Tot s’aferra

S’aferren els constipats, sobretot ara, que no arriba a fer ni calor ni fred; s’aferra, també, el xerrar: tenc molts d’amics que, estant a Barcelona, se’ls ha aferrat la cançoneta. Les modes solen ser molt aferradisses, i el que a l’estiu acostuma a aferrar-se és la canciondelverano, mai falla.

Un dia per la història

Que la destrossa del territori sigui motiu de judici és un dia per la història. Després d’anys de feina del GOB, de denúncies, de plets, avui es comença a escriure el final de la impunitat. I tanmateix, el procés neix coix des d’un començament, escapçant només la punta de l’iceberg d’un entramat de corrupció que pot posar les Balears a l’altura de l’Itàlia de Craxi i Andreotti.

S’ha de canviar el Pla Territorial de Mallorca

Avui el Bloc ha presentat la proposta per modificar el Pla Territorial de Mallorca. Està clar que el PTM, així com està ara, no serveix per res: és el gran bunyol -o el gran xurro, que cadescú trïi- de l’anterior legislatura pepero-uemera. Una norma que és tan sols la plasmació legal i formal de la balearització, que és la manera de “ser balears” de la gent d’Unió Mallorquina. La ‘bíblia’ de l’urbanisme -UM dixit- no és més que el decàleg del bon corrupte, un exemple per a mafiosos i lladregots públics habituals.

Esquerra, el Bloc, són part necessària -imprescindible- del Pacte de Progrés. Un pacte que es va fer per tirar endavant polítiques nacionals i progressistes: de medi ambient, d’habitatge, de benestar social. Per canviar el model seguit fins ara. Amb l’actual manual del lladre com a base urbanística, això és impossible. Veurem si els socis se’l creuen de veres, el pacte, i aproven la proposta del Bloc, o només els serveix d’excusa per encalentir els mateixos vicis del govern Matas pintats d’un altre color.

El Bloc de Palma

Me va encantar llegir l’enrabiada del consellers Carbonero i Moragues quan el Bloc els va tirar la seva proposta de Llei d’Habitatge pels morros; destrossar el paisatge amb pisos barats en lloc de fer-ho amb xalets, aquesta era la seva gran aposta d’esquerres per aquesta legislatura: en poques paraules, salvar el cul als constructors que tenen sòl que els sobra. No m’hagués agradat trobar-me en la pell d’en Biel Barceló i haver d’aguantar els insults camorristes del PSOE -tants de nirvis només s’expliquen si qualcú ja tenia compromeses un parell de quarterades- enmig de tothom, allà, al Parlament.

I ara surt l’equip de govern de l’Ajuntament de Palma i diu que no, que vol urbanitzar més del que permet la Llei. De què ens serveix, deman jo, aleshores, tenir dos regidors del Bloc en aquest equip de govern? De què serveix que el grup parlamentari del Bloc hagi d’aguantar enrabiades del conseller perquè el grup municipal a Palma s’hagi de carregar aquesta feina avalant les propostes del PSOE? Costa d’entendre, a no ser que un pensi que el Bloc de Palma és cosa exclusiva del seu cap de llista -que ja li anava bé la primera proposta de llei-.

Férem el Bloc per mirar de canviar el Govern, el model polític de Mallorca, de les Illes i de Palma. Costa, perquè és sabut que el PSOE, en el fons, és només la cara amable -i de vegades, no tan amable- d’aquest model que ha embrutat i empobrit les nostres illes com mai. Però costa més quan els nostres representants, els nostres regidors, els del nostre propi grup, els del Bloc, juguen en l’equip rival i no amb nosaltres. S’han equivocat d’equip? Què passa? És el que es deuen demanar molts dels nostres votants a Palma.

L’ombra de n’Àngel Colom

Veure n’Àngel Colom parlant de política, com el veim aquests dies, és com un flashback, tenc la sensació que se m’ha creuat la infantesa amb el moment d’ara, amb records molt estranys. I no sé si m’agrada.

En Colom deu ser la primera imatge de l’independentisme que tenc enregistrada al cap. A ca meva el coneixien dels temps del CIEMEN i la Crida, especialment mon pare; compartien, a més, els meus pares i n’Àngel, una gran estima per uns amics comuns, n’Enric i na Teresa, que des de L’Estelada, la seva casa de Taradell, descansaven de tota una vida dedicada a la causa: ells dos estimaven moltíssim n’Àngel Colom. Jo hi vaig ser una sola vegada, en aquella casa, en l’edat en que la meva consciència obria el primer ullet; el dia que hi anàvem, vaig demanar a ma mare: ‘què hi serà, en Colom?’, amb una certa emoció: sortia a la televisó! No hi va ser, i per això na Teresa va confessar -crec que ho vaig entendre bé- que no li acabava d’agradar la manera de fer del secretari general darrerament, sobretot des del fitxatge de na Rahola; clarament, no li agradava ella. A mi, petit com era, tampoc.

Esquerra-Bunyola: Raixa pels bunyolins!

