Els amics d’Ona Mediterrània s’han fet càrrec del portal dbalears.cat, i m’han convidat a escriure-hi un article cada setmana. Avui m’estrén, per tant, amb una mica més d’informació sobre Júniper Serra, a qui volen fer sant… encara que potser no ho era tant.
L’edició del New York Times del 21 de gener d’enguany es feia ressò de la polèmica al voltant de Júniper Serra: «Per alguns californians, el fundador de les missions està lluny de ser un sant», diu més o menys el titular. Los Angeles Times, el diari de més tirada als EUA, també ha parlat de l’assumpte. A diferència de Mallorca, on el pare Serra ja ha estat quasi santificat pel govern Bauzá i l’església mallorquina, directament, als Estats Units, la figura del futur sant sembla que està més que discutida.
El TIL ha mort. El Titànic del PP, el projecte estrella del Govern -què més ha fet?-, l’obsessió personal del president, s’ha enfonsat al primer viatge, i amb el TIL, tot el govern, tota la legislatura i tot el partit. Més tocat que mai, el PP, amb més majoria que mai, és avui extremadament dèbil, amb un president malalt i entotsolat, plagat de rates que abandonen el vaixell mentre el director de l’orquestra intenta que soni la música -ningú l’escolta, ja- enmig de l’enfonsament general. El desgovern general de Bauzá es pot resumir en un gran fracàs a les ordres d’un paranoic, i els vuit mesos que queden seran com aquells temps afegits quan l’equip ha perdut per golejada: d’agonia i escarni.
El TIL ha mort. Ara falta rematar també el trilingüisme. Perquè de tota aquesta batalla sembla que en queda la idea subjacent que sí, que el TIL era un desastre, però el tringüisme ja no tant. Anem-ho a veure.
Facem memòria: el programa trilingüe va ser un invent a darrera hora del Govern en descobrir horroritzat que la immensa majoria de les famílies s’encabotava en educar els seus fills en català. Fins al moment ningú no n’havia parlat. El TIL neix, per tant, de la concepció racista que té Bauzá de la societat balear, basada en la idea que tots els no nascuts al territori o que no tenen el català com a llengua materna l’odiaran, prenent com a única experiència el seu propi odi. Fracassat l’intent de crear guettos de mallorquins i forasters, el mantra a repetir aleshores fou “com més llengües millor”, és a dir, totes les que facin falta per tapar la nostra.
És difícil argumentar, en un debat tan crispat i tens com el que hem viscut, contra el fet que aprendre “com més llengües millor” és bo: ja ens tenen la trampa ideològica muntada. El TIL ha mort, però el trilingüisme (= quantes més llengües millor, necessàries per tapar la nostra) encara no, i es corre el perill que el Govern acabi sent com el Cid Campeador, que guanyi la batalla després de mort. No li donem el gust.
Avui és la segona vegada en ma vida que surt a la portada d’El Mundo de Balears. La primera, em feren servir d’excusa per atacar l’aleshores just estrenat secretari general del PP Balear, el nostre company regidor de Bunyola Guillem Estarellas, en explicar jo que aquell havia volgut pactar amb Esquerra-Bunyola, en temps d’aquelles bregues tan xules que tenien per l’època els del PP. Avui, l’argument som jo: poques coses deu tenir aquest diari a dir si ha d’omplir una pàgina (!!!) amb mi, que no som ningú; ve veres que ahir no va passar res més interessant a Mallorca que això?
Admir la capacitat del tal Daniel Álvarez, qui firma l’article, de dir les coses sense afirmar-les. Tot se li entèn, encara que no ho diu, i si qualcú hagués de resumir breument la informació de la notícia, supòs que diria això: “Amadeu Corbera va rebre 9000 euros en beques de departaments del Bloc perquè era militant d’Esquerra Republicana; i ara, fa la potadeta perquè ja no li donen res els del PP”.
En tot cas, no tenc per què perdre el temps amb dois així: jo no m’amag de res, i igual que han fet els redactors d’El Mundo, tothom pot llegir el blog i rastrejar part de la meva vida. Des d’aquest punt de vista, té ben poc mèrit la notícia, ja que és un simple “copiar-aferrar” del que hi ha escrit aquí des de ja fa uns quants anys.
Però ja que s’hi han molestat, jo m’hi molest també, en aclarir un parell de coses de les publicades, i com que els redactors d’aquest diari són lectors d’aquest blog, segur que ho veuran i tendran la mateixa amabilitat en publicar-ho.
Avui, notícia!, com ja és habitual des de fa uns anys: es cantarà la Sibil·la! Fa més de set-cents anys que es canta, cada any, aquí a Mallorca. En feim notícia de les coses normals, a aquest punt hem arribat.
L’article d’avui del Diari de Balears -publicat a L’Espira, però- va sobre això. La Sibil·la: un any més, notícia excepcional d’una cosa normal.
Per altra banda, el reportatge, firmat per en Tomàs Vibot, diu, textualment, que “[…] les iniciatives de difusió i estudi per part de l’Administració han estat fins ara veritablement febles […]”. Jo diria, just al contrari, que cap altre fenomen cultural ha estat tan manejat, manipulat, mediatitzat i popularitzat com aquest. El cronista, a més, demana l’elaboració […] d’àudiovisuals tant per a les televisons locals com en format digital. I el que és més important, en diferents idiomes […]. No coneix, se veu -i sorprèn, venint d’un estudiós de la cultura popular-, el DVD La Sibil·la i les Matines a Mallorca, editat l’any 2006 pel Consell de Mallorca, que és un complet estudi àudiovisual, amb material de sobres per a qui s’hi vulgui entretenir -diferents versions, i reportatges sobre tot allò que envolta la representació-, i subtitulació pentalingüe. Bastava teclejar el Google per trobar-lo. No era tan difícil…
I així que des d’avui, un pic al mes, el Diari de Balears em publicarà un articlet. He tengut sort… i a més d’escriure per aquí, ara també ho faré per allà: un poc per tot. Fa sis anys que vaig obrir el blog, primer en un altre servidor, després aquí on és ara, i un no sap el gust que dóna això d’escriure -i ser llegit!, poc o molt- fins que no s’hi posa.
Això, idò: que me pagaran per escriure. Però per com m’ho pas de bé escrivint, no m’ho pot pagar ningú.
Notes i apunts 