Jo no som filòleg, ni totòleg, i no voldria ficar-me on no em demanen, pero se m’ha acudit fer aquest exercici: mirar de contestar, com a usuari de la llengua, el ja una mica famós escrit del més famós Toni Soler proposant suprimir l’accentuació gràfica del català.
Tot ve perquè darrerament s’ha mogut des de Barcelona -cal recalcar-ho: des de Barcelona- un cert debat sobre la llengua, sobre la norma, no sé si dins el context de discussió de l’estatus lingüístic de la futura república catalana del Principat, o simplement amb ganes de debatre sobre la vitalitat i possibilitats del català. Com a usuari, catalanoparlant, i també activista en un dels territoris on el català ha patit més els darrers anys, seguesc aquest debat amb cert interès, perquè em preocupa la llengua, com, esper, els preocupa als que han mogut tot això.
En Toni Soler deu ser un d’aquests, i a més, té un perfil mediàtic i ben connectat amb cert stablishment independentista -sí: l’independentisme ha crescut tant al Principat que ja té un stablishment propi- que li permet afegir-se al debat lingüístic sense ser filòleg ni ficar-se on no el demanen, igual que jo, però amb un impacte cent o mil vegades major del que la meva opinió pugui tenir. Ell diu que llevem els accents, i a l’instant qualcú altre ben relacionat diu que “mereix que hi pensem”: i em deman jo, això per què? Quins arguments? Vegem-ho.
En Soler comença la seva argumentació fent una repassada general per la història de la llengua i la seva situació actual, i comparant-la amb altres llengües de cas semblant com el bretó o el basc. Segons ell, “[…] el mateix catala recula a Valencia i les Balears davant la indiferencia d’una part notable de la poblacio”. En Soler és periodista, sap on trobar les dades; jo que no ho som, he trobat aquestes: VII informe de la llengua catalana, de l’Observatori de la Llengua Catalana, de 2013, on hi diu que les Balears, tot i les dificultats polítiques i la pressió demogràfica, segueix atraient nous parlants entre la població no catalanoparlant (p. 48).
Més dades, aquestes referents a la “indiferència” que comenta: el 85% de les famílies de les Balears demanen que els seus fills siguin escolaritzats en català, tot i els esforços del Govern del PP per evitar-ho; una vaga general indefinida de dues setmanes del sector educatiu, i la més gran manifestació de la nostra història, per una educació de qualitat i en català i en contra el TIL del Govern; mobilitzacions a tots els pobles de Mallorca contra la política lingüística de Bauzá, fins al punt que aquest s’havia d’amagar quan els visitava; i fins i tot escicions al mateix PP pel conflicte lingüístic. Mai, repetesc, mai com ara a les Illes s’havia lluitant tant i tan fort per preservar la llengua. O en el cas valencià, “indiferència” va dirigit al nombre que no atura de créixer de famílies que demanen que els seus fills siguin escolaritzats en català, malgrat les traves de la Generalitat? O a les protestes per evitar el tancament de TV3 i Canal 9? Per indiferència, pot ser, la d’en Toni Soler -i tants d’altres- cap a nosaltres, els no principatins, i les nostres lluites.
Segueix el comissari del Tricentenari: “[…] a Catalunya la llengua propia ha demostrat la seva fortalesa gracies a l’orgull dels seus parlants, l’accio de les institucions i el talent dels creadors que l’han continuat usant en ambits com els mitjans de comunicacio, les arts esceniques i la literatura […]. Fora del Principat, no hi ha creadors? No existeix ni ha existit Antònia Font, Obrint Pas, Raimon, Ferran Torrent, Neus Canyelles, Toni Gomila, Joan Fullana, Feliu Ventura, Guillem Frontera, Maite Salord, Jean Serra, etc. I canvi, Estopa, Loquillo, Manolo García, Juan Goytisolo, Juan Marsé, Eduardo Mendoza, Ruiz Zafón o Javier Cercas, tots ells, escriuen i canten en català perquè són de Barcelona o voltants. No? Feim una volta per la cartellera teatral de Barcelona i miram la llengua de les obres? La dificultat de crear en català, a les Balears, és doble: perquè és en català, i perquè no tenim circuit cultural. Però això no és culpa de la llengua de l’obra, sinó d’una situació política i social que encara castiga la creació i la cultura, sigui en la llengua que sigui -tot i que, actualment, si és en català, més-.
