Passarem comptes

Ma mare ha duit nervis fins ahir -i segur que les altres mares també-: de si ens podien imputar qualque cosa, si ens podria caure un paquet, si la Guàrdia Civil s’inventaria proves o testimonis per inculpar-nos qualque delicte. Ahir va fer un alè, i me va telefonar per dir-m’ho. Ja està millor, ja està més tranquil·la.

És gràcies, idò, a les mentides de la Guàrdia Civil, que els meus pares i els pares dels meus companys, les nostres famílies, han hagut d’aguantar quatre mesos de nirvis i inquietud; la imatge, que tenen gravada enmig del cervell, com jo l’hi tenc també encara, de veure’ns als seus fills engrillonats i maltractats, a dormir a un calabós de merda com un macarró qualsevol de barri xino. I tot eren mentides. Mentides, com que vàrem cridar “GORA ETA” davant ells i mentre se’ns enduien; mentides com que els insultàvem; mentides, com que en Joan va mossegar un dels agents; mentides, com que incitàvem a la violència contra els guàrdies, quan l’única violència va ser la seva. I tot això, de mica en mica, va quedant aclarit.

Tens una carta d’en Rodríguez?

Si ets jove, mallorquí i amb pocs recursos econòmics, és molt probable que un dia d’aquests rebis una carta d’en Rodríguez -si ets menor d’edat, la rebràs d’en Rafael Bosch-; sí, el mateix: aquell avisava els lladres quan els anaven a detenir, el que ara és investigat per mangarrufes per la policia que ell controla -s’avisarà?-, i que, ho deu fer per vocació, anuncia detencions abans que passin, i sempre l’encerta, mira per on.

Ara, però, en Rodríguez ja no avisa per telèfon: aquest deu ser un privilegi per peperos, delinqüents, etc., exclusivament. Si ets jove i mallorquí, amb pocs recursos econòmics, és probable que se t’adreci per escrit. Jo ja he rebut una carta de les seves, i igual que jo, els meus tres companys de Bunyola, i encara a una altra persona que ni se l’endugueren, però que li passen la factura igualment: se veu que ens volen cobrar la nit passada a les seves instal·lacions, 3.000 € ni més ni manco per un servei, cal dir-ho, de merda. Un menjar de merda, un cutxitril de merda, un tracte de merda, una nit de merda. No els va bastar engrillonar-nos, vexar-nos, humiliar-nos, insultar-nos, que a més els hem de pagar les vacances als molt treballadors guàrdies civils.