Aquest proper dia 7, les eleccions europees se’ns presenten més importants que mai: perquè Europa cada dia pesa més, és més important, decideix més i més ens condiciona. I perquè més Europa és manco estat, manco Espanya, i evidentement, això només pot ser bo.
Bunyola, Mallorca, hi tendrà aquesta vegada un paper principal, en aquestes eleccions: la bona feina que es fa a nivell local té la recompensa a nivell europeu, i per això n’Andreu és un dels candidats. Per això hem enviat aquesta carta als mitjans locals: perquè, des dels pobles més petits, com el nostre, al major continent, com Europa, volem i defensam el mateix: la llibertat. I això només ho podem fer nosaltres: només ens tenim a nosaltres. Una veu pròpia a Europa. Des de Bunyola al món.
Les eleccions autonòmiques i municipals de 2007 suposaren, per a les nostres illes, l’assoliment d’una fita històrica. La configuració de la gran majoria d’institucions, Parlament, consells i ajuntaments, deixava fora dels governs la pitjor versió de la dreta espanyola que ha conegut aquest país: de la corrupció a gran escala, de la destrucció del territori, dels atacs a la llengua, de la mala gestió i tudadissa de doblers públics.
Però la fita és que, per primera vegada, el nacionalisme d’esquerres que representa Esquerra va assolir representació en aquestes institucions, sent una peça imprescindible per a configurar la majoria progressista que les governa. A Bunyola, tot i la majoria del Partit Popular, Esquerra va treure un resultat excel·lent i un regidor; a Sóller, Entesa per Sóller va aconseguir també un regidor, que forma part de l’equip de govern.
La defensa d’una societat lliure, més justa, de la defensa d’un entorn natural privilegiat, d’una llengua única i amenaçada com ho és la nostra, d’un model econòmic equilibrat, d’una democràcia real i transparent, no són, en el nostre cas, típics eslògans de partit: són conviccions fermes de la gent que hem decidit prendre part en l’acció política dels nostres municipis, assumint fins i tot més responsabilitats si és necessari; perquè no ens tremola ni la mà ni la vista a l’hora de dur la veu i les necessitats de bunyolins i sollerics, dels mallorquins en general, allà on faci falta, sigui dins el nostre ajuntament, al Parlament, a Madrid o a Europa. Perquè si una cosa no ens manca és, precisament, il·lusió.
Europa és, per tant, l’objectiu més llunyà, però alhora més important, que ens toca assolir. Perquè la Unió Europea és cada vegada una entitat més consolidada, i que cada vegada té més pes en les nostres vides: les polítiques d’immigració, comerç, treball, urbanisme i medi ambient, cultura o energia es decideixen allà, a Brussel·les i Estrasburg, al Parlament Europeu.
Alguns partits plantegen les eleccions europees de dia 7 com una espècie de referèndum intern, i posen el seu objectiu no en els interessos dels ciutadans, sinó en el seu propi: per marcar múscul davant l’adversari, és a dir, l’altre partit. Són projectes massa semblants, estancats en ells mateixos, sense ambició. No és el nostres cas, el d’Esquerra i Entesa, i amb el suport del PSM, que s’integren dins la coalició l’Europa dels Pobles, que encapçala Oriol Junqueras. Els partits que representen el canvi i la il·lusió, enfront de l’immobilisme ultra-conservador de la dreta espanyola i la poca consistència del progressisme que pregona l’esquerra oficial espanyola.
La feina feta fins al dia d’avui no pot quedar en no res. Esquerra ha treballat, amb un sol regidor, per fer del poble de Bunyola un model de referència, de progrés, de benestar i de llibertat pels seus ciutadans. Ara assumim amb la mateixa il·lusió i el mateix compromís que fa dos anys, treballar per tot això, des de Brussel·les, i esperam que tornis a confiar amb nosaltres. És per això que n’Andreu Bujosa és també un dels integrants de la candidatura, juntament amb na Cathy Sweeney, en Ramon Quetgles i na Caterina Canyelles, els quatre representants mallorquins de la llista. Perquè només des d’aquí, des de Bunyola i Sóller, des de Mallorca, podrem defensar els interessos dels bunyolins i sollerics, dels mallorquins. I només des de l’experència de la bona feina, la que feim dia a dia als nostres ajuntaments, al Consell o al Parlament, i amb la motxilla de la il·lusió i l’esperança, podrem anar a Brussel·les, Estrasburg, o a qualsevol altra part del món, a mostrar-nos tal com som i volem ser: un país de gent lliure, que es respecta a sí mateix, a la seva llengua, al seu entorn, a la seva cultura. Un país normal, en definitiva, que parli amb veu pròpia a la Unió Europea.
Hi havia genteta, diumenge, per Bunyola. I mira que l’abstenció va ser grossa, de campionat: just un quasi 40% del cens va anar a votar, això és, poc més de 1.800 bunyolins -a les municipals de fa dos anys, per exemple, en votaren 3.100, quasi el doble-. Però tanmateix, la plaça, a mitjan horabaixa, així mateix feia goig, entre els que feien el vermut a Ca s’Espardenyer aprofitant el soleiet que feia, els que tornaven dels dinars de comunions i també s’aturaven a fer el vermut -ahir era dia de comunions-, i els que anaven, aquests sí, a votar, la minoria il·lustrada.
Notes i apunts 