La notícia que els hospitals General i Joan March no tancaran és potser la millor que hem tengut en aquesta illa en el darrer lustre. La millor, segur, pels centenars de treballadors i les seves famílies, pels milers de pacients i per tots els usuaris de la sanitat pública a Mallorca (centenars de milers!); és la millor pel que suposa: el manteniment d’un servei públic i de qualitat, construit amb l’experiència i l’esforç d’anys de molta de gent que intenta, dia a dia, superar-se i superar les dificultats i la duresa d’un treball tan poc agraït de vegades, i tan agradós d’altres, com és conviure amb malalts, curar-los, cuidar-los, evitar-los sofriment i que, irremeiablement, arribin al seu traspàs de la millor i menys dolorosa manera possible, per a ells i pels seus estimats. No ha de ser fàcil, però sé de manera directa que la gent de Caubet fa possible que el procés cap a la mort, quan ja no queda més remei, allà sigui serè, tranquil, estalviant tant com és possible el dolor i el patiment a qui ho pateix i qui ho observa impotent. Només per aquesta feina, valia la pena que conservàssim els dos centres: perquè el dolor de la gent no pot ser mai una qüestió monetària, una xifra en un paper o en la boca d’en Rafael Bosch.
Tag Archives: Bauzá
Que tot Mallorca ho sàpiga
Tot Mallorca sap que la primera mesura del batle de Bunyola, Jaume Isern, en (re)prendre possessió del càrrec va ser pujar-se el sou un 300% per ell i un altre tant pel seu palmanyolero amic Ildefonso; des d’aquell dia, n’Ildefonso en qüestió no ha tornat per l’ajuntament, ara ja, ni va als plens, però cobra.
Bé, per això sí que va sortir a la premsa, va tenir el seu minut de glòria mediàtica, va ser famós, tothom en va parlar, a Bunyola i fora de Bunyola. Tot Mallorca va saber de l’existència d’aquest batle, del nostre batle.
Tenim un batle per això, idò: per cobrar, i cobrar molt. Tenim un ajuntament per això, idò també: per pagar-li, a ell, i ara també, a través d’ORA; a ell, i a un caramull de deutors que reclamen fins a 3 milions d’euros, tot Mallorca ho sap.
El que ningú no sap és què pensa el batle-que-tot-ho-cobra, i el PP local, sobre el tancament de l’hospital Joan March, el de Caubet, el de Bunyola, que dóna feina a més de 100 famílies bunyolines. No deu cobrar per pensar, o si pensa, no ho diu, i si ho diu, tampoc fa res al respecte. Potser no cobra suficient, potser necessita qualque incentiu extra per millorar el seu rendiment en aquest aspecte.
Crònica dels “Ciutat de Palma”
En Dídac, na Yanhire i jo arribam a devers les 19:30 a la porta del Teatre Principal, a esperar que arribàs en Christian. D’entrada, ens va sorprendre l’arsenal policial desplegat pels voltants: 6 furgons, entre nacionals i locals, aparcats davant el Gran Hotel, i policies vigilant des de la Plaça Major fins a la plaça de les Tortugues, tots els accessos i carrers que duien al teatre. Un èxercit, vaja. Mai havia vist cosa semblant per un acte cultural: no ens queixarem, la cultura, amb el PP, està ben protegida…
Vàrem recollir les quatre entrades, dues a nom meu i dues a nom de na Yanhire, que havíem reservat el dia abans per telèfon, sense cap problema, a taquilla, com tothom; i encara ens en varen donar una altra! Vàrem entrar sense problemes i ens vàrem seure sense problemes als llocs de les llotges 8 i 10 del tercer pis, a la dreta de l’escenari. Això sí, en pujar l’escala, un goril·la amb pinganillo i corbata que estava dret devora l’entrada ens va pegar una ullada reveladora del que vendria després. Però al moment, res.
El cas és que ens varen calar. Que tampoc era difícil: quatre joves mallorquins vestits més o manco bé, enrevoltats de velles empirifollades xerrant castellà, la plana major del PP, les seves dones estirades i qualque pijo de NNGG extraviat. Ja asseguts, vèiem com des de l’altra banda del teatre, al quart pis, un policia no ens treia l’ull de damunt. Aquest mateix, al cap d’una estona va venir a seure’s ben devora nosaltres, a la llotja de devora. “No tendrem temps ni de baixar”, vaig pensar jo, “aquest ja mos ha ben aplegat”.
