La festa de Sant Antoni d’Artà

Pocs sants són més populars a Mallorca i als Països Catalans que Sant Antoni;  Sant Joan seria, a l’estiu, l’altra festivitat important. Però les fogueres i foguerons, beneïdes, tres tombs i altres rituals, màscares i dimonis, gloses, ximbombes, gralles, dolçaines i tambors, són els elements essencials de la primera gran festa de l’any, que tot i revestir-se de diada religiosa, és sobretot l’inici del cicle carnavalesc, això és, de la festa en el seu sentit més pur: la irreverència, la subversió de l’ordre establert, la gresca, la desimboltura, i és clar: música, molta de música.

Històries de Bunyola per no dormir, III: les Festes de la Pepera

La Pepera va gastar tot quan podia -o li deixava la batlessa- en sexe, drogues i no sabem si també rock’n’roll o dansa del ventre amb ballarins encerats i oliosos. Tenia clara una cosa: allò important a la vida és passar-s’ho bé. Diríem que els mètodes no eren exemplars, però l’objectiu que guiava el seu dia a dia era això, viure la vida i la gresca, fos al preu que fos, encara que això significàs excedir-se al límit d’allò tolerable i legal. I és que el PP és un partit d’excessos, sense mitges tintes, extremista, del que se’n diu del tot o res: o s’ho carreguen tot, o no deixen res.