30 anys i una revolució tranquil·la

Mon pare va imaginar la llibreria abans que imaginar-me a jo. Abans que imaginar-se a ell en el futur, abans d’imaginar-se casat, amb fills, amb un ca i un grapat de moixos. Abans d’imaginar-se treballant a la UIB o a qualsevol altra banda, vivint a Bunyola o a un altre lloc: va imaginar-se Quart Creixent abans que qualsevol cosa.

Poques coses deuen ser més perilloses que un llibre. Ho saben tots els règims feixistes; ho saben José Ramón Bauzá i María Salom, també. Per això enguany no hi ha Setmana del Llibre en Català: perquè és en català, però sobretot, perquè són els llibres els que s’hi mostren. Llibres, cultura, ciència i coneixement: és perillós posar-ho a l’abast de la gent, podrien reflexionar, i pensar, i actuar.

Feia poc que havia tornat de Barcelona l’any 82, mon pare, d’estudiar i d’aprendre, amb el cap ple d’idees, i s’imaginava un país diferent: se l’imaginava culte i lliure, just i net. Se l’imaginava diferent de com és ara, però aleshores -i com ara-, tenia l’esperança de canviar-lo. Calia d’actuar: un país, una societat justa, no es construeix només de somnis i imaginació. Necessita també una infraestructura, uns espais, un punt de partida.

Carod-Rovira a Quart Creixent

Diu l’entrada de la Viquipèdia que la llibreria Quart Creixent ‘[…] ha fet, dins les seves modestes possibilitats, de centre de promoció cultural, amb l’organització de presentacions, de debats, de recitals poètics i musicals, etc. [..]’. Realment, si un mira els noms que formen part de la història de la nostra llibreria -meva només ho és un poquet, molt poquet, però suficient: a mi em basta-, se sorprèn com, dins tan poc espai, i amb tants pocs recursos, hi han passat en Joan Brossa, na Maria Mercè Marçal, en Jaume Vidal Alcover, en Blai Bonet…

Així, de tant en quan, tenim l’ocasió de fer-hi una d’aquestes presentacions ‘sonades’, d’allò que se’n diu ‘tot un esdeveniment’. Demà mateix, per exemple, tendrem l’oportunitat de presentar el darrer llibre d’en Josep-Lluís Carod-Rovira, ‘2014. Que parli el poble català‘. Serà a partir de les 20 h, a la llibreria mateix.

Del llibre se n’ha parlat molt: és possible que el 2014 es faci un referèndum d’aquestes característiques? Què passaria si es guanyava? I si es perdia? O sobretot, em demanava jo, què passa amb la resta de Països Catalans? Totes aquestes preguntes, i algunes més que la gent deu tenir, estan contestades per escrit, però sobretot, serà més interessant si les explica el propi autor.

Demà a les 20 h, a Quart Creixent, presentació de ‘2014. Que parli el poble català‘. A càrrec d’en Damià Pons i d’en Josep-Lluís Carod-Rovira. I xampany i coca per tothom que hi véngui!