Tot això és la introducció d’en Soler per mostrar-nos la seva proposta: eliminar els accents de l’ortografia catalana, perquè segons ell, [sic.] “[…] Es evident, em sembla, que l’exit de l’angles va mes enlla de la politica: Tambe te a veure amb la seva agilitat, la facilitat amb que crea conceptes nous o en desterra de vells… i tambe, perque negar-ho, en l’enorme avantatge que suposa l’absencia d’accentuacio grafica, que elimina maldecaps als qui l’escriuen. […]. És això, idò: l’anglès és la llengua franca mundial perquè no té accents, ergo el català també ho podrà ser si tampoc en té (???).
Cert és que l’anglès elimina maldecaps a l’hora d’escriure’l pel que fa als accents, però en dóna molts a l’hora d’aprendre’l a parlar precisament per això. Davant cada nova paraula que s’aprèn, no hi ha manera de saber com s’ha de pronunciar si no t’ho diuen, i el més probable és acabar pronunciant-la malament les cent primeres vegades, i fins els mateixos parlants, quan es topen amb una paraula que no coneixen, no tenen manera de saber com l’han d’accentuar.
Dir que l’anglès té l’èxit que té perquè no té accents és d’una frivolitat… diguem que, per ser suaus, indigne d’un personatge de l’altura mediàtica com en Toni Soler. Que els ho demanin als irlandesos -amb una llengua escrita plagada d’accents, per cert-, com es va introduir l’anglès al seu país: com per tot, a base de successives invasions, colonitzacions, usurpació de la terra, viles i ciutats cremades, fam planificada, repressió, prohibició i mort. Gràcies a això, l’irlandès, llengua majoritària a Irlanda fins a la Gran Fam (1845-1852), avui en dia és només parlada per un 5% de la població de l’illa, tot i l’esforç titànic i admirable que fan algunes comunitats, com els catòlics del Nord d’Irlanda, per recuperar-lo, magrat la repressió que durant anys han patit i al menyspreu que encara pateixen. Dir que l’anglès ha tengut èxit perquè no té accents escrits és, si més no, un petit insult a tota aquesta gent.
Altres llengües no només no tenen accents, sinó que en tenen moltíssims, i no els va malament: el francès en té dos o tres per paraula, el portuguès té accents de tres tipus diferents; el polonès o el txec fins i tot tenen consonants accentuades! I a cap d’aquestes llengües tenen problemes en quant a ús social, ni són substituïdes per l’anglès -anau a Polònia i veureu com és de difícil trobar algú que el parli mínimament bé-. Al contrari: el francès, amb una ortografia molt més complicada que el català o l’occità, li ha guanyat la partida a les llengües pròpies de Catalunya Nord i a Occitània. És per tant un problema d’accents i ortogràfic? De veres que és això?
A mi tanta de… frivolitat, diguem-ho així, m’indigna una mica. Som parlants d’una llengua, el català, que és perseguida a casa nostra, menyspreada, insultada, ridiculitzada i folkloritzada pels nostres propis governants. Una llengua a qui fins i tot li neguen el nom, el propi nom, i n’hi posen un de ridícul, LAPAO, per fer-nos sentir ridículs de parlar-la. Ens ataquen amb calorets, TILs, lleis de símbols, de senyes i de werts, academis, fundacions i ratspenats, tancament de mitjans, ofegament econòmic i violència estatal. I malgrat tot, i malgrat la indiferència d’alguns, la llengua resisteix, centenars de milers de persones es mobilitzen i es mobilitzaran arreu dels Països Catalans per defensar-la.
Davant això, què hi tenen a dir aquests certs sectors barcelonins? Encara esperam resposta i solidaritat. Però en un moment en que la llengua és atacada constantment i la seva unitat qüestionada formalment, em sembla, ara sí, frívol, armar renou des de Barcelona -insistesc: Barcelona- sobre la normativa amb uns arguments tan pobres, en la millor línia de l’argumentació blavera -ah, mira: els blavers valencians també renegaven dels accents-; i per cert, ben contents deuen estar gonelles i blavers amb aquestes propostes, que els donen la raó que el català és una llengua “artificial”. De fet, un dels primers barcelonins a predicar el català light és ara el gonella en cap de Mallorca.
I tanmateix, no seré jo el que digui la normativa de la llengua no pugui ser revisable. Com tota convenció social, ho és i ho ha de ser. Però deixaré aquest debat en mans de filòlegs i especialistes. Jo, si tengués una tribuna mediàtica com la que té en Toni Soler, lluny de fer propostes atrevides amb arguments que no tenc, faria el que faig ara aquí: denunciar els atacs a la nostra llengua arreu dels Països Catalans i, en lloc de fixar-me en la “indiferència” d’una part de la població, em faria ressò de l’altra gran part de la població que lluita com mai, tot i les dificultats, per fer del català una llengua viva i amb futur, a Barcelona, a Salses, a Fraga i a Guardamar, i cercaria, des d’aquesta posició privilegiada, la manera d’ajudar.
