Qui és en Guillem Estarellas

A mig estiu, morts de calor, va el PP de Bunyola, marginat com estaven dins el partit, i li fan un director general, ni més ni pus: en Guillem Estarellas, tu!; qui, si no? Diguem que dins la junta local del nostre poble no hi ha gaire per triar, tampoc…

Na Palmero -vaja nom, que ni fet aposta- deu haver estat la Directora General de Planificació i Infraestructures més famosa de la història, diria jo; n’Estarellas no només sabrà mantenir la fama del càrrec, sinó que, no en tenc cap dubte, la millorarà.

Però qui és el nou missus del conseller ploramiques (pobret, eh?, quina pena que fa…)? Pels qui no el coneguin, direm que n’Estarellas és un dels caps més brillants del PP balear. El seu historial polític, així conegut, comença fa uns cinc anys, quan des de Palma l’envien a Bunyola a posar ordre dins una junta local barallada i desballestada. Aleshores ja era el missus d’en Bosch, que al seu torn, tenia -crec- el càrrec que ara ell tendrà. En les eleccions municipals de fa cinc anys, idò, quan s’estrenava, el PP va aconseguir revalidar la majoria simple que ja tenia. El primer que va fer va ser intentar un pacte amb Esquerra Republicana, amb el nostre amic Andreu. Les condicions eren clares, i així ens les va exposar: la regidoria de Cultura, amb total llibertat d’acció, a canvi de suport polític per la resta de barbaritats seves. Evidentment diguérem que no.

En aquests cinc anys que fa que el conec, he pogut observar d’ell la seva gran visió política i capacitat de fer feina, com demostren les dades. Sota el seu lideratge, per exemple, en les darrers eleccions municipals, l’agrupació del PP Bunyola va ser l’única de totes les Balears que, en ple tsunami pepero, no va augmentar en nombre de regidors; i això que eren l’única opció de dretes que es presentava… També gràcies en part a la seva bona feina, Bunyola té ara tres regidors de l’esquerra nacionalista, dos d’ells independentistes, en comptes d’un que n’hi havia abans, sent el segon grup municipal en importància per davant del PSOE.

Va tenir el bon ull d’acceptar el càrrec de Secretari General del PP balear, sota la presidència de na Rosa Estaràs, per liderar el partit en les seves hores més difícils; no va durar ni un any. Igualment, fa poc, va acceptar conduir amb en Rodríguez la Delegació del Govern espanyol -era un dels seus homes de confiança quan em detengueren, amb els companys-, un altre bona decisió, que demostra, en el seu conjunt, la seva bona intuïció política i la seva capacitat per decidir-se sempre per la millor opció.

Tanmateix, si una cosa s’ha guanyat, o jo el veig així, en aquests cinc anys, és la fama de “ca de bou”, de qui duu la veu cantant quant d’atacar a l’adversari es tracta. L’hauríeu de veure als plens: interromp, insulta, aixeca la veu, menteix, i és feridor; això sí, mai crida, sap mantenir un to de veu prou ofensiu. Però de vegades perd els nirvis, quan se veu estret, i és aleshores quan s’embulla, es rectifica i retura en la parla, perd el nord i els papers, i acaba embolicat tot sol.

Com que el seu historial polític d’alta intuïció és massa recent perquè dins el partit l’hagin oblidat, no dubt que serà, ara, el més ferotge defensor del bil o tril o quatri lingüisme que vulgui imposar el conseller-que-plora Bosch als col·legis, a qui, si l’experiència no falla, li queden dos mesos o tres al càrrec. I això que, com em va dir a mi una vegada pel carrer, que ens trobàrem i saludàrem cordialment, ell no combrega amb les tesis anti-catalanistes d’en Bauzá: “amb això [el tema de la llengua] voltros i noltros mos entendrem”, digué. Ara crec que no.

Ara crec que serà un autèntic valent alhora d’envestir mestres, inspectors, directors i pares o qui faci falta, per fer punts davant el President; no en va, l’alternativa a quedar-se sense aquesta feina és tornar a la presó; a fer-hi de mestre, vull dir.

Però també crec, pel que en sé, que com més inflamat es posi, més errors cometrà, i estant al centre de la polèmica, els errors seran immensos, grandiosos, clamorosos. Els mestres, directors, inspectors, sindicats i pares, per tant, poc han de témer, només aguantar, i esperar que ell tot solet, en Guillem Estarellas, s’espenyi o s’embulli.

Li passarà allò que els mallorquins diuen que li va passar a Sant Pere, que era espanyol, / i de tan espanyol que era, / se va espenyar tot sol.

Amics mestres, inspectors, directors, pares i alumnes, des de Bunyola vos ho deim: no passeu pena, de res! I Guillem, que ens coneixem, també t’ho dic: sempre hi haurà un lloc per tu a la presó.

De professor, vull dir.

O no és així?