La darrera festa d’Es Quarteró s’havia de celebrar a Raixa però es va acabar celebrant a Es Pujol, una possessioneta d’Orient. El motiu és que els propietaris no la volgueren cedir. No havia passat mai, crec, que un propietari no deixàs la seva possessió per a la festa, però més greu és que aquest propietari siguin el Consell de Mallorca i el Ministeri de Medi Ambient: Raixa era pública, un tresor històric i patrimonial al municipi de Bunyola, però vetat als bunyolins.

Per això, l’afer de Raixa va ser un dels primers temes que, com a Esquerra, presentàrem al plenari, perquè enteníem i entenem que no es pot consentir que l’Ajuntament no tengui veu i vot dins una finca pública del municipi, i molt manco sent aquesta finca en concret. Ara el Consell ha acceptat la nostra petició, tot i que no és exactament el que demanàvem, i es crearà una comissió amb el nostre ajuntament i la UIB.

Els bunyolins, a la fi, tendrem veu i vot al Consorci de Raixa; el que pareix mentida és que durant sis anys, ni PSOE, ni UM ni PP, governant tots tres indistintament a Bunyola i Consell, no havien fet cap passa per canviar aquesta injustícia: fins que Esquerra no ha entrat a les dues institucions, no s’ha arreglat la situació. Ara la feina serà gestionar aquesta responsabilitat, i esperam que així com nosaltres férem un esforç per consensuar el contengut de la proposta, l’equip de govern el farà per repartir la gestió; només demanam que apliquin la voluntat d’entesa que sempre prediquen…

Però passi el que passi, m’agrada pensar que l’any que ve Es Quarteró es pugui celebrar, a la fi, a Raixa.

Catalans…!!!

Tal dia com avui de fa 77 anys, Francesc Macià pujava al balcó a fer història.

La salut republicana

Amb 17 anys, llegint García-Lorca vaig descobrir que ’salut!’ era la manera republicana de saludar i despedir-se. Me va agradar, és una bona manera d’escometre els amics i coneguts, i des d’aquella lectura sempre ho faig servir.

La salut republicana, com acostuma a dir el company Cil Buele, és sens dubte la més sana. Des de fa uns anys, aquesta salut s’ha reforçat, és més vigorosa que mai, me pareix a mi. Per tot Mallorca es fan actes en record d’aquella república efímera, però sobretot, d’aquella bona gent que la va aconseguir pacíficament, carregada d’il·lusions, i la veure perdre de manera tràgica. L’amic Xavier Margais va trobar que Bunyola també havia de tenir un raconet, concretament, el que hi ha al cantonet dret del cementeri municipal, just darrera un bloc de nínxols, el de la vella fossa comuna que guarda els ossos d’aquelles bones gents, en el moviment de la memòria històrica que mira de no oblidar ni els fets del 14 d’abril del 31 ni els del 18 de juliol del 36. És en aquestes dates, avui mateix, que un grupet -cada any una mica més nombrós- ens hi reunim, davant aquell raconet, hi recordam les il·lusions que hi estan enterrades.

Festa republicana

El mes que ve farà un any que Esquerra-Bunyola som a l’Ajuntament. En aquest quasi-any hem fet més feina que ningú, n’Andreu ha presentat més propostes i mocions que cap dels partits de la Sala, i evidentment, més que l’equip de govern, que ha arribat a un extrem d’inoperància que frega el ridícul.

En aquest quasi any, hem aconseguit que s’aprovàs un moció sobre la participació de Bunyola al Consorci de Raixa, que s’eliminàs qualsevol referència al famós polígon d’Es Rafalot, hem impulsat la creació d’una comissió per una escola nova, hem demanat una neteja integral dels torrents de municipi, hem batallat per aclarir què passa amb el poliesportiu, hem pressionat per millorar la recollida selectiva, hem denunciat l’abandonament d’alguns carrers, hem alertat d’unes obres il·legals del Tren de Sóller, i hem demanat, sobretot màxima informació i transparència a l’equip de govern del PP que va mancat d’educació. Com va dir el portaveu del PSOE no fa gaire al plenari, ‘l’equip de govern no fa res i tot allò nou ho presenta Esquerra!’.

I tanmateix, hi ha una feinada per fer, i de vegades un pensa que no serem a temps d’envestir-la tota. Bunyola necessita la nostra feina i la feina de tots els bunyolins per redreçar-la. En tot cas, aquest dissabte vespre, dia 12, farem una festeta republicana al mercat de Bunyola, per celebrar el quasi any. Hi haurà menjar i beure per tothom, i l’actuació del nostre amic Xango i els peluts. Evidentment, tothom hi està convidat!

La Republíc es manifesta

La République, la Republíc, es manifesta: la flama dels Jocs Olímpics no es pot encendre amb la sang dels tibetans, París no ho consentirà. Jo diria que la Republíc s’ha retrobat a sí mateixa, i París, torna a ser el bastió de la llibertat: l’Eiffel torna a assenyalar el camí cap a la glòria, és l’estaca de la democràcia enclavada enmig d’Europa, el darrer clau ardent on s’aferren els drets humans. Liberté pour le Tibét, crida el batle, egalité pour les tibetáns, criden els diputats: una mica més i prenen la Bastilla o el que en quedi. Qualcú ja esmolava la guillotina pel portador de la torxa, pobre!