Que no és aquesta.
Notes i apunts 
Doncs ja trigues en fer-te filòleg. Ni jo mateix ho hagués argumentat millor, 😉
En Toni Soler demostra esser molt lleugeret.
Caldria que aquests comentaris li arribassen.
Estim molt Barcelona i els barcelonins en general, però sovint s’hi troben persones com en Toni Soler, que tiren sense engaltar i que se situen en una posició de superioritat que ens fa mal a tots.
Com a barceloní no puc sinó agrair-te ben sincerament aquest article.
Enhorabona, Amadeu, per aquest article.
El…”Can you spell it” no sol ser freqüent per aquestes contrades. En sentir una paraula la podem escriure (gairebé completa en castellà, que té accents) i en també en català (amb alguns, pocs, dubtes; les vocals neutres per exemple). Posats a fer-ho fàcil i còmode per al nou parlant, també podrien reclamar (els Solers i companyia dels “lights”) de reduir les conjugacions i temps verbals, talment l’anglès, ja que ells, els anglesos, per aprendre català o espanyol passen un fum per conjugar verbs. El castellà i el català, que són idiomes rics i amb història, no tenen culpa de res. El problema i el conflicte són els imperialistes i els “botiflers” lingüistics que actuen per la Cort.
I el més xocant al final de la “proposta Soler”:
“Si ens acostumessim a escriure sense accents, el catala seria una llengua molt mes accessible, fins i tot mes atractiva per als nous parlants,…”
O sigui, sense accents gràfics, pronunciaríem millor.
Bé, digne de Lapao-bàléà aquest Soler.
Totalment d’acord. No es podria dir millor
Un gran article! Quanta raó.
Sóc d’Elx. Treballe i tinc casa tant a Elx com a Guardamar. Moltes gràcies per aquest article magnífic. Les llengües se salven quan tenen estabilitat interna. Això inclou la normativa. La nostre té un segle i fa tan sols 40 anys que s’escampa -de forma massiva- entre els catalanoparlants. Als blavers, gonelles i il.luminats (des de professors a columnistes, a Barcelona o València) no se’ls acut una altra cosa que fer la faena del matalasser: fer i desfer. Que se serenen i deixen aquesta tasca als seus besavis i el tricentenari de la naixença de Pompeu Fabra (2169). Hi ha molta lliçó per revisar: comencem per la cohesió i coherència.
Boníssim. Falten més textos com aquest, i que se’n faci ressò. Una llengua no es defensa amb aquests arguments, ni artificialitzant-la, ni forçant-la.
Tenim molta feina.
Moltes gràcies i endavant!
Molt ben dit Amadaeu! Ho compartesc totalment! Maria Josep Ferrà
En Toni Soler no és més que un humorista mediocre i un historiador superficial: Sense ell, Polònia continuaria igual o millor encara. Això sí, practica amb excel·lència la vella màxima: “Que parlen de mi encara que sigui malament”. Per això, davant tanta banalitat (potser la banalitat del mal que denunciava Hannah Arendt ja comenci en aquesta banalitat lingüística car darrere les llengües hi ha els parlants), el millor és no fer cas: que digui el que vulgui i s’enfonsi en la seva pròpia ignorància oportunista, filodretana i banal.
Ves que som a l’abril… vols dir que aquest home no té cap dels seus llibrets al forn per Sant Jordi, que gasta tinta d’aquesta manera?
Amic Amadeu no defalleixis! Els balears i valencians defensors de la nostra llengua sou uns veritables herois i no mereixeu més que la nostra simpatia i admiració. Tan de bo us pogués abraçar a tots! Si a Catalunya em progressat una mica més al respecte, és perquè fa anys van haver-hi unes generacions que van saber el que ara feu vosaltres amb el mateix coratge i encert. No li tingueu en compte la frivolitat a en Toni Soler, tothom pot tenir un mal dia!
Només dos coses:
1.- Es nota que no li tens gaire estima, i no per el tema de la llengua. Es nota d’una hora lluny.
2.- Si a tu t’indigna la seva frivolitat, a mí m’indignen els que se la agafen amb paper de fumar. Si només els filólegs poden parlar de la llengua, només els polítics de política, i els futbolistes de futbol?
Pren til.la. Va molt bé per lo teu, estimat Corbera.
Benvolgut Ignasi:
1- No conec personalment en Toni Soler, només dels seus programes, que en general m’agraden, així que no li tinc ni poca ni molta estima. És que no tenim el gust.
