Diglòssia núm. 1 Aquests dies he estat fent treball de camp per Menorca, entrevistant molta de gent, de tots els pobles de l’illa. Un home major, sabater jubilat, ens explica coses molt interessants. Ben menorquí, catalanoparlant, els seus llinatges no poden ser tampoc més menorquins, Enrich Pons. Tanmateix, ell el primer el pronuncia amb fonètica castellana: Enritx, Té prop de 80 … More Petites diglòssies menorquines
Gràcies a Núvol, a Vilaweb, a amics i companys, i a tota la gent que l’ha rebotat per les xarxes socials, l’escrit de resposta a la desaccentuació d’en Toni Soler ha tengut més difusió del que mai m’hagués pensat. Com diu el mateix Soler al seu blog, no sé si com a contrarèplica, el seu primer … More Una llengua nacional (resposta a en Toni Soler, 2)
Jo no som filòleg, ni totòleg, i no voldria ficar-me on no em demanen, pero se m’ha acudit fer aquest exercici: mirar de contestar, com a usuari de la llengua, el ja una mica famós escrit del més famós Toni Soler proposant suprimir l’accentuació gràfica del català. Tot ve perquè darrerament s’ha mogut des de Barcelona … More Jo no som filòleg (ni en Toni Soler tampoc)
«A mí lo que me importa es que haya una sanidad pública para todos, que se esté atendiendo en catalán, en euskera, en galego o en castellano para mí es una cuestión secundaria.» Querido primer camarada Pablo. Leí ayer tu entrevista en ese diario tan de la casta que es El País, un periódico que … More ¿De qué lado estarás tú, Pablo Iglesias?
El TIL ha mort. El Titànic del PP, el projecte estrella del Govern -què més ha fet?-, l’obsessió personal del president, s’ha enfonsat al primer viatge, i amb el TIL, tot el govern, tota la legislatura i tot el partit. Més tocat que mai, el PP, amb més majoria que mai, és avui extremadament dèbil, … More Contra el TIL. Contra el trilingüisme
Quin estiu! Jo, d’aquí a on som ara, enfora, no l’he viscut gaire, sinó més aviat una tardor anticipada. Però en Guillem Estarellas també… Quin estiu! Per parts. La mort del jove David Grimaldos. Una desgràcia immensa, que cap disculpa ni cap sentència ni cap dimissió podrà mai arreglar. Desgràcia? Dimissió? Un moment. Per començar, … More Ai, Guillem, quin estiu!
A les Balears, tothom té, poc o molt, un amic o conegut del PP. O en cas contrari, tothom del PP té un amic o conegut d’esquerres o nacionalista. No hi ha més: els pobles són petits, els barris de Palma també, i en general, no hi espai per a tantes realitats paral·leles. I això … More La ideologia de l’odi
Quina pena, quin silenci: quina vergonya. Com ha de ser, viure amagat? Dins un búnker, dins un zulo, dins un ajuntament, dins un forat o dins IB3, q ve a ser tot el mateix. De què s’amaga, en Guillem Estarellas, que és incapaç de donar la cara i les explicacions davant el poble que l’ha votat … More La vergonya dels bastards
De tots els personatges repugnants de l’spaguetti western sudista d’en Tarantino, el que fa més oi és el negre Stephen, el criat. Ignorant, babós, llepat i, per ser negre, és el més racista de tots, el més cruel, el més diligent i estricte per complir les regles supremacistes de la casa on viu. I tanmateix, … More Una de l’oest
M’han contat, més d’una vegada, que ma mare, de petitona, ja s’aixecava de ben dematí, més prest del necessari, per anar a escola. Se veu que li agradava. I això que l’escola era la pública d’es Vivero, educació de qualitat del règim, on la majoria dels nins que hi anaven a caure eren els exclosos … More Les utopies són possibles
