Un trobador

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q’es d’engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

(de Guillem de Berguedà, s. XII)

Avui vespre, per inaugurar el nou espai Mar i Terra, el meu amic Manel presentava el seu -que jo sàpiga- primer llibre, Toni Roig, un trobador del segle XXI (biografia i procés vital-musical), un “documental”, escrit, sobre l’admirat Toni Roig, qui va ser el seu mestre i un poc, el de tots, i en tantes de coses. En Toni ens va deixar tot just fa una mica més de tres anys, de cop, amb la paraula -la seva- a la boca, ben present encara ara: encara la sentim ressonar, perquè no calla; ell ja no canta, però l’eco no s’esgota.

És un bon lloc el Mar i Terra de Santa Catalina per recordar-lo: era el seu somni i el de molta d’altra gent, el de tenir, per fí, a Palma, un centre de difusió, promoció, i per què no, d’investigació, de la cultura popular i d’arrel -i ho hem de reconèixer, per això, ha fet bona feina la regidora de Cultura de Cort-. Un lloc que d’ara en endavant haurà de servir d’amplificador d’un tipus de cultura que a Mallorca, tanmateix, segueix, i ve d’enrere, viva, dinàmica i canviant, i que ha sabut aguantar les envestides de la folklorització, la banalització, i la ridiculització del tipical mallorquinish, i que lluny de mostrar-se com un vestigi de la societat agrícola, és, com qualsevol altre, una peça més -però essencial- de l’engranatge cultural de la nostra societat, moderna i més interètnica del que mai ho ha estat.