Gràcies a tothom per l’ajuda, el suport i els ànims d’aquests dies. Han estat tantes les emocions, els fets i les sensacions pel record, que guardaré per sempre.
M’he trobat amb la necessitat d’explicar-ho, però en un format més llarg que el que permet aquest blog; esper que bo vos cansi de llegir-ho.
Gràcies, una vegada més, i ànims a tots els companys que en aquest precís moment estan sent interrogats i detenguts per la policia espanyola: la repressió s’ha desfermat, ens criminalitzen per ser mallorquins. Ara ja, més que mai, guanyar és una necessitat.
Idò sí: ahir érem jutjats, na Yanhire, en Christian, en Dídac i jo mateix, pels fets del Principal del gener passat. La cosa ja no hauria d’haver arribat mai a judici, però quatre policies espavilats i molt possiblement qualque cap del PP municipal sí que ho volia; “se van a enterar“, devien pensar, “estos polacos“. “Mos pagaran ses vacances”, se degueren imaginar els quatre policies espavilats.
Ens acusaven de desordre públic, resistència a l’autoritat amb “bastante resistencia física” i tot això, agravat amb una suposada lesió (?) i la seva baixa corresponent, de 15 dies (!!!), a un peu d’un dels policies, un professional de la seguretat, gros i fort, que -supòs- entrena periòdicament precisament per actuar en casos com el nostre: idò va i se lesiona. I jo no. L’informe de la lesió, fet a les urgències de la Clínica Juaneda, és de 4 dies després dels fets.
Ens havien citat a les 11 del dematí: no podem deixar de donar les gràcies a tothom que va venir a la porta de Via Alemanya i als que ens feren companyia fins i tot dins la sala. A les 11 estàvem citats, i fins a les 12:30 no entràrem, i gràcies als policies espavilats i a qui fos que ho mogués des de Cort, perdérem el dematí pels passadissos del jutjat, puta manera de perdre el temps; ells no, perquè crec que cobren per testificar com si fossin hores extres. Enhorabona per ells.
Notes i apunts 