Una de l’oest

De tots els personatges repugnants de l’spaguetti western sudista d’en Tarantino, el que fa més oi és el negre Stephen, el criat. Ignorant, babós, llepat i, per ser negre, és el més racista de tots, el més cruel, el més diligent i estricte per complir les regles supremacistes de la casa on viu. I tanmateix, per molt que faci, només és un criat, negre com els altres negres, africà com els altres africans, al qual li deixen fumar puros i beure licor, però que ha de servir la taula i acotar el cap quan l’amo ho mana. Calvin Candy, el seu amo, és en canvi un jove d’una quarentena, reclenxinat i repentinat, amb un aire entre amanerat i refinat, racista fins al moll de l’os, d’un sadisme infinit i que gaudeix veient patir de mal els seus esclaus. El jove amo educat i benvestit i el vell esclau traïdor i llepa-culs, quina parella més repulsiva. Tanta de sort que el cinema és ficció.

Sereu pols en la història

Hans Frank ser el Governador General del Govern General de Polònia des de 1939 fins a principis de 1945. El Govern General va ser el nom donat a les províncies poloneses ocupades per Alemanya però no directament annexionades a l’administració del Reich. En això, Hans Frank va ser un fidelíssim servent del Führer, més fanàtic potser que el propi Himmler. La seva feina de Governador General consistia en germanitzar els territoris polonesos ocupats i a administrar la “solució final” al “problema jueu” que s’havia creat als guetos de Polònia després que tots els jueus d’Europa hi fossin deportats a mesura que el Reich acumulava invasions.

D’entrada, Hans Frank va obligar a canviar tots els topònims del Govern General: Cracòvia va esdevenir Krakau; Varsòvia, Warschau; Zamosc va passar a ser Zamosch, Maó es va canviar per Mahón i Oswiecim es va convertir en Auschwitz. Frank també va prohibir l’ensenyament en polonès i yiddish: només als primers cursos era permès l’escola en polonès, però a partir del tercer curs, l’escolarització en alemany aniria en augment. D’entrada, es deia, es procurava que els infants sortissin de l’escola amb el domini de les dues llengües, però la intenció era, i així ho proclamava el Governador General en els seus escrits i parlaments, la germanització total de Polònia en dues o tres generacions. L’objectiu final de tot el procés havia de ser l’extermini absolut del poble polonès.