Ai, Guillem, quin estiu!

Quin estiu! Jo, d’aquí a on som ara, enfora, no l’he viscut gaire, sinó més aviat una tardor anticipada. Però en Guillem Estarellas també… Quin estiu!

Per parts. La mort del jove David Grimaldos. Una desgràcia immensa, que cap disculpa ni cap sentència ni cap dimissió podrà mai arreglar. Desgràcia? Dimissió? Un moment. Per començar, el batle, Jaume Isern, alt càrrec de la Conselleria d’Educació, germà del Director General de Planificació de la Conselleria d’Educació Bartolomé Isern; el batle, dèiem, està imputat per la mort d’aquest jove, com a responsable darrer del manteniment dels fanals del poble. Aquest mateix estiu, el batle de Ciutadella ja va dimitir per un fet semblant, i en el qual hi tenia molta manco responsabilitat que la que té en Jaume Isern amb això. I tanmateix, tothom a Bunyola sap que el batle en realitat no comanda, només figura, que qui de veres ho fa és en Guillem Estarellas, que és el tinent de batle: ara li tocarà menjar-se la merda d’una gestió que ell, en Jaume, només signa, però de la qual no n’ha tengut mai la responsabilitat.

I de merda, precisament, va la cosa; qui passegi per Bunyola en podrà veure, i molta, de merda: penjada a les parets, als portals, en terra, etc. La gestió dels fems des que governa en Guillem Estarellas és penosa, lamentable, oiosa: Bunyola seu ser el poble més brut del Patrimonis de la Humanitat de la UNESCO, una meravella mundial, en definitiva, d’inoperància, deixadesa i mala administració. Si no són capaços ni de torcar la caca, com han de saber res de fanals? La seva incapacitat mundialment reconeguda seria anecdòtica si no fos perquè ara hi ha un mort damunt la taula, la vida d’un jove estroncada per la suma de incompetència, mala fe i xuleria de l’equip que dirigeix n’Estarellas. Però dimitir? Aquí no dimiteix ni Déu.

Seguim. Sant Mateu. Com tot, en la distància i dins el cor ho he seguit i així m’ho han explicat. Les festes de Sant Mateu fa anys que es fan a part de l’ajuntament, que no fa res. Però enguany, escalivats i amb la por al cos -por de què? De matar qualcú més? No les tenen totes d’ells mateixos?-, l’equip d’en Guillem decideix avortar (ara ja espermet avortar) la revetla: a les 12 de la nit a jeure, que demà hi ha missa. La joventut, ni cas, que és el que s’ha de fer davant les idioteses, que ni cas, va continuar la festa pel seu compte. Es demostra que un poble unit i ben organitzat no necessita institucions que els tutelin (que ni per recollir la caca serveixen), i manco si estan controlades des del despotisme més primitiu. L’endemà, a en Guillem i al batle els esperaven al primer festival de bandes de música de Bunyola que es feia a la plaça, i fins i tot es va anunciar que donarien un record a les bandes convidades. Sabeu on eren? Ningú ho sap. Encara els esperen. Quina manera de deixar el poble en ridícul. Quin paperot.

Per acabar. El TIL. Si a un nivell tan reduït i bàsic com l’Ajuntament de Bunyola n’Estarellas i els Isern demostren sobradament la seva incompetència -i perillositat-, extrapolar això a un gran organisme com la Conselleria d’Educació només fa que maximizar els incompetents resultats -i la perillositat-: fa por. El TIL ha naufragat tenint una súper-majoria absoluta i el control total de l’aparell administratiu. Com és possible això? Perquè hi ha posat n’Estarellas i els Iserns per parir-lo en lloc que ho fes qualcú competent: un feixista competent, perquè ens entenguem. En canvi, hi posaren un renegat i dos trepes, incapacitats professionalment per a dur-ho endavant, i encegats d’autoodi i de prepotència per fer punts davant l’amo. I davant ells, d’ase bram i de cops, la Consellera.

El TIL ja està, fracassat, mort, acabat i enterrat, i tot el que véngui a partir d’ara torna a ser la mateixa suma d’incompetència, xuleria i mala fe que va provocar l’accident del fanal o que té Bunyola ple de merda, però amplificada per milers. A l’empresa privada, quan el mateix executiu s’equivoca dues vegades amb la mateixa qüestió, el foten al carrer, o si té una mica de dignitat professional, parteix amb la coa entre les cames. En aquest cas això no passarà, perquè la dignitat fa temps que es va esvair i perquè els porcs, com els traïdors, vull dir, els traïdors igual que els porcs, passen gust d’inflar-se a menjar baldament s’omplin de merda.

