Nadal amb Sibil·la

Avui, notícia!, com ja és habitual des de fa uns anys: es cantarà la Sibil·la! Fa més de set-cents anys que es canta, cada any, aquí a Mallorca. En feim notícia de les coses normals, a aquest punt hem arribat.

L’article d’avui del Diari de Balears -publicat a L’Espira, però- va sobre això. La Sibil·la: un any més, notícia excepcional d’una cosa normal.

Per altra banda, el reportatge, firmat per en Tomàs Vibot, diu, textualment, que “[…] les iniciatives de difusió i estudi per part de l’Administració han estat fins ara veritablement febles […]”. Jo diria, just al contrari, que cap altre fenomen cultural ha estat tan manejat, manipulat, mediatitzat i popularitzat com aquest. El cronista, a més, demana l’elaboració […] d’àudiovisuals tant per a les televisons locals com en format digital. I el que és més important, en diferents idiomes […]. No coneix, se veu -i sorprèn, venint d’un estudiós de la cultura popular-, el DVD La Sibil·la i les Matines a Mallorca, editat l’any 2006 pel Consell de Mallorca, que és un complet estudi àudiovisual, amb material de sobres per a qui s’hi vulgui entretenir -diferents versions, i reportatges sobre tot allò que envolta la representació-, i subtitulació pentalingüe. Bastava teclejar el Google per trobar-lo. No era tan difícil…

Bon Nadal!

Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca

Fa uns mesos, poc abans de Nadal, i just abans que la UNESCO decidís incloure el Cant de la Sibil·la a la llista del Patrimoni de la Humanitat, vaig poder fer una xerrada al Cercle Artístic de Ciutadella sobre la pista de la Sibil·la a l’illa de Menorca. D’aquella conferència, i d’un parell de mesos de recerca més, n’ha sortit publicat ara -tot i que no sigui el temps més sibil·ler de l’any…- un article a la revista Lluc, (n. 877, juliol-setembre de 2011), ‘Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca‘, un rastre que tot i haver estat esborrat pel pas del temps, no és gens dèbil, i ha estat prou divertit, formador i estimulant resseguir-lo.

El penj aquí en la seva versió més completa, ja que un malentès a l’hora de la maquetació va obligar a reduir una mica l’extensió del text -però sense variar ni distorsionar el significat de les conclusions, que crec que s’entenen perfectament.

La numeració entre [claudàtors] és la que apareix a la revista.

Esper que sigui entenedor i de l’interès de qui el llegeixi.

Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca

“El Cant de la Sibil·la, entre Mallorca i Menorca”

Aquest Nadal que ja enyoram ha estat el de la Sibil·la: l’hem viscuda, els mallorquins, no amb normalitat, sinó amb una espècie de “furor”, o eufòria col·lectiva, pel reconeixement de la UNESCO. Per això, he fet algunes xerrades per pobles de Mallorca, organitzades pel Consell de Mallorca i l’Obra Cultural Balear.

Però abans de Nadal, abans de “l’esclat”, vaig poder-ne fer una altra, de conferència, a Ciutadella, al Cercle Artístic, sobre la història de la Sibil·la a Menorca, que també en té, i fins no fa relativament tant… De fet, enguany s’ha tornat a cantar: a Maó, a Fornells i a El Toro. La versió que s’ha cantat a Maó, a més, és d’un text original del s. XVIII; tot plegat, prou interessant.

Vaig tenir l’honor que accedís a fer la presentació la professora Josefina Salord, i que a més, la soprano Maria Camps volgués cantar un fragment d’aquesta Sibil·la menorquina. Un luxe per a un ciutadellenc acabat d’estrenar com som jo.

En tot cas, aquí la deix, sencera, per a qui li interessi i en vulgui saber més, sobre aquesta història de la Sibil·la a Menorca, dividida en quatre parts: 1.1., 1.2., 1.3. i 2 (sobre Menorca).

(Maria Camps interpretant la “versió menorquina” de la Sibil·la).

“Viatges de la Sibil·la”

Despús-ahir el Ministerio de Cultura va organitzar un paripé a Madrid per celebrar, bàsicament, que el flamenc és Patrimoni de la Humanitat, a més d’altres coses, com la Sibil·la.

Avui, però, no em  podia resistir de repriduir la glosa d’en Mateu Xurí: diu quelcom que era previsible, però és que ell ho diu molt millor, i amb més gràcia. També el voldran “patrimonialitzar”? Alerta!

No importava gens que fos
patrimoni immaterial
si el context tradicional
ha de perdre els seus valors.
Quins elogis i honors
rep la Sibil·la a Madrid?
Ni el turisme és el sentit
ni anar a fora, interessant.
En lloc de protegir el cant,
crec que l’han desprotegit.

Bauzá aguanta sa coca

El projecte ha culminat, i la Sibil·la ja és a la llista del patrimoni immaterial de la UNESCO. Els talaiots s’esbuquen, els vestigis medievals es fan malbé, els museus de Mallorca fan pena si no vergonya, les biblioteques tenen greus deficiències, els arxius, abandonats -com el del Regne de Mallorca, simplement tancat-; seguim sense filmoteca, per no parlar de l’estat de la música, i no hi ha un patró de polítiques culturals gens clar: però la Sibil·la és Patrimoni de la Humanitat! Així es consolida el rentat de cara nacionalista més important dels darrers anys, a l’espera del rentat de cara ecologista que suposarà, en cas que s’aprovi, la proclamació de la Serra de Tramuntana… Venda de fum o presa de pèl, com es vulgui.

Sibil·la & Thomas Cook

Sembla a ser que el Cant de la Sibil·la té molts de números, a la fí, d’entrar a formar part de la llista de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Enhorabona. Almanco, això és el que proposa el Comité de la cinquena Convenció de la UNESCO per a tal llista (Nairobi, els dies 19 i 20 d’aquest mes de novembre) en les seves recomanacions de cara l’assemblea: que la Sibil·la sigui inscrita a la Llista.

Si finalment acaba així com s’intueix, culminarà, definitvament, el somni nacionalista -en el sentit més clàssic i estricte del terme- d’internacionalitzar “lo nostro”, que UM i PSM han empès amb entusiasme des de fa anys, amb la complicitat evident -no podria ser d’altra manera- dels partits espanyols, que així cobreixen, al seu entendre, la seva pròpia pàtina de mallorquinitat. Com que la UNESCO també té intenció, segons es pot llegir, de fer Patrimoni de la Humanitat la dieta mediterrània (sic), de retruc en un sol dia també se’ns protegirà el pa amb oli, l’ensaïmada, el gató i el gelat d’ametla.