El Facebook com a exemple

L’Ajuntament de Bunyola, per no quedar enrere, té Facebook, un perfil, amb 691 amics, ara mateix. Fa uns dies en tenia 692, però hem sabut, també via FB, que els administradors del perfil muncipal havien eliminat -o havien ordenat fer-ho-  de les seves amistats el perfil d’Esquerra Oberta Bunyola i censurat tots els comentaris que, des de la coalició, s’havien anat penjant al mur del consistori. Jo entenc que un ajuntament, precisament, hauria de ser “amic” de tothom, com a institució, vull dir: ens pot caure millor o pitjor el batle, o qualsevol regidor; però l’ajuntament no.

EOB, que és l’acord de partits d’esquerres i gent independent, amb 3 regidors, és la segona força del municipi, i representa les il·lusions de més de 642 bunyolins: pràcticament els mateixos que té el perfil virtual del nostre ajuntament. Un 20% de la gent que va votar a les darreres eleccions que, així, es veuen expulsats virtualment del seu propi ajuntament.

I és que a Bunyola, per dir qualque banda on hi governa el PP, l’ajuntament no és de tots, sinó d’uns quants: tots som iguals davant la llei, però, se veu, uns més que els altres. Els que tenen carnet o hi combreguen, per bé o per mal. Entitats que no reben ajudes públiques, per exemple, però veïnats que poden tancar un carrer per fer-hi unes noces, o una comunió; associacions desterrades de qualsevol programació cultural -quan n’hi ha- i d’altres que actuen cada dos mesos. I etc.

La veritat és que, per ser un poble tan petit, el nivell de sectarisme és increïblement alarmant, i la línia que s’està marcant entre “bons” i “dolents” a banda i banda, és realment trista per a tan pocs veïnats que som. I això del Facebook, que d’anècdota passa a ser un exemple. O un símptoma.

No ho oblidis

La memòria és breu, és curta, és sel·lectiva. Però a Bunyola, poble petit i unit, hi ha coses que no es poden oblidar, que convé que no s’oblidin: que cal que no oblidem.

– No oblidem qui ha fet el boicot durant quatre anys a les associacions cíviques i culturals de Bunyola perquè els seus responsables estaven ‘marcats’ com a políticament contraris a l’equip de govern.

– No oblidem que una majoria municipal que predicava contra un polígon industrial, per dues vegades va votar en contra de suprimir-lo del planejament.

– No oblidem la manera grossera de carregar-se el Festival de Música de Bunyola.

– No oblidem els obstacles cap als Quintos de Bunyola només perquè eren joves amb una opinió diferent a la del batle.

– No oblidem que per la seva pura vanitat i ganes de fer-se notar, una regidora va intentar carregar-se tota una tradició de festes a Bunyola.

– No oblidem les festes il·legals a les instal·lacions municipals de sa Comuna, emparades per alguns regidors de l’equip de govern, i la greu ignorància de la regidora de Medi Ambient en afirmar que “la caseta del garriguer és seva i hi pot fer el que vulgui”.

– No oblidem la llarga llista d’insults, atropellaments i irregularitats administratives, i el comportament francament groller de l’equip de govern als plenaris amb l’oposició.

– No oblidem l’intent d’urbanitzar es Castellet, amb una llicència il·legal i amb la total complicitat amb el promotor.

– No oblidem la censura, les mentides i les altíssimes mancances democràtiques de la majoria municipal.

– No oblidem la vergonya d’haver de llegir la majoria de documents municipals amb faltes d’ortografia que farien empegueir qualsevol altra persona decent.

– No oblidem la deixadesa de l’Ajuntament, l’abandonament de les seves funcions i la incapacitat per solventar els problemes més elementals del poble de Bunyola.

– No oblidem la tudada de doblers amb contractes estranys a empreses amigues, personal de lliure designació i propaganda partidista pagada amb doblers de tots els bunyolins.

– I no oblidem tampoc la inoperància de la majoria de l’oposició, desertora de les seves funcions, callada i submisa al PP, col·laboradora en alguns casos, i fins i tot, amb la vergonya de l’estigma de la corrupció.