Ai, Guillemet, quin estiu…! I la tardor que t’espera.

En Bauzá ja ha perdut

La notícia que els hospitals General i Joan March no tancaran és potser la millor que hem tengut en aquesta illa en el darrer lustre. La millor, segur, pels centenars de treballadors i les seves famílies, pels milers de pacients i per tots els usuaris de la sanitat pública a Mallorca (centenars de milers!); és la millor pel que suposa: el manteniment d’un servei públic i de qualitat, construit amb l’experiència i l’esforç d’anys de molta de gent  que intenta, dia a dia, superar-se i superar les dificultats i la duresa d’un treball tan poc  agraït de vegades, i tan agradós d’altres, com és conviure amb malalts, curar-los, cuidar-los, evitar-los sofriment i que, irremeiablement, arribin al seu traspàs de la millor i menys dolorosa manera possible, per a ells i pels seus estimats. No ha de ser fàcil, però sé de manera directa que la gent de Caubet fa possible que el procés cap a la mort, quan ja no queda més remei, allà sigui serè, tranquil, estalviant tant com és possible el dolor i el patiment a qui ho pateix i qui ho observa impotent. Només per aquesta feina, valia la pena que conservàssim els dos centres: perquè el dolor de la gent no pot ser mai una qüestió monetària, una xifra en un paper o en la boca d’en Rafael Bosch.

Passarem comptes

Ma mare ha duit nervis fins ahir -i segur que les altres mares també-: de si ens podien imputar qualque cosa, si ens podria caure un paquet, si la Guàrdia Civil s’inventaria proves o testimonis per inculpar-nos qualque delicte. Ahir va fer un alè, i me va telefonar per dir-m’ho. Ja està millor, ja està més tranquil·la.

És gràcies, idò, a les mentides de la Guàrdia Civil, que els meus pares i els pares dels meus companys, les nostres famílies, han hagut d’aguantar quatre mesos de nirvis i inquietud; la imatge, que tenen gravada enmig del cervell, com jo l’hi tenc també encara, de veure’ns als seus fills engrillonats i maltractats, a dormir a un calabós de merda com un macarró qualsevol de barri xino. I tot eren mentides. Mentides, com que vàrem cridar “GORA ETA” davant ells i mentre se’ns enduien; mentides com que els insultàvem; mentides, com que en Joan va mossegar un dels agents; mentides, com que incitàvem a la violència contra els guàrdies, quan l’única violència va ser la seva. I tot això, de mica en mica, va quedant aclarit.

Mallorca-Camorra Connection

De moment, l’hospital Joan March no ha tancat. Això no vol dir que poguem dir que estigui salvat, sinó que el Govern ha assumit la seva pròpia incompetència de no saber ni fer una O amb un tassó, per bé o per mal: ni tanca ni deixa de tancar, segueix obert per inèrcia, i la gent que hi fa feina n’hi farà fins que al conseller Mesquida o a qualsevol altre se li girin els cables o canvïi el vent.

Decididament, el PP balear ha posat l’entorn de Bunyola en el punt de mira. Ja no es tracta de tancar l’hospital de Caubet, sinó de contaminar-lo. De fer la vida impossible als treballadors, que potser si es moren, emmalalteixen o s’intoxiquen, voldran deixar la feina; jo la deixaria, segur, abans de respirar euromerda cada dia. D’acabar amb tots els malalts per la via ràpida, que els que hi ha a Caubet hi són per malalties respiratòries o per pal·liatius: i sense malalts per tractar, no hi ha hospital que valgui.

Forma tot part del mateix pla? Jo d’entrada diria que no, però tenint en compte que la Camorra napolitana està darrera del negoci de l’euromerda, res ens hauria d’estranyar. Si ens ho miram, és bona la idea: tancar l’hospital i cobrant… Benefici per tothom i especialment per la màfia napolitana, que a més de la gestió de residus, també està especialitzada amb la gestió de serveis sòcio-sanitaris (llegiu si no el llibre de Saviano, 2007: Gomorra).

