El Parc Temàtic

La trama que ha destapat el GOB sobre el parc temàtic de Campos podria arribar a ser d’allò més sucosa; té tots els ingredients per ser-ho. La merda, com el sabó d’Arquímedes, tendeix a surar, i encara que ja sabíem que aquesta història pudia en vida abans i tot que es començàs a escriure, l’impuls pel que pot sortir rebotada tanta de porqueria amagada darrera tot això té el perill de rompre un ull, la cara, o el govern al senyor Bauzá. O tot junt. Alerta.

Promet el serial. En Bauzá pactava requalificacions urbanístiques amb uns inversos danesos abans de les eleccions; posem per cas, que ja ha passat altres vegades: existiria la temptació que qualcú volgués donar, o rebre, qualque tipus de recompensa -la gratitud- per aconseguir tirar endavant el projecte?

Coses curioses sobre el tema. Un tal Pedersen feia negocis estranys a Calvià amb el batle Delgado fa uns anys; el tal Pedersen, a més, estava en recerca i captura per unes estafes per internet al Regne Unit. El tal Pedersen, a més, comparteix llinatge amb Michael Pedersen, conseller delegat de TPG, l’empresa danesa que fa anys que arrossega aquest projecte per ajuntaments del PP: primer Inca, després Calvià, ara Campos. Aquí s’explica molt bé: http://calvia.balearweb.net/post/20598

Quan el mestre supera l’alumne

Jaume Isern Lladó, del PP i batle de Bunyola, es puja el sou un 400% d’un dia per l’altre, segurament, batent el rècord de polítics desvergonyits que s’aprofiten del càrrec per enriquir-se, no per la quantitat, sí per la magnitud de la proporció. No hem sentit que en Bauzá li hagi dit res ni fet cap comentari al respecte -però tan grossa va la cosa, que en una fita històrica, fins i tot El Mundo ha tret en portada la denúncia d’EOB-. N’Isern fa feina a la presó, de mestre. Ha de ser per força agraït fer feina envoltat d’amics i antics companys: Javier Rodrigo de Santos, Antònia Ordinas, Francisco Gosálbez, etc., gent amb molta més experiència que ell en el camp de la política i del partit, i que segur que entre lliçó i lliçó, tenien temps per comentar, xerrar i explicar-se la vida. Avui, 2.900 € mensuals més tard, podem assegurar, com si diguéssim, que el mestre ha superat l’alumne. I potser per això, hem sabut, fa poqueta estona, que en senyor Jaume Isern abandona, definitvament, el curs. Ara ja ho sap tot.

Canviar

Enmig de la misèria, de l’atur, de la corrupció com a política de govern i oposició, d’una generació que ens veim, on ens veim?, Espanya s’entretén amb il·legalitzacions parademocràtiques (“que se joda Europa”), la riota del continent, i entre això i els Barça-Madrid, té distret el personal. Fins i tot els desenfeïnats, que n’hi ha molts, ho criden, satisfets: “España tiene cojones“, i així, qui se’n recorda avui de la crisi?

Els joves. Mileuristes o ni això. Condemnats a ser espanyols: miserables, corruptes, servils sempre a turistes de països més rics sempre, on els seus joves -tot i que no fa llarg- hi tenen un futur un poc millor, i fins i tot n’hi hauria per nosaltres si no fos perquè el sistema educatiu espanyol és a la coa d’Europa, i el de les Balears, a la coa del d’Espanya.

Ens costarà enfrontar-nos a això: hi ha risc que ens il·legalitzin. Però de mica en mica, i davant la manca total d’expectatives, els joves mallorquins hem de començar a plantejar una alternativa a Espanya, que no vol dir als espanyols, víctimes ells tant com nosaltres del mateix estat, de la mateixa merda. Costa, sobretot, trobar les vies: tots són traves si una joventut vol canviar alguna cosa, però tanmateix, hi ha coses que estan canviant.

Res a veure

Un regidor de Reus que va vestit d’Elvis, n’Ariel, es presentarà a les eleccions al Parlament de Catalunya fent tàndem amb… Carmen de Mairena! Els mítings seran de veure, amb la veu aquella seva, tan greu: “Anda niño, que si me votas, te hago cosquillas en las […]“. La CORI, queí així es diu el partit, va treure representació a l’ajuntament reusenc l’any 2007, amb un programa que entre d’altres punts, proposava fer un gran circuit d’aslfat (…), la construcció d’un follòdrom per anar-hi a cardar, creació d’una campanya “Reus, capital del vici”, tornar a treure els gegants vells de la ciutat per la festa major, o sembrar marihuana en unes instal·lacions municipals. Qualque cosa d’aquestes supòs que el duo Elvis-Mairena proposaran per a la Generalitat.

El senyor de les mosques

En Delgado Truyols (Carlos), com el seu nom indica, és part de les restes i desferres d’allò que en altre temps se’n deia noblesa, però que els mallorquins varen saber traduir, molt encertadament, per botifarres, que és una de les millors maneres d’aprofitar un porc: capolat i fer-ne menjua. I és que de porc i de senyor, se n’ha de venir de casta, i en Delgado Truyols, com el seu nom indica, sap mantenir-la, la casta: de senyor i de botifarra.

