Si una cosa han deixat clares les 15 hores de declaració, i la lectura de les converses, del presumpte no delinqüent Matas és que aquest pastís és molt més gros i saborós que els que han sortit fins ara; que aquí no hi ha maquillatge, quatre xavos entre cacics locals, petites trames per mantenir la parcel·la de poder provincial corresponent; això ja ho va inventar en Verga i n’hem tengut tota la vida.
No, què va: el Palma Arena és molt millor. Tot era per robar, només. Ni el poder, interessava: robar, i ja està. Com els sàdics, Matas gaudia torurant els mallorquins amb la seva política si això li produïa plaer, robava pel gust de robar, fent mal, a més; Mallorca ha estat l’escenari d’una immensa snuff movie rodada per Jaume Matas i els seus tramoistes, amb Antonio Alemany com a guionista i pel que sabem, o Matas explica, Pepote Ballester com a productor, pobre pària…
Notes i apunts 