Tota aquesta Mallorca-Camorra Connection, a l’estil de Miami vice o The Sopranos semblaria un argument absurd per una pel·lícula dels diumenges o una sèrie de la FOX si no fos perquè a Mallorca, qualsevol parida sembla poder-se fer realitat -i perquè la Camorra està ben instal·lada a Eivissa, que és aquí devora-. Basta veure-li la cara la president. O al vice-president. O al garriguer d’Escorca. O al conseller d’Educació. O a na Carreixeta. Quan era petit, amb els amics, si vèiem qualcú així dèiem que tenia cara de pet. I rèiem; ara, però, no fa gens de gràcia.

I ja se sap: que qui pets envia merda espera.

Total: que és ben hora de fer net.

P.D.: Qualcú sap què en pensa el batle de Bunyola de tot això? Sabeu si ha dit res? Sabeu si fa res? Qualcú sap res d’ell?

Qui és en Guillem Estarellas

A mig estiu, morts de calor, va el PP de Bunyola, marginat com estaven dins el partit, i li fan un director general, ni més ni pus: en Guillem Estarellas, tu!; qui, si no? Diguem que dins la junta local del nostre poble no hi ha gaire per triar, tampoc…

Na Palmero -vaja nom, que ni fet aposta- deu haver estat la Directora General de Planificació i Infraestructures més famosa de la història, diria jo; n’Estarellas no només sabrà mantenir la fama del càrrec, sinó que, no en tenc cap dubte, la millorarà.

Però qui és el nou missus del conseller ploramiques (pobret, eh?, quina pena que fa…)? Pels qui no el coneguin, direm que n’Estarellas és un dels caps més brillants del PP balear. El seu historial polític, així conegut, comença fa uns cinc anys, quan des de Palma l’envien a Bunyola a posar ordre dins una junta local barallada i desballestada. Aleshores ja era el missus d’en Bosch, que al seu torn, tenia -crec- el càrrec que ara ell tendrà. En les eleccions municipals de fa cinc anys, idò, quan s’estrenava, el PP va aconseguir revalidar la majoria simple que ja tenia. El primer que va fer va ser intentar un pacte amb Esquerra Republicana, amb el nostre amic Andreu. Les condicions eren clares, i així ens les va exposar: la regidoria de Cultura, amb total llibertat d’acció, a canvi de suport polític per la resta de barbaritats seves. Evidentment diguérem que no.

Tens una carta d’en Rodríguez?

Si ets jove, mallorquí i amb pocs recursos econòmics, és molt probable que un dia d’aquests rebis una carta d’en Rodríguez -si ets menor d’edat, la rebràs d’en Rafael Bosch-; sí, el mateix: aquell avisava els lladres quan els anaven a detenir, el que ara és investigat per mangarrufes per la policia que ell controla -s’avisarà?-, i que, ho deu fer per vocació, anuncia detencions abans que passin, i sempre l’encerta, mira per on.

Ara, però, en Rodríguez ja no avisa per telèfon: aquest deu ser un privilegi per peperos, delinqüents, etc., exclusivament. Si ets jove i mallorquí, amb pocs recursos econòmics, és probable que se t’adreci per escrit. Jo ja he rebut una carta de les seves, i igual que jo, els meus tres companys de Bunyola, i encara a una altra persona que ni se l’endugueren, però que li passen la factura igualment: se veu que ens volen cobrar la nit passada a les seves instal·lacions, 3.000 € ni més ni manco per un servei, cal dir-ho, de merda. Un menjar de merda, un cutxitril de merda, un tracte de merda, una nit de merda. No els va bastar engrillonar-nos, vexar-nos, humiliar-nos, insultar-nos, que a més els hem de pagar les vacances als molt treballadors guàrdies civils.

Gràcies a tothom

Gràcies a tothom per l’ajuda, el suport i els ànims d’aquests dies. Han estat tantes les emocions, els fets i les sensacions pel record, que guardaré per sempre.

M’he trobat amb la necessitat d’explicar-ho, però en un format més llarg que el que permet aquest blog; esper que bo vos cansi de llegir-ho.

Gràcies, una vegada més, i ànims a tots els companys que en aquest precís moment estan sent interrogats i detenguts per la policia espanyola: la repressió s’ha desfermat, ens criminalitzen per ser mallorquins. Ara ja, més que mai, guanyar és una necessitat.

Guanyarem, no ho dubteu.