L’acte va començar i va ser infumable. Bilingüe. Mal presentat, avorrit, dolent, llastimós, i trist, fred, postís: mal final per uns premis que havien tengut cert encant anteriorment. El teatre, mig buit: cadires sense ocupar al pati de butaques, poca gent al segons pis, manco al tercer i encara manco al quart. La gent era a Can Alcover.
Nosaltres havíem entrat la pancarta dins la bossa de na Yanhire, i vàrem aprofitar un moment de fosc per posar-me-la davall l’abric. La idea inicial era més simple del que va passar després: ella, en Christian i jo havíem de baixar fins la platea quan xerràs el batle, pujar a l’escenari, desplegar la pancarta i partir, i en Dídac havia de fer les fotos per enviar després a la premsa. Comptàvem amb que el factor sorpresa jugaria a favor nostre, que no tendrien temps per reaccionar, i que, com a molt, ens traurien del teatre, identificarien, etc. Ja teníem el comunicat fet, a punt per enviar, a Contrainfo.cat. No comptàvem que un èxercit sencer vigilaria el teatre per defora i per dedins com si fos el búnker de Hitler, i que davant l’escenari, una legió de Pepes ens esperarien amb la bota a punt. I que un d’aquests s’asseuria devora nosaltres.
Codolada des president
Perdonau s’atreviment
de sa primera vegada,
que faci una codolada
sobre es nostre president.
Sa mare era forastera
i son pare un militar,
i a ell li agrada entrar
per sa porta de darrera
perquè és discret de raó
i que tot quan fa ho amaga
manco sa seva obsessió
amb sa llengo catalana.
Mirau si discret ho és
que en fer-li una pregunta
a n’es Parlament, s’assusta
i mai sap contestar res.
Només té clara una cosa
sa que el té més preocupat
ja que sempre ho ha trobat
que es català és una nosa.
Que si no hi ha feina enlloc
que sa gent no té doblers,
ell ja en té a fotimers,
tot això li importa poc.
Un pis nou, que era seu,
no tenia es permisos:
els va fer arregladissos
es seu bon amic Mateu.
Sempre fa el que ha de fer
perquè va dir que ho faria
per això està tot lo dia
fent-ho, i si no, també.
Talment com si a un mul
el tractassin a potades
ell se pensa mil putades
per donar-mos tots pes …
Però sa gent ha dit basta
és hora de reaccionar
ja no podem aguantar
un govern d’aquesta casta.
Ara que és temps de matanaces
haurem de ser matancers:
de tots aquests forasters
n’haurem de fer sobrassades.
Ja no tenim paciència
ja no hi estam disposats
a sofrir sa penitència
d’aguantar més desbarats.
T’ho dic amb educació
t’ho dic, Bauzá, a la cara,
que de porc i de senyor
se n’ha de venir de casta.
I tu just ets apotecari
amb un títol de Madrid
que te’l donaren a dit
per ton pare es mercenari.
Mallorquins i mallorquines
no vos deixeu enganar,
enviem ja a filar
es venedor d’aspirines.
Mallorca no deixarà
que un malanat com tu
un fantasma, un noningú,
mos prohibeixi es català.
Perquè som gent amb orgull
i tenim sa lliçó apresa:
defensarem amb fermesa
sa llengo d’en Ramon Llull.
Perquè som gent de la terra
perquè som nascuts aquí
tot es poble mallorquí
està ja en peu de guerra.
Sant Antoni de Viana,
Sant Antoni gloriós
arruixau aquests senyors
i es qui de Madrid els mana.
Ja no volem pus infantes
ni cunyats poca-vergonyes:
tallarem tantes corones
com paparres aferrades.
Que pareix que ho fan aposta
d’enriure-se’n de sa gent,
fins i tot es president
mos vol fer estranys a ca nostra!
I tanmateix no podrà
tanmateix no ho podrà fer;
si dins es mateix PP
hi ha qui no ho consentirà!
Mallorquins s’hora ha arribat
que facem força comuna
i anem tots a la una
per sobreviure es combat.
I aquí acaba sa cançó
i aquí acaba sa glosa
perdonau qualsevol cosa
o si hi trobau qualque error.
Arruix a tal president,
que no mos vol deixar viure
Que Visca Mallorca Lliure,
i visca sa seva gent!