El senyoriu per descendència és l’antítesi de la democràcia, i així actua el batle de Calvià: sense democràcia. El cas és que un grup de mallorquins -i què te més: encara que haguéssim estat turistes afganesos- ens disposàvem a assistir al pregó del desembarcament, que cada any es fa a la Creu de Santa Ponça, per on se suposa que entrà la llengua catalana a Mallorca, el 1229. Llàstima que des de fa uns anys, aquesta festa s’ha convertit en un aquelarre espanyolista, on en Delgado Truyols hi va a predicar l’apartheid contra els mallorquins, però què hi farem: així és la democràcia, així ho volgueren una majoria de calvianers. Sempre hi ha qui se n’aprofita, del sistema democràtic, gent que hi participa però no l’entén o no li agrada: Hitler, per exemple.

El del bombo

Un vespre de plenari a Bunyola, ara no record quin, com sempre era Esquerra, n’Andreu, qui interrogava el batle o qualque altre regidor del PP -tampoc ho record bé- sobre qualque irregularitat de les seves. Com sempre també, el batle molt nirviós, només feia callar el nostre regidor, l’interrompia, l’insultava, etc. Un escàndol, com sempre, fins que, com a de cop i volta, entra a la sala de plens un personatge gras i barbut, pudint a alcohol, amb una cervesa a mig beure en una mà i una bandera espanyola a l’altra, i cridant: “mira què m’ha donat en Nadal (en Rafel Nadal havia guanyat no sé què aquell mateix dia)! Que t’agrada, eh, porc, més que porc?“. 

Tipus de corrupció

Hi ha tipus de corrupció. N’hi deu haver de “bona” i de “dolenta”, no ho sé; de “blanca” i de “verda”? De “dolça” i de “salada”? De “guapa i de “lletja”? Serà qüestió, en un altre plenari, de demanar-li al batle que ens passi la seva classificació sobre les tipologies de corrupció que ell coneix, o fa. Ara bé, em permet el luxe de desconfiar-ne, si classifica tan bé com escriu.

El cas és que ahir dimarts, al ple de l’ajuntament, Esquerra vàrem presentar una moció contra la corrupció, que no va prosperar, gràcies als vots de PP i el seu apèndix, AVI. L’argument del batle, “és que hi ha molts de tipus de corrupció“. Ho diu, supòs, amb coneixement de causa: ell, com l’amic Guillem, tenien càrrec dins una de les conselleries de l’anterior govern; pogueren veure de prop l’immens mostrari de maneres de robar que oferia l’equip de Jaume Matas. Ens ha de perdonar, senyor batle: al nostre partit no hi ha lladres, desconeixem els “tipus de corrupció”, i només en sabem una, la que és un delicte.

Madrid Arena

Si una cosa han deixat clares les 15 hores de declaració, i la lectura de les converses, del presumpte no delinqüent Matas és que aquest pastís és molt més gros i saborós que els que han sortit fins ara; que aquí no hi ha maquillatge, quatre xavos entre cacics locals, petites trames per mantenir la parcel·la de poder provincial corresponent; això ja ho va inventar en Verga i n’hem tengut tota la vida.

No, què va: el Palma Arena és molt millor. Tot era per robar, només. Ni el poder, interessava: robar, i ja està. Com els sàdics, Matas gaudia torurant els mallorquins amb la seva política si això li produïa plaer, robava pel gust de robar, fent mal, a més; Mallorca ha estat l’escenari d’una immensa snuff movie rodada per Jaume Matas i els seus tramoistes, amb Antonio Alemany com a guionista i pel que sabem, o Matas explica, Pepote Ballester com a productor, pobre pària…

Els patriotes no ens roben

No vaig poder anar a la cadena humana de fa una setmana, contra la corrupció, però hi hagués anat. Vaig ser a temps d’arribar fins a Cort a veure els aplaudiments finals de la lectura del manifest, que per tant no sé molt bé què deia, però és igual: no devia dir quelcom gaire diferent al que pugui pensar jo.

Imagín que devia dir que la gent n’està -n’estam- fins als nassos de comprovar com durant anys -quatre com a mínim-, els responsables polítics es dedicaven a robar: a robar-nos, per fer-se palauets, xalets, comprar-se abrics i bosses cares, i pentinats de fantasia, entre d’altres; fins i tot en sé d’un, dels imputats del Palma Arena, que es va comprar un saxofon i es va apuntar a classes de música -l’únic ús honrat d’aquests doblers en tota la trama-. Però la qüestió era robar, ho hem vist i sabut de sobres.

Són el “colmo”

Això és es “colmo”!, va exclamar en Pere Sampol, quan va topar amb la cara-dura dels alts càrrecs del PP: havien anat de putes –amb sos doblers des poble!, remarcava aquell- i encara tenien la santa barra de renyar i enriure’s de la comissió de diputats que investigaven el cas.