Un trobador

Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q’es d’engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d’engan etz farsitz e ples.

(de Guillem de Berguedà, s. XII)

Avui vespre, per inaugurar el nou espai Mar i Terra, el meu amic Manel presentava el seu -que jo sàpiga- primer llibre, Toni Roig, un trobador del segle XXI (biografia i procés vital-musical), un “documental”, escrit, sobre l’admirat Toni Roig, qui va ser el seu mestre i un poc, el de tots, i en tantes de coses. En Toni ens va deixar tot just fa una mica més de tres anys, de cop, amb la paraula -la seva- a la boca, ben present encara ara: encara la sentim ressonar, perquè no calla; ell ja no canta, però l’eco no s’esgota.

És un bon lloc el Mar i Terra de Santa Catalina per recordar-lo: era el seu somni i el de molta d’altra gent, el de tenir, per fí, a Palma, un centre de difusió, promoció, i per què no, d’investigació, de la cultura popular i d’arrel -i ho hem de reconèixer, per això, ha fet bona feina la regidora de Cultura de Cort-. Un lloc que d’ara en endavant haurà de servir d’amplificador d’un tipus de cultura que a Mallorca, tanmateix, segueix, i ve d’enrere, viva, dinàmica i canviant, i que ha sabut aguantar les envestides de la folklorització, la banalització, i la ridiculització del tipical mallorquinish, i que lluny de mostrar-se com un vestigi de la societat agrícola, és, com qualsevol altre, una peça més -però essencial- de l’engranatge cultural de la nostra societat, moderna i més interètnica del que mai ho ha estat.

Son Bordoi enterra el Pacte

Son Bordoy (abans, Son Bordoi) és la darrera, i colofal mentida del Pacte. Però tot i l’estafa a la promesa electoral de n’Antich de no urbanitzar “ni un pam més de territori”, el que a mi me deixa fred, amb la sang ben encesa, és que, a set mesos de les eleccions, encara hi hagi qui li juri al PSOE amor etern, perquè, literalment, “amb el PSIB compartim un projecte de canvi que només es pot consolidar si es renoven les majories d’esquerres el 2011“. En efecte: Son Bordoy quedarà, d’aquí al 2011 i més enllà, molt canviat; igual que Son Espases, per exemple. O aquí a Menorca, Son Blanc i la fesomia del Port de Ciutadella.

El pacte progressista d’aquesta legislatura que ja s’acaba deixa, com a llegat, un grapat de mentides, decepcions i, en el fons, un llegat polític -que no policial- molt semblant al que hagués deixat el PP; facem-ne una petita llista, que a mi em va bé per refrescar-me la memòria: Decret Nadal per recompensar les il·legalitats dels hotelers, IB3 en un mal català, xabacana, i amb els informatius privatizats; problemes encara ara per la recepció de les emissores de ràdio en català, nul·la iniciativa en Política Lingüística, Llei Carbonero per premiar i treure d’un embull els promotors urbanístics, Son Espases, manteniment del monòlit feixista de sa Feixina, retallada dràstica (“per la crisi” diuen) en partides d’educació, sanitat i cultura, i ara, Son Bordoy. I jo hi afegiria, a Menorca i a Eivissa, el dic de Son Blanc i l’ampliació del Port d’Eivissa i la retirada de la reforma del PTI, respectivament.