Si fos jo, o n’Ivan Cortés, o qualsevol altre, qui fotés una hòstia sonada i sonora a un guàrdia civil, ens cauria, segurament, la llei antiterrorista i tretze dies d’incomunicació; al revés, al civil només li posen 1.200 € de multa. Així tracta la llei espanyola als seus policies, com els porcs aquells de la Revolta dels animals: tots els animals són iguals, però els porcs, com els guàrdies civils, són més iguals que els altres.
Tag Archives: Jaume Matas
Tipus de corrupció
Hi ha tipus de corrupció. N’hi deu haver de “bona” i de “dolenta”, no ho sé; de “blanca” i de “verda”? De “dolça” i de “salada”? De “guapa i de “lletja”? Serà qüestió, en un altre plenari, de demanar-li al batle que ens passi la seva classificació sobre les tipologies de corrupció que ell coneix, o fa. Ara bé, em permet el luxe de desconfiar-ne, si classifica tan bé com escriu.
El cas és que ahir dimarts, al ple de l’ajuntament, Esquerra vàrem presentar una moció contra la corrupció, que no va prosperar, gràcies als vots de PP i el seu apèndix, AVI. L’argument del batle, “és que hi ha molts de tipus de corrupció“. Ho diu, supòs, amb coneixement de causa: ell, com l’amic Guillem, tenien càrrec dins una de les conselleries de l’anterior govern; pogueren veure de prop l’immens mostrari de maneres de robar que oferia l’equip de Jaume Matas. Ens ha de perdonar, senyor batle: al nostre partit no hi ha lladres, desconeixem els “tipus de corrupció”, i només en sabem una, la que és un delicte.
Madrid Arena
Si una cosa han deixat clares les 15 hores de declaració, i la lectura de les converses, del presumpte no delinqüent Matas és que aquest pastís és molt més gros i saborós que els que han sortit fins ara; que aquí no hi ha maquillatge, quatre xavos entre cacics locals, petites trames per mantenir la parcel·la de poder provincial corresponent; això ja ho va inventar en Verga i n’hem tengut tota la vida.
No, què va: el Palma Arena és molt millor. Tot era per robar, només. Ni el poder, interessava: robar, i ja està. Com els sàdics, Matas gaudia torurant els mallorquins amb la seva política si això li produïa plaer, robava pel gust de robar, fent mal, a més; Mallorca ha estat l’escenari d’una immensa snuff movie rodada per Jaume Matas i els seus tramoistes, amb Antonio Alemany com a guionista i pel que sabem, o Matas explica, Pepote Ballester com a productor, pobre pària…
Notes i apunts 