2- Tothom pot parlar del que vulgui, i com a usuaris de la llengua -i professionals que la tenen com a eina com en Soler-, tots tenim dret a opinar. A mi la seva proposta no em molesta especialment, sinó els arguments sobre la vitalitat del català al Principat i la “indiferència” a la resta del país (mentida, i ofensiu cap a nosaltres), i l’argument de l’anglès, que és al.lucinant per no dir una altra cosa.
3- La norma no és “la llengua”, sinó un model d’aquesta, i això sí que ho deixaria en mans de personal qualificat.
4- Excepte perquè mai podré treballar a l’Ara, estic molt tranquil.
Salut!
Amadeu,
Et felicito per aquest text.
Jo sí sóc filòleg i sóc de Barcelona, vaig llegir l’article esmentat de Toni Soler i em va semblar una broma, una ocurrència, quasi una poca-soltada. He de ser sincer, no vaig fer detenir la meva ment gaire temps en la seva proposta, hi vaig pensar en una altra cosa i llestos! Però si m’haguessin preguntat per què no la tenia en compte i l’oblidava crec que difícilment ho hagués argumentat tant bé com ho has fet tu. Tant de bo les propostes (o ocurrències) futures de Toni Soler, sobre la llengua, vagin en la línia de defensar-la allà on cal i de la manera que cal.
Una diferència del català amb l’anglès és que al català li cal, encara, malauradament, una actitud resistent i combativa. Des de Barcelona això s’oblida sovint perquè, sense dubte, estem en millors condicions que a la resta de territoris, però la situació no és, ni de lluny, òptima.
Endavant i felicitats per la feina feta.
Impecable article. Demostres estimar la llengua i cultura catalanes com el que més, i la teva argumentació és bona en un aspecte si tothom fos com tu. Però per altra part, no creus que Toni Soler té el dret a fer un article intrascendent per veure què passa i ja està. I que no es mereix que l’ataquin quan està clar que ell no retreu res al poble mallorquí i valencià ni a gent com tu, dóna una opinió amb ànim constructiu i només constata una realitat.
Simplement des de Catalunya ens sentim sols. O és que les majories absolutes del PP a Balears i València són una anècdota política. Quelcom de bo tindrà la societat catalana, potser us heu adormit per allà. Des que conec València a fons (dona) se’m regira l’estòmac quan hi baixo. No són els polítics, és la gent.No em sembla encertat dir que hi ha artistes castellans a Barcelona i Antònia Font són collonuts.
Si estimen tant els valencians la seva llengua perquè hi ha violència física contra els acadèmics de la llengua, perquè diuen que és un idioma diferent, perquè odien als catalans. Balears no la conec però d’aquí a vint anys a veure què passa. Soler té tota la raó: es admirable la força de la societat catalana que malgrat EStopa i tot el que vulguis i havent d’absorbir la meitat de la població de fora i analfabets com els meus pares la majoria i amb els mateixos atacs que a les meravelloses terres valencianes i balears semblen planetes diferents.
A València de cada 4 paraules 3 les diuen en castellà per respecte a la llengua poderosa, se’t regira l’estómac. Abans d’atacar al Toni Soler, i no és arrogància, penseu l’abismal descompensació en unes i altres parts del Països Catalans. Tant de bo aquí anéssim per darrere vostre en catalanitat, un altre gall ens cantaria.
Jo tampoc no sóc filòleg ni res similar, sóc científic. I en llegir el text d’en Soler li vaig veure una mena d’inconvenient d’una altra mena. Un inconvenient a sumar als que tan bé has comentat en el teu text.
Fa uns anys vaig fer un petit estudi per a una editorial sobre temes relacionats amb el disseny de llibres i webs. Bàsicament volien saber quina mena de lletra i altres convencions tipogràfiques afavorien més la lectura. Incidentalment, el resultat bàsic va ser que en imprès o en pantalles d’alta qualitat els textos amb lletres amb «serif» es llegien d’un 3 a un 5% més ràpidament que els mateixos textos en lletra «sans serif».
Aquí vaig especular que possiblement detalls no essencials del que veiem, ajuden al procés de reconeixement. I vaig fer la mateixa mena de prova amb un text amb i sense diacrítics.
Naturalment que, a part d’aspecte visuals, aquí els bàsics són d’identificació de paraules.
I el resultat va ser que sense accents, en un text llarg d’una certa complexitat —no parlem d’un rètol o un anunci— la velocitat de lectura comprensiva podia arribar a ser un 8% més lenta que amb accents, amb una mitjana del 5%.
A què ve tot això?
