Excuses barates

Feia anys que m’explicaven, per Palma, les aventures del regidor De Santos per la vida nocturna de la capital. Tota la ciutat les sabia, a Cort les coneixien de feia temps, i tanmateix, l’home es veia obligat a fer el paper, de vegades, de defensar als plenaris la posició del seu partit contra els homosexuals. Es feia passar per qui no era? Què va!, només que tenia una targeta de crèdit que -posem-hi la mà al foc- comprava nits de gresca i silencis de dia. Els silencis del regidor d’Urbanisme.

Fa estona que en aquesta illa hem deixat de xupar-nos el dit: qui més qui manco sap com funcionen les coses i el dimoni on se colga. Duim tants d’anys amb governants corruptes a tots els nivells, amb mentiders presidint institucions i amb polítics de palla a les ordres d’hotelers i constructors que ja no és necessari que els corruptes s’inventin excuses, que ja ens hi hem acostumat: si l’amo en Biel no va anar a la presó, no hi anirà el batle de Muro.

Per això, el batle murer fa el ridícul en intentar justificar el golf de Son Bosc, que no importa, home, que tots ens podem imaginar els teus motius. Tots els sabem. Tots vivim aquí, hem nascut aquí. Tots coneixem o tenim un amic al ram de la construcció, de l’hosteleria, promotor o polític. Tots tenim qualque conegut o parent a Unió Mallorquina, que tots sabem com funciona el teu partit, si és que se’n pot dir així, i la credibiltat que té: ho hem vist en les darreres eleccions. Tots sabem de qualque cas del típic personatge que mai havia estat regionalista ni parlava català fins que va començar a fer feina al Consell -o darrerament a Emaya-, i de vegades ni així. Tots sabem com van les coses, aquí, que això és molt petit, i fins i tot n’hi ha d’il·lusos que ho volem canviar.

Però que tenguem aquesta il·lusió no vol dir que siguem imbècils, que Mallorca va com va i Muro no n’es una excepció. No necessitam excuses barates, precisament perquè aquí tot té un preu, i a aquestes altures els preus ja no són baixos.