Nadal amb Sibil·la

Avui, notícia!, com ja és habitual des de fa uns anys: es cantarà la Sibil·la! Fa més de set-cents anys que es canta, cada any, aquí a Mallorca. En feim notícia de les coses normals, a aquest punt hem arribat.

L’article d’avui del Diari de Balears -publicat a L’Espira, però- va sobre això. La Sibil·la: un any més, notícia excepcional d’una cosa normal.

Per altra banda, el reportatge, firmat per en Tomàs Vibot, diu, textualment, que “[…] les iniciatives de difusió i estudi per part de l’Administració han estat fins ara veritablement febles […]”. Jo diria, just al contrari, que cap altre fenomen cultural ha estat tan manejat, manipulat, mediatitzat i popularitzat com aquest. El cronista, a més, demana l’elaboració […] d’àudiovisuals tant per a les televisons locals com en format digital. I el que és més important, en diferents idiomes […]. No coneix, se veu -i sorprèn, venint d’un estudiós de la cultura popular-, el DVD La Sibil·la i les Matines a Mallorca, editat l’any 2006 pel Consell de Mallorca, que és un complet estudi àudiovisual, amb material de sobres per a qui s’hi vulgui entretenir -diferents versions, i reportatges sobre tot allò que envolta la representació-, i subtitulació pentalingüe. Bastava teclejar el Google per trobar-lo. No era tan difícil…

Bon Nadal!

Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca

Fa uns mesos, poc abans de Nadal, i just abans que la UNESCO decidís incloure el Cant de la Sibil·la a la llista del Patrimoni de la Humanitat, vaig poder fer una xerrada al Cercle Artístic de Ciutadella sobre la pista de la Sibil·la a l’illa de Menorca. D’aquella conferència, i d’un parell de mesos de recerca més, n’ha sortit publicat ara -tot i que no sigui el temps més sibil·ler de l’any…- un article a la revista Lluc, (n. 877, juliol-setembre de 2011), ‘Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca‘, un rastre que tot i haver estat esborrat pel pas del temps, no és gens dèbil, i ha estat prou divertit, formador i estimulant resseguir-lo.

El penj aquí en la seva versió més completa, ja que un malentès a l’hora de la maquetació va obligar a reduir una mica l’extensió del text -però sense variar ni distorsionar el significat de les conclusions, que crec que s’entenen perfectament.

La numeració entre [claudàtors] és la que apareix a la revista.

Esper que sigui entenedor i de l’interès de qui el llegeixi.

Seguint el rastre de la Sibil·la a Menorca

“El Cant de la Sibil·la, entre Mallorca i Menorca”

Aquest Nadal que ja enyoram ha estat el de la Sibil·la: l’hem viscuda, els mallorquins, no amb normalitat, sinó amb una espècie de “furor”, o eufòria col·lectiva, pel reconeixement de la UNESCO. Per això, he fet algunes xerrades per pobles de Mallorca, organitzades pel Consell de Mallorca i l’Obra Cultural Balear.

Però abans de Nadal, abans de “l’esclat”, vaig poder-ne fer una altra, de conferència, a Ciutadella, al Cercle Artístic, sobre la història de la Sibil·la a Menorca, que també en té, i fins no fa relativament tant… De fet, enguany s’ha tornat a cantar: a Maó, a Fornells i a El Toro. La versió que s’ha cantat a Maó, a més, és d’un text original del s. XVIII; tot plegat, prou interessant.

Vaig tenir l’honor que accedís a fer la presentació la professora Josefina Salord, i que a més, la soprano Maria Camps volgués cantar un fragment d’aquesta Sibil·la menorquina. Un luxe per a un ciutadellenc acabat d’estrenar com som jo.

En tot cas, aquí la deix, sencera, per a qui li interessi i en vulgui saber més, sobre aquesta història de la Sibil·la a Menorca, dividida en quatre parts: 1.1., 1.2., 1.3. i 2 (sobre Menorca).

(Maria Camps interpretant la “versió menorquina” de la Sibil·la).

Cançons de Nadal i músiques que fan mal

Nadal, que ja el tenim aquí, és a la música el que les plujes als bolets: en fa brotar d’allà on no n’esperes. De música, en una societat complexa i diversa com la nostra, n’hi ha arreu i per tot i a tota hora; però per Nadal, tot això s’exagera en un gran fluxe de “nadalitat” sonora: tot sona a Nadal, i per tot ressona. No te’n pots escapar.

El consumisme ha disparat la “Nadalitat” en les darreres dècades, fins a avorrir. Vas pel carrer, i miris on mirirs, tot és nadalenc: un fotimer de gent vestit de Papá Noel a les portes dels grans magatzems, els carrers adornats, els mostradors engalanats, i música:molta de música, la que retrona, i molt sovint és la mateixa, des dels interiors dels centres comercials.

Fins aquí, tot normal. Però a Ciutadella han tengut encara una idea millor, i no és nova d’enguany; passa que jo no ho havia vist mai. A falta de grans magatzems que facin sonar nadales, ho fa l’ajuntament, amb la instal·lació d’uns altaveus per les cantonades dels carrerons del centre històric de la ciutat, petit, senzill, però d’una bellesa molt fina; que repeteixen, quan enfosqueix -i ara ja fa fosca de prest-, la mateixa nadala, cantada pel mateix cor de nins que la canten sempre a qualsevol Corteinglés de qualsevol part de la Península Ibèrica.