Sobrevivim.
I així que des d’avui, un pic al mes, el Diari de Balears em publicarà un articlet. He tengut sort… i a més d’escriure per aquí, ara també ho faré per allà: un poc per tot. Fa sis anys que vaig obrir el blog, primer en un altre servidor, després aquí on és ara, i un no sap el gust que dóna això d’escriure -i ser llegit!, poc o molt- fins que no s’hi posa.
Això, idò: que me pagaran per escriure. Però per com m’ho pas de bé escrivint, no m’ho pot pagar ningú.
El primer articlet és aquest:
Qui no s’ha mirat mai al mirall, un dematí amb una mala ressaca , i en veure’s, s’ha sentit decebut amb ell mateix? Qui, qualque vegada, no s’ha despertat després d’una nit massa llarga, i ha mirat el seu llit amb l’esperança de que no hagués dormit tot sol -i la decepció de comprovar que sí, que havia dormit tot sol)?
D’un poc de tot això va aquesta historieta, Vidres per tot. D’un mal dematí, una mala ressaca, i la voluntat d’un mateix per saber com ha arribat a aquella situació, que sempre és complicada i més si el cap te retrona.
Fa un temps que la gent, amics meus, m’animen a que escrigui qualque cosa; qualque cosa… Idò aquesta n’és la primera prova, un conte curtet. Confïi que agradi tant com, de moment, ha agradat a les persones que ja l’han llegit -i crec que els ha agradat més que no a jo-.
Bon Sant Jordi!
Notes i apunts 