Aquest cap de setmana passat, la universitat de Harvard ha acollit la vintena edició de l’entrega dels premis Ig Nobel -que en anglès sona més o manco com “innoble”, una divertida paròdia dels premis Nobel que guardonen aquells treballs científics que “primer fan riure i després fan pensar”, en paraules dels seus promotors. Entre els premis d’enguany hi ha el d’un mètode per recol·lectar mocs de balena mitjançant un helicòpter per control remot (premi Ig Nobel d’Enginyeria), o el d’un estudi que demostra (sic) que l’asma es pot tractar qualcant en una muntanya russa (premi Ig Nobel de Medicina).
La veritat és que si un s’entretén a llegir la llista de premiats des de l’any 1991, pot riure una bona estona: a un estudi que determinava si era millor ser agredit amb una botella de cervesa buida o una de plena (Ig Nobel de la Pau de 2009); a un altre estudi d’un britànic que demostrava que els mags menjadors de sables patien irritacions del sistema digestiu (Ig Nobel de Medicina de 2007); o anant més enrere, al premi Ig Nobel de Medicina de 1994, compartit, per una banda, per un ex-marine -valent soldat- víctima d’una picada de serp de cascavell que va insistir en que li aplicassin descàrregues eèlctriques connectant-li les pinces de la bateria del cotxe als morros, i per l’altra, per l’equip que el va atendre, autors de l’article “Fracàs del tractament per xoc elèctric en un pacient enverinat per una serp de cascavell“.
Notes i apunts 