Gökçeada

Gökçeada abans era Imbros, però ara ja no ho és més. Remota i salvatge, una mica oblidada també, és el destí perfecte per qui cerca perdre’s i sentir-se més explorador que turista en un dels pocs indrets del Mediterrani -l’únic?- on encara les platges són verges i buides i els hotels no hi existeixen. La … More Gökçeada

La primera jugueta

La meva padrina sempre ho va recordar, m’ho va explicar moltes de vegades: sa primera pepa que vaig tenir la meva regalar n’Asanya. Ella, cosidora de ben joveneta, com tants de nins mallorquins víctimes de l’època, no tengué mai gaire temps per jugar: no tenia ni juguetes. Per això sempre va tenir ben present qui … More La primera jugueta

Units per sempre

Deu ser que la revolució àrab ho ha tapat -deu ser això-, però els mitjans espanyols no han fet gaire cas, aquests dies passats, a la visita de la tercera autoritat de l’estat, això és, el president del Congrés espanyol, i uns quants col·legues seus -en Duran i Lleida-, al dictador de Guinea Equatorial: dictador? … More Units per sempre

Catalana i universal

Em comentava el meu oncle ahir mateix, xerrant d’això, que un país creix en la seva cultura, que dit d’una altra manera, és semblant -salvant les distàncies- a allò que Emili Darder tenia per consigna: “només la cultura pot fer homes lliures”. La cultura, la música, l’art en general, rega la vitalitat d’un poble, i … More Catalana i universal

Una història d’amor

Són sempre polides les històries d’amor, si són sinceres i senzilles, si no són pretensioses ni massa complicades: a mi m’agraden. La dels meus repadrins n’és una d’elles, com tantes, supòs, que n’hi ha a cada família. El meu repadrí Llorenç era un binissalemer un poc ‘pinta’: espavilat, feiner, però jugador i no poc bevedor, … More Una història d’amor

“Non da Jon”

Les parets del País Basc demanaven “Non da Jon?”, on és en Jon?, però ningú sabia on era. Per això mateix, perquè ningú ho sabia, se sabia què li havia passat a en Jon Anza, però imagín que la família devia conservar la darrera esperança, la que mai es perd. Ni val la pena, quasi, … More “Non da Jon”

Sobre l’IEB, els cremats i els bàmbols

Certa polèmica ha duit la reducció de l’Institut d’Estudis Baleàrics d’organisme autònom a oficina del Govern amb nom propi: que si així s’enfonsa la indústria cultural, que si l’IEB servia per projectar la cultura “balear”, que si és una pena, etc. Home: pels que hi treballaven, a l’IEB, i ara cerquen feina, sí que és una … More Sobre l’IEB, els cremats i els bàmbols