Gràcies

Que tot Mallorca ho sàpiga

Tot Mallorca sap que la primera mesura del batle de Bunyola, Jaume Isern, en (re)prendre possessió del càrrec va ser pujar-se el sou un 300% per ell i un altre tant pel seu palmanyolero amic Ildefonso; des d’aquell dia, n’Ildefonso en qüestió no ha tornat per l’ajuntament, ara ja, ni va als plens, però cobra.

Bé, per això sí que va sortir a la premsa, va tenir el seu minut de glòria mediàtica, va ser famós, tothom en va parlar, a Bunyola i fora de Bunyola. Tot Mallorca va saber de l’existència d’aquest batle, del nostre batle.

Tenim un batle per això, idò: per cobrar, i cobrar molt. Tenim un ajuntament per això, idò també: per pagar-li, a ell, i ara també, a través d’ORA; a ell, i a un caramull de deutors que reclamen fins a 3 milions d’euros, tot Mallorca ho sap.

El que ningú no sap és què pensa el batle-que-tot-ho-cobra, i el PP local, sobre el tancament de l’hospital Joan March, el de Caubet, el de Bunyola, que dóna feina a més de 100 famílies bunyolines. No deu cobrar per pensar, o si pensa, no ho diu, i si ho diu, tampoc fa res al respecte. Potser no cobra suficient, potser necessita qualque incentiu extra per millorar el seu rendiment en aquest aspecte.

El Facebook com a exemple

L’Ajuntament de Bunyola, per no quedar enrere, té Facebook, un perfil, amb 691 amics, ara mateix. Fa uns dies en tenia 692, però hem sabut, també via FB, que els administradors del perfil muncipal havien eliminat -o havien ordenat fer-ho-  de les seves amistats el perfil d’Esquerra Oberta Bunyola i censurat tots els comentaris que, des de la coalició, s’havien anat penjant al mur del consistori. Jo entenc que un ajuntament, precisament, hauria de ser “amic” de tothom, com a institució, vull dir: ens pot caure millor o pitjor el batle, o qualsevol regidor; però l’ajuntament no.

EOB, que és l’acord de partits d’esquerres i gent independent, amb 3 regidors, és la segona força del municipi, i representa les il·lusions de més de 642 bunyolins: pràcticament els mateixos que té el perfil virtual del nostre ajuntament. Un 20% de la gent que va votar a les darreres eleccions que, així, es veuen expulsats virtualment del seu propi ajuntament.

I és que a Bunyola, per dir qualque banda on hi governa el PP, l’ajuntament no és de tots, sinó d’uns quants: tots som iguals davant la llei, però, se veu, uns més que els altres. Els que tenen carnet o hi combreguen, per bé o per mal. Entitats que no reben ajudes públiques, per exemple, però veïnats que poden tancar un carrer per fer-hi unes noces, o una comunió; associacions desterrades de qualsevol programació cultural -quan n’hi ha- i d’altres que actuen cada dos mesos. I etc.

La veritat és que, per ser un poble tan petit, el nivell de sectarisme és increïblement alarmant, i la línia que s’està marcant entre “bons” i “dolents” a banda i banda, és realment trista per a tan pocs veïnats que som. I això del Facebook, que d’anècdota passa a ser un exemple. O un símptoma.

Quan el mestre supera l’alumne

Jaume Isern Lladó, del PP i batle de Bunyola, es puja el sou un 400% d’un dia per l’altre, segurament, batent el rècord de polítics desvergonyits que s’aprofiten del càrrec per enriquir-se, no per la quantitat, sí per la magnitud de la proporció. No hem sentit que en Bauzá li hagi dit res ni fet cap comentari al respecte -però tan grossa va la cosa, que en una fita històrica, fins i tot El Mundo ha tret en portada la denúncia d’EOB-. N’Isern fa feina a la presó, de mestre. Ha de ser per força agraït fer feina envoltat d’amics i antics companys: Javier Rodrigo de Santos, Antònia Ordinas, Francisco Gosálbez, etc., gent amb molta més experiència que ell en el camp de la política i del partit, i que segur que entre lliçó i lliçó, tenien temps per comentar, xerrar i explicar-se la vida. Avui, 2.900 € mensuals més tard, podem assegurar, com si diguéssim, que el mestre ha superat l’alumne. I potser per això, hem sabut, fa poqueta estona, que en senyor Jaume Isern abandona, definitvament, el curs. Ara ja ho sap tot.