc.), amb el català com a eix vertebrador i fil conductor, seria realment enriquidor, i la millor vacuna contra a la xenofòbia i l’etnocentrisme, el millor antídot contra la pròpia xenofòbia de Bauzá amb els nins de fora que roben la feina als autòctons; de les escoles de les Balears en sortirien persones molt més enriquides culturalment que a moltes altres bandes de l’estat i d’Europa, i amb una primera porta oberta a un ample ventall de futurs coneixements, amb un primer tast d’altres idiomes -que després es podria completar als mateixos centres educatius- i possibilitats comunicatives i expressives.

Per contra, mort el TIL, sembla que es vol seguir insistint en l’anglès, i en un trilingüisme economicista realment empobridor en tots els sentits, reduccionista i en segons quins casos, ridícul (alumnes que saben molt més anglès que els seus professors) que tenint en compte el que en queda a fora, limita estretament els horitzons de coneixement dels alumnes de les Balears i els subordina doblement al colonialisme cultural espanyol/anglo-saxó.

Mort el TIL, matem també el trilingüisme.

One thought on “Contra el TIL. Contra el trilingüisme

  1. Molt d’acord en la majoria del que comentes, possiblement el que proposes sigui l’única formula realment aplicable i fins i tot possiblement millor. Una educació on l’anglès tengui més representació, avui en dia és gairebé impossible, està clar que els professors no estan preparats per donar un anglès de qualitat.
    Ha estat interessant recordar el camí que ha recorregut aquest govern per tal d’arraconar el català. Per cert m’has fet recordar aquest vídeo on Koalarabioso intentava explicar el que pasava a les Illes Balears ara fa un any https://www.youtube.com/watch?v=jLFbuEFb5LM

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s