Que llegir de mitjana un 5% menys, seria molt greu, per exemple a nivell d’estudis. Sembla poc, però és acumulatiu, a la llarga es va acumulant un retard amb els temes llegits que fa minvar la capacitat d’assumir-ne de nous, tot incrementant la diferència respecte la mateixa persona llegint més de pressa.
I a canvi de gairebé res. Cert que escriure sense accents podria ser més ràpid que fer-ho correctament, potser molt més que el 5% que perdríem en l’escriptura. Però hem d’assumir que molts textos els escriu una persona i els llegeixen moltes, pensem en un diari. No, globalment escriure sense accents és una despesa inútil, fent servir un símil economicista.
Quina manera de tergiversar i agafar per les fulles l’article d’en Toni Soler, amb el qual estic en part d’acord.
Sembla que hi ha gent que pensa que la història i el fet que una cosa s’hagi fet d’una determinada manera durant força temps ja és un motiu per fer-la sempre així.
Sembla que hi ha gent que pensa que per donar arguments sobre el que convé a la llengua catalana s’ha de ser lingüista, quan es realment un tema de sociologia i de mirar la realitat.
Puntualitzar només:
1) L’important és el percentatge de parlants i el seu ús, i el català per molt que feu estadístiques trucades està REDUINT el seu % d’ús entre la població catalana, entre la Valenciana encara més. La MAJORIA DELS IMMIGRANTS fan servir únicament el castellà!. Només cal anar a qualsevol barriada de comarques de Barcelona, on hi ha la majoria de la població, per veure que d’aqui a vint anys els catalano-parlants serem residuals.
2) Les desencertades paraules ” … i tambe, perque negar-ho, en l’enorme avantatge que suposa l’absencia d’accentuacio grafica, que elimina maldecaps als qui l’escriuen” sembla que les aprofites per negar la resta d’arguments, quan només aquí tens raó. Certament és la força política, econòmica i militar el que acaba imposant les llengües, no la seva senzillesa.
3) Hi ha un però, en situacions com la nostra, on les forces es troben molt igualades una petita ajuda com aquesta pot apropar més castellano-parlants al català, gent que perdem per les moltes dificultats ortogràfiques que té el català respecte el castellà.
Afegir que personalment crec que ambdós us equivoqueu, perquè no heu tingut en compte el que mou la societat actual… llegiu el meus llavis … les tecnologies de la informació @#~€¬ !.
I aquestes tecnologies fan que la dificultat ortogràfica relativa entre llengües no sigui un problema si es fan servir correctors suficientment intel·ligents.
El veritable problema és que saber escriure sense faltes d’ortografia sense CAP AJUDA NI CORRECTOR automàtic és una habilitat que social i acadèmicament es té per IMPRESCINDIBLE, quan realment TOT EL QUE PUGUI FER UN ORDINADOR NO CAL QUE HO APRENGUI A FER JO EN TOT EL SEU DETALL, ja m’ho farà ell, jo he de saber quines possibilitats hi ha, i en els pocs casos ambigus saber escollir quan calgui.
Sembla que en el tema de l’ortografia estem encara obligant els joves a saber fer arrels quadrades, quan la calculadora ja les fa prement una tecla, l’únic que cal és saber fer anar la calculadora, saber el concepte d’arrel i veure que els números que ens diu la maquina son raonables. Axó mateix és aplicable a molt d’altres habilitats pretesament imprescindibles, com abans ho eren tenir bona lletra o saber escriure a maquina (recordeu els cursos i acadèmies de mecanografia que hi havia arreu fa 30 anys?), que el futur demostrarà que son secundaries.
Tal i com diu en Toni, és més important el lèxic, les frases fetes, … no els accents o la posició de l’apòstrof en els pronoms.
Benvolgut,
com bé hauràs observat, amb la proposta en qüestió no hi entr. A mi personalment, no m’agrada, però potser em poden convèncer que sí: però amb bons arguments, no amb “aquests”.
El meu article és una resposta a un cert bcnocentrisme lingüístic, i a aquesta idea de la “indiferència” sobre la llengua a la resta de Països Catalans. Sap en Toni Soler que el nombre d’alumnes de la Bressola creix any rere any a Catalunya Nord? Que a València, més de la meitat dels infants voldrien ser escolaritzats en català? Que a Mallorca traguérem 100.000 persones al carrer per això mateix? Si no ho sap, com a periodista preocupat per la llengua, ho hauria de saber, crec.
És aquesta visió, i la idea de la “llengua del carrer”, el que em desagrada profundament, el d’escanyar l’estàndard fins a deixar-lo en no res: camí de perdre el model global de llengua dels Països Catalans.
Dit això, estic d’acord amb tu amb el que dius de la tecnologia.
Salut!
