L’estigma de ser xueta

Una part dels meus avantpassats eren xuetes. Podria dir que jo ho som, també. I això, a Mallorca, fins no fa gaire, per desgràcia era ser pitjor que el dimoni -i sé del cert que encara hi deu haver qualque bossot medieval que ho pensa-: no hi havia pitjor estigma que el tenir ascendència jueva. Tots els mallorquins sabien, i encara molts les saben, pel record, aquelles cançonetes que recitaven tots els llinatges dels xuetons: En Cayetano Aguiló Valls, nascut a Son Forteza de Can Pomar, etc., per tenir-los a tots ben identificats. Misèria. És una trista faceta de la història mallorquina, aquesta, que confirma que el nostre país, tan endarrerit amb Europa amb moltíssimes i moltíssimes coses, estava en consonància en canvi amb la ideologia imperant, i més transversal, al continent, l’anti-semitisme, fins entrat el segle XX, com per tot.