El Parc Temàtic
La trama que ha destapat el GOB sobre el parc temàtic de Campos podria arribar a ser d’allò més sucosa; té tots els ingredients per ser-ho. La merda, com el sabó d’Arquímedes, tendeix a surar, i encara que ja sabíem que aquesta història pudia en vida abans i tot que es començàs a escriure, l’impuls pel que pot sortir rebotada tanta de porqueria amagada darrera tot això té el perill de rompre un ull, la cara, o el govern al senyor Bauzá. O tot junt. Alerta.
Promet el serial. En Bauzá pactava requalificacions urbanístiques amb uns inversos danesos abans de les eleccions; posem per cas, que ja ha passat altres vegades: existiria la temptació que qualcú volgués donar, o rebre, qualque tipus de recompensa -la gratitud- per aconseguir tirar endavant el projecte?
Coses curioses sobre el tema. Un tal Pedersen feia negocis estranys a Calvià amb el batle Delgado fa uns anys; el tal Pedersen, a més, estava en recerca i captura per unes estafes per internet al Regne Unit. El tal Pedersen, a més, comparteix llinatge amb Michael Pedersen, conseller delegat de TPG, l’empresa danesa que fa anys que arrossega aquest projecte per ajuntaments del PP: primer Inca, després Calvià, ara Campos. Aquí s’explica molt bé: http://calvia.balearweb.net/post/20598
Necessitarem organització
Vaig passar la mitja nit electoral a la seu del PSM de Menorca: com que no podia de nirvis, vaig pensar que allà, entre gent de la causa (no entrarem ara en matisos) la passaria una mica més tranquil -com a mínim, consolant-nos els uns als altres-. Quan me’n vaig anar cap a casa, el PSMe tenia 5 regidors a Ciutadella, 2 diputats al Parlament i 2 consellers electes, i fins ahir no vaig saber que havien quedat amb un electe manco a cada banda, això sí, amb més vots que mai. No són, vist així, uns mals resultats pel PSMe, si només es miren números, però al detall, són una mica més inquietants: l’opció nacionalista d’esquerres de Menorca ha fracassat a Maó, on ha quedat defora, i ha baixat a es Castell, Sant Lluís, Mercadal i Ferreries (encara que aquí ja se preveia), i ha estat per la molt bona feina de l’equip municipal de Ciutadella que s’han aconseguit arrossegar suficients vots perquè, en conjunt, el PSMe hagi batut el seu rècord.
Passat el tsunami, la calma: un PSOE enfonsat, decapitat a totes les illes, sense referents ni líders nous i bons a curt o mitjà termini, sense rumb ni timó; i la coalició del PSM que, a Mallorca, ha aguantat bastant bé l’envestida, i tot i que ha perdut uns pocs vots, conserva diputats i empenta, i fins i tot, millora molt els resultats a Palma: estam d’enhorabona. Certament, ara, existeix una referència clara, i sobretot, una oportunitat d’or per menjar terreny a l’esquerra espanyola, i fins i tot, somiar amb el diputat a Madrid; treure’l seria, d’aquí a manco d’un any, un cop d’efecte a tots els nivells: una fita història que permetria, per primera vegada, explicitar que el conflicte polític amb Espanya també existeix a les nostres illes, i que, internament, en Bauzá trobarà una resistència ben organitzada, forta i preparada per plantar-li cara als seus plans genocides. Seria, en general, una injecció de moral immensa.
La violència d’estat surt barata
Si fos jo, o n’Ivan Cortés, o qualsevol altre, qui fotés una hòstia sonada i sonora a un guàrdia civil, ens cauria, segurament, la llei antiterrorista i tretze dies d’incomunicació; al revés, al civil només li posen 1.200 € de multa. Així tracta la llei espanyola als seus policies, com els porcs aquells de la Revolta dels animals: tots els animals són iguals, però els porcs, com els guàrdies civils, són més iguals que els altres.
Bauzá aguanta sa coca
El projecte ha culminat, i la Sibil·la ja és a la llista del patrimoni immaterial de la UNESCO. Els talaiots s’esbuquen, els vestigis medievals es fan malbé, els museus de Mallorca fan pena si no vergonya, les biblioteques tenen greus deficiències, els arxius, abandonats -com el del Regne de Mallorca, simplement tancat-; seguim sense filmoteca, per no parlar de l’estat de la música, i no hi ha un patró de polítiques culturals gens clar: però la Sibil·la és Patrimoni de la Humanitat! Així es consolida el rentat de cara nacionalista més important dels darrers anys, a l’espera del rentat de cara ecologista que suposarà, en cas que s’aprovi, la proclamació de la Serra de Tramuntana… Venda de fum o presa de pèl, com es vulgui.
Notes i apunts 