Impecable article. Demostres estimar la llengua i cultura catalanes com el que més, i la teva argumentació és bona en un aspecte si tothom fos com tu. Però per altra part, no creus que Toni Soler té el dret a fer un article intrascendent per veure què passa i ja està. I que no es mereix que l’ataquin quan està clar que ell no retreu res al poble mallorquí i valencià ni a gent com tu, dóna una opinió amb ànim constructiu i només constata una realitat.
Simplement des de Catalunya ens sentim sols. O és que les majories absolutes del PP a Balears i València són una anècdota política. Quelcom de bo tindrà la societat catalana, potser us heu adormit per allà. Des que conec València a fons (dona) se’m regira l’estòmac quan hi baixo. No són els polítics, és la gent.No em sembla encertat dir que hi ha artistes castellans a Barcelona i Antònia Font són collonuts.
Si estimen tant els valencians la seva llengua perquè hi ha violència física contra els acadèmics de la llengua, perquè diuen que és un idioma diferent, perquè odien als catalans. Balears no la conec però d’aquí a vint anys a veure què passa. Soler té tota la raó: es admirable la força de la societat catalana que malgrat EStopa i tot el que vulguis i havent d’absorbir la meitat de la població de fora i analfabets com els meus pares la majoria i amb els mateixos atacs que a les meravelloses terres valencianes i balears semblen planetes diferents.
A València de cada 4 paraules 3 les diuen en castellà per respecte a la llengua poderosa, se’t regira l’estómac. Abans d’atacar al Toni Soler, i no és arrogància, penseu l’abismal descompensació en unes i altres parts del Països Catalans. Tant de bo aquí anéssim per darrere vostre en catalanitat, un altre gall ens cantaria.
Ja està bé d’acusar als barcelonis, Soler és de Figueres tant se val, d’anar de superiors així ens va. Potser ens aniria millor a l’estil valencià i balear? I no parlo de les honrosíssimes excepcions com tu i els Antònia Font i alguns milers més de ciutadans. Parlo de la realitat que diu el Toni Soler i per aixó se l’ataca no per l’anècdota dels accents, García Márquez també ho ha dit moltes vegades, I ara Soler és un Lapao , ens hem de fotre.
Benvolgut Carlos,
nosaltres, de vegades, també ens sentim sols. Les dinàmiques polítiques i socials són, per moltes raons, diferents arreu dels Països Catalans, però la llengua és cosa de tots. I arreu del territori hi ha centenars de milers persones que la defensen. El que ens agradaria és que els que tenen una posició privilegiada, com en Toni Soler, semblen preocupar-se per la llengua, en lloc d’assenyalar els qui l’abandonen a València o les Balears (com si això no passàs al Principat), es fixàs en els que la defensam, que cada dia som més, i ens ajudàs.
Vosaltres no estau sols: és que sovint no escoltau, que és diferent. Perquè només parant una mica més l’orella sentireu el clam de milers de persones.
Pel que fa a la proposta concreta, no hi entr ni hi surt; no em pertoca a mi, tot i que no m’agrada. Però és un altre debat.
Clar que sí. El tema central és que un idioma de 10 millions podria tenir molta més força i per temes sociològics i polítics a València se l’han carregat gairebé (com a idioma seriós) i ara malgrat l’admirable lluita dels professors i d’altres, si se carreguen els mitjans en català a les illes passarà igual.
En comptes de criticar als de Barcelona perquè parlen més fi i acusar-los de paternalistes i d’imposar un estàndard perquè no defensar-se del veritable enemic que ve de Castella.És un problema d’autoestima i de creur-s’ho, el que veiem que falta per altres contrades.
Haver de dir que tots els idiomes tenen un estàndard i diversos dialectes és vergonyós. Els que hi estan en contra simplement és que són curtets. Ja hi ha molts llestos amb mala fe per carregar-se el català.
Ningú acusa ningú de tenir un estàndard: el model estàndard català és prou bo, crec. El problema és, precisament, que des de Barcelona cert grup en promou una “col.localització” disgregadora.
Em sembla que estem d’acord en tot. El que em sap greu és que sigueu tan primmirats amb els “nostres” i no emprar aquestes energies on de debò cal.
Soler ara està dalt perquè s’ho ha currat i es pot permetre aquestes veleïtats, tant de bo tot l’establishment fos com ell. Jo em centraria en criticar diaris que es qualifiquen d’avantguardistes quant són tot el contrari i gent així.
Seguiré el teu blog Amadeu, crec que no sóc l’únic que defuig dels diaris amb interessos egoïstes i dedico més temps a blogs de gent que diu coses sense filtres tòxics.
Us voldria recomanar un blog d’un gironí que està a Noruega (no el conec de res), és un analista polític i un crític agudíssim. De primeres ja t’atrapa.
https://desdelfiord.wordpress.com/
Totalment d’acort!! Desde Menorca, que es qui som d’aquí. De cada vegada defensam més es català escrit. Però amb molta raó sa gent gran….hi ha coses que amb es català artificial…no les saben ni llegir.
És un tema totalment de filòlegs!! Si. Ells han estudiat!!! Avam… polítics….
Jo encara esper que s’editin es llibres escolars en menorquí¡ (proposta electoral den bauzà11 dins es TIL)…avam com ajuntam lo que ralla un maonés i un ciutadellenc!
Jo som d’escriure es català correcte(encara que m’hi falti)i no amb s’article salat! Que no veuria gens malament que es permetés!
Bauzà15 per favor……no t’hi mesclis!
No m’he aturat a llegir gairebé cap comentari, de manera que segurament repetiré.
L’enhorabona més sincera per aquest article! No ja per la crítica a la poca-soltada d’en Toni Soler, sinó per tota l’argumentació i defensa de la llengua que compartim, tot i que jo parlo català central. A vegades, molt sovint, m’avergonyeixo d’aquest centralisme tan caspós, tant com ho és el centralisme espanyol o qualsevol altre centralisme. Quan som alliçonadors, quan creiem que tenim certs monopolis, quan mirem per sobre de l’espatlla a la resta de persones de fora del Principat. Sento vergonya aliena i pròpia quan reconec totes aquestes coses en persones que s’afanyen a parlar de llibertat, igualtat, etc, que només veuen palla en ull aliè… Així que gràcies, gràcies per aquesta lliçó, la bufetada a la cara que ens cal de tant en tant al Principat, com quan sou exemple tantes i tantes vegades des de la resta de territoris.
Una abraçada!
Reblogged this on Bloc de l'Antoni Casals i Pascual and commented:
Una bona reflexió davant una bona anada d’olla. No és només un problema d’accents. És una qüestió de respecte a nosaltres mateixos.
Senyor Corbera,
Moltes gràcies pel seu article. Excel·lent!
“Dir que l’anglès ha tengut èxit perquè no té accents escrits és, si més no, un petit insult a tota aquesta gent.” Amb això i tota la resta, totalment d’acord. Moltes gràcies per l’article!
Amadeu Corbera, no us coneixia. Des de Sabadell us dic que m’ha agradat molt el vostre article. El subscric totalment. En Toni Soler m’ha decebut per l’estupidesa de la proposta i la superficialitat de l’argumentació. Certament, l’ortografia de l’anglès (i del francès) és complexa i malgrat això bé que s’han imposat internacionalment. La salut sociolingüística d’una llengua no depèn dels accents, ni de l’ortografia. Sembla mentida que una persona culta com en Toni Soler no ho sàpiga!
Hola Sever, completament d’acord amb l’article del sr Corbera i amb el teu i amb la majoria de comentaris. L’únic que dubto és que en Toni Solé sigui una persona culta, és superficial i de cultureta.
Des de Barcelona, insisteixo, Barcelona us he llegit i he de dir-vos que hi estic completament d’acord. Espero que tingueu el ressò que us mereixeu. Salut i endavant!
Enhorabona, Jaume!
Compartesc aquest article teu al 100%.
Branca als renegats, gonelles i blavers! Especialment als gonelles de Barcelona, que són els més perillosos: aquests, a diferència de la mitja dotzena de Palma i de les dues dotzenes de València, són una munió i tenen molt de poder mediàtic.
No és en Jaume, qui ha escrit aquest article, és n’Amadeu. Jo només l’he escampat tant com he pogut. Jordi, t’hi has de fixar un poc més!
Tens raó, Jaume. Disculpau-me tots dos. Em cal mirar més prim. En tornar-hi ho procuraré.
Des de Barcelona, no us mereixem. Esteu lluitant cada dia per una llengua que és de tots i nosaltres, des d’aquí, mirant-nos el melic. Si encara existim és gràcies a vosaltres.
Fantàstic!!!! la gent quan es fa mediática perd lo nord
Gràcies per l’article. Ha estat un plaer llegir-lo i comprovar pels comentaris encara que hi ha molta gent que té les coses clares. Llegir artcles com els del Toni Soler et fa adonar que per desgràcia el que compta no és la vàlua ni el rigor, sinó la banalitat i la superficialitat. Avui en dia no ets res si no ets un mediàtic. Jo aspiro a un país culte, exigent i rigorós. Optar per la cosa fàcil, per allò que no requereix cap esforç és un verí que fa temps que s’ha anat inoculant dins la nostra societat i també a l’escola i al món educatiu, i ara en comencem a veure els estralls.
Torno a penjar el comentari perquè veig que hi ha alguns errors.
Gràcies per l’article. Ha estat un plaer llegir-lo i comprovar, pels comentaris, que encara hi ha molta gent que té les coses clares. Llegir articles com els del Toni Soler et fa adonar que per desgràcia el que compta no és la vàlua ni el rigor, sinó la banalitat i la superficialitat. Avui en dia no ets res si no ets un mediàtic. Jo aspiro a un país culte, exigent i rigorós. Optar per la cosa fàcil, per allò que no requereix cap esforç és un verí que fa temps que s’ha anat inoculant dins la nostra societat i també a l’escola i al món educatiu, i ara en comencem a veure els estralls.
Gràcies per l’article.
I qui és, per cert, “un dels primers barcelonins a predicar el català ‘light'” i que ara és “el gonella en cap de Mallorca”?
Xavier Pericay, gonella en cap i cap de llista de Ciudadanos a Mallorca.
Com a poble aixarnegat que és Catalunya i arreu l’Afrany, tots els (pocs) debats lingüístics que es donen a publicitat els motiva i els mena el Xarnec. No es debat, tocant a l’ortografia, com enlyestir la feina desispanitzadora, i doncs arpitanista, encetada per les primeres generacions de la Renaixença. Hi ha pendents, quant a l’ortografia estricta, la grafia de la ela palatal (ly, en mots que totom palatitza: ‘buly’; lý, en uns altres mots que per raons etimològiques i diatòpiques n’hi ha que ioditzen: ‘vulý’) i la conseqüent normalització de la grafia de la ela geminada (ll). També hi ha pendent l’abolició de la hac etimològica, igual que ja es va fer en aquely segle amb les hac final o dierètica, i l’obligat establiment de la hac diacrítica: ha he (formes conjugades del verb auxiliar ‘ver’), ho hi (pronoms febles); i alguna convenció marginal més: el nom de la lyetra hac; la hac com a símbol d’idrogen en química, per exemple, i totes altres convencions simbòliques i sigles, i com a recurs gràfic en estrangerismes i transliteracions. i encara hi ha certament per fer de cap i de nou el sistema d’accentuació gràfica que, com l’occità i el gascó, doni notícia no tan sols de la tonicitat de la síllaba, ans del timbre de la vocal tònica.
En Toni Soler és un xaneguista dels qui, molt onestament, sense enganyar ningú, ja li va bé el status-quo d’una diglòssia xarnec-xava, on el parlar pla és inconcebible i d’inintelligibilitat irreversible; i els parlars erders són sistemàticament ultratjats, impunement, consciència ben neta. Qualsevol publicitat que el tingui a ely com a principi dialèctic no es mourà pas de la cleda xarnega, per més lyarg que es lyiguin els patriotes o ecolingüistes a l’estaca.
Article molt escaient per contrarestar la proposta de català descafeïnat. I lo millor és l’argumentari exposat. Crec que tampoc és el momento més idoni per endagar revisions d’aquesta mena encarades per persones no filòlogues comen Toni Soler. Calia una argumentada contrarèplica i ha arribat de les Illes. Molt benvinguda!
No he llegit l’article d’en Soler, però amb els comentaris que ha provocat crec que me’n faig una idea bastant aproximada, i no m’hagués cregut que aquest famós periodista fos tan curtet o tan frívol. Tant de bo que l’anglès tingués un bon sistema d’accentuació com té el català! Ens n’estalviaria de feina i maldecaps als qui aprenem l’idioma! Està clar que l’expansió mundial de l’anglès no és deguda a la seva perfecció com a llengua, sinó a motius de poder polític. El català, sense anar més enfora, seria molt més útil com a llengua universal que l’anglès:més fàcil d’aprendre, la nostra, amb tots els seus accents i vocals neutres, que una llengua amb la caòtica ortografia de l’anglès, divulgada per tot el món pel poder militar, econòmic i polític dels països que la tenen com a llengua nacional.
Joan Miquel
Després de llegir el teu article i l’allau de comentaris, seré telegràfic: Després de llegir-te vaig a fer un glopet de ‘Tullamore’ per acabar de deixar-me encara més, bon gust de boca. I tu ja m’entens.
Fantàstic ariticle. Molt ben escrit i ben argumentat. Sóc filòloga i visc a Barcelona.
Una molt bona resposta.
Jo si soc filòleg, de filologia llatina, la mare de totes les llenngües romàniques, i alumne d’en Miquel Dolç, nascut a Santa Maria del Camí a Mallorca, i estic completament